A PARIS AVUI JA

Publicat per taxidriver | 16 Mai, 2006

Estic fatal,ahir eran nervis.Avui es un dia de grans emocions i incontrolables.

Es un dia ple de molts records,de moltes imatges.

El que tinc en ment mes es el meu pare,va morir al any 93 pero cada cop que el Barça guanya algo no puc evitar pensar amb ell inmediatament.Ell em va ensenyar a ser barcelonista,ell em va fer soci del Barça quan vaig aprobar el 8e d EGB,el millor regal que mai m han fet i no paro de plorar joder!!!aixi no puc anar aParis!!!!!!

Quan vam guanyar la copa d europa a Wembley,vaig plorar ell estava malalt i ja sabia jo que no podria tornar a veure el barça campio d´europa.

Quan al any seguent de la seva mort vam guanya la lliga aquella al depor,no podia baixar de tercera graderia del fart de plorar que m´ estava fent enrecordanme d ell,feia mesos que habia mort i segur que ho estava disfrutant algun lloc.

El trobo molt a faltar.Ames ell em va ficar l aficio a viatjar en un epoca que no es viatjaba tant com ara.A mes Paris,quan tenia jo un any i mitg em van portar a Paris i la Loire,va ser el meu primer viatge,i ara i torno,sera fort,els cops que estat a Paris he pensat amb ell,agraintli haberme ensenyat aquesta aficio als viatges i començan amb aquesta magnifica ciutat.

Com guanyem ho pasare fatal pensant amb ell,enrecordanme de l ho content que es posava quan el Barça marcaba un gol,o guanyaba algo disfrutaba molt,per ell va aquet viatge i segur que estara amb mi tota la final.

Tambe i en molt menor escala m enrecordo de la meva ex,sera la primera final sense ella.A wembley s ho va pasar en gran,com tots i a tot arreu disfrutava molt pero ella a escollit un altre cami a la vida.

Vaig acabar de ferme la bossa.