GELSENKIRCHEN Bochum la nuit

Aquest ha estat el primer partit en moltes coses, primera cosa; l’alcohol. A cap camp ens han venut alcohol mai, tot i ser vi calent...

Be a San Siro no en venien pero ens van deixar entrar amb gerres de cervesa de litre plenes, en canvi l’encenedor no estava permès.
Segona cosa i que no em va agradar va ser el primer partit de futbol-indoor que em vist, molt americà pero no es ho seu.


I tercera cosa, que va estar be, es l’únic camp que no ens van fer esperar mitja hora per sortir del estadi, vam sortir com els blancs, amb la gent del altre equip sense cap incident però tampoc sense cap afinitat, molt raros aquests alemanys.
Patejada fins el cotxe, orgullosos del resultat i planificant bitllets per Manchester.
Arribem el cotxe, seiem i tot el cansanci ens ve a sobre, a cada partit ens pas el mateix i mes aquests que fem amb viatge llampec, venim de dos nits sense dormir i el cos esta dient prou, that´s all.

Comencem a tirar de Gelsenkirchen cap a Bochum.

A tot arreu em llegit que a Bochum hi ha un lloc anomenat el triangle de les bermudes que es la hòstia l’ambient que hi ha de nit, decidim buscar-lo i sopar alguna cosa.


Collons entrem a Bochum i una castanya, hi ha mes ambient un dilluns a la nit a Santa Coloma de Cervelló que al sorprenent triangle de les Bermudes.
Un mal dia a lo millor, potser estan a Mallorca avui...
Veiem un restaurant Epanyol, anem a preguntar aqui, segur que es de un immigrant epanyol i ens dirà on esta l´ambient.
El tio un alemany de toa la vida, amb feines parlava angles ens re-dirigeix cap el triangle del collons.

Per el camí ens trobem una parella d’anglesos que ens pregunten on esta la marxa d’aquest poble.
-We´re looking for the same
Al final els hi expliquem que al final del carrer hi ha una llum.
Quin poble!! Passejant, buscant marxa i un lloc per sopar...ens trobem l’únic monument interessant del poble la campana de Paris.

També tenen un castellet i un jardí xinès, a part d’un interessant museu sobre la mineria pero com que aquestes hores no hi ha temps foto a la campana i seguim buscant menjar,gent,ambient,una llum(ja ni ens plantegem una llum vermella)en fi una caca de poble.
Al final trobem la Banhof, a totes les ciutats tens assegurat un bar i si, un fast food vam trobar allà

menjar de pollastre i cap al hotel petats petats, ultima birra al bar del hotel, menys ambient que a la ciutat i apa a dormir que ja esta be per avui.
En resum, si aneu a Bochum no pregunteu per la Dolores ni per ningú ,no hi son a part dels pakis del Mr.Chicken