MUNIC 5e dia

L’últim dia,que nomes era un mer tramit d’anar de Munic a Karlsruhe a agafar un avio,es va convertir en una odissea de26h,tot es va espatllar de mala manera.
Tot va començar el dia que marxàvem. Ens vam aixecar amb temps per anar a Karlsruhe on sortia l'avio que esta a 277km.Per dins de Munic ens van fer una foto la policia de tràfic per anar a 79 quan s'havia d'anar a 50. La multa sent estranger la tenies que pagar al contat 120 eur i ja no ens quedava pasta en efectiu.
L'hi donem la Visa del Isidro i diuen que ells no tenen maquina per cobrar,que anem a un caixer,però l'Isidro no te numero secret de la targeta i aleshores diuen que ens esperem a les 8 que obren els bancs.
El banc va obrir a les 8.30 i no ens ho va fer,deia que anéssim a un banc que es diu Hypo que son qui ho fan,anem i aquet obria a les nou.
Vam tornar a veure a la policia perquè no marxessin amb la meva documentació i esperessin a que tinguéssim la pasta.
A les nou,quan obre l'altre banc ens diu que no,que em d'anar al Santander de Munic i ens dona l'adressa.
Anem al policia a Explicar-li i diu que ell coneix el banc i es molt difícil arribar,que marxem sinó perdrem l'avio,que ja em fet tot el possible per pagar i que marxem amb un bon record d’Alemanya.
Comencem a corre a mes de 190km/h per arribar a Karlsruhe a temps,ja haviem perdut dos hores.

L'embarcament de maletes tancaven a les 12.05pm i vam arribar a 12.07pm,total,amb tots els paquets cap al avio i ens diuen que no,que amb tantes bosses ni hablar.

Que ho posem tot dins una maleta.El Isidro i jo ens vam fotré a sobre dos texans,4 samarretes del Barça per buidar la maleta,roba bruta a les papereres i tornem i diu que no que encara portem masses bosses i massa pes.

Trèiem mes coses fins que aconseguim que tot pesi 18kg però dúiem unes gerres de cervesa de Munic a una bossa encara. Ens van fer agafar una bossa dels de la neteja i fotreu tot allà dins i així duríem una bossa nomes.

Ok anem a entrar i ens diu que no,que amb l'ordinador passem dels vint kilos i no pot ser.

Aleshores jo m'encaro amb un d'ells preguntant si l'avio s’enfonsarà per un kilo mes? que al únic lloc que ens passa això es a Alemanya que a la resta d’Europa per un kilo mes o un kilo menys no passa res,que son uns caps quadrats incapaços d'improvisar res,va vindre la policia i tot.Per un kilo deixar dos persones en terra,ja els hi val
Ell deia que havia anat a Alacant i també passa el mateix,m’estranya que et deixessin entrar al nostra país a un girat com tu.

Be,tirem mes coses i quan anem a entrar ens diu que el vol esta tancat i que no podem entrar,que em perdut el vol.

La policia atenta a la nostra reacció i vam passar de tot,nomes l'hi vaig dir en angles "tu guanyes fill de la gran puta"

Apa paperera a paperera recollim roba.

Anem a una botiga de Last minut avia'm si tenen algun vol per avui a BCN i en tenien un des de Stuttgart a les 16.00h,si llogàvem un cotxe arribàvem a temps però ens va semblar car i vam anar a un lloc d’Internet a buscar algun vol mes barat,però vols per el mateix dia a Internet impossible trobar-los.

Amb el temps que avia'm perdut ja no arribàvem al de Stuttgart.

Anem a informació del aeroport i una dona molt amable ens va ajudar a buscar solucions.

Vam mirar un tren a bcn però la multa pujava + de 600e ,res,descartat.

Desprès ens va trobar un altre avio des de Stuttgart via Paris,sortia a les 6. Ens diu si agafeu un taxi arribeu a temps a Baden Baden a agafar un tren que hi ha a Stuttgart i arribeu.

Ens dona el telfn d'una agencia per anar fent la reserva dins el taxi. El taxista ho va sentir i va anar tot el viatge a 30km/hora per si perdíem el tren portar-nos ell a Stuttgart,fill de puta ho va aconseguir,vam arribar tard al tren i estàvem al costat,el volíem matar al puto taxista,mai ho faria jo treballant això.

Vam passar de tot ja i anem amb tren a Stuttgart,primer un tren cap a Karlsruheuna hora mes tard. I despres un a Stuttgart

Al arribar allà,metro cap al aeroport i arribant al aeroport ens trucar la noia de l'agencia que a on som i ens quedem sense bateria al mòbil.
Un cop al aeroport,comencem a buscar a aquesta noia però impossible,al final trobem un endoll,carreguem el mòbil i la truquem i ens diu on es. Anem i l’avio ja havia marxat.
Aleshores ens comença a buscar vols per l’endemà per uns 250 eur. Però al endemà ja podíem trobar un Ryanair per menys,a nosaltres el que ens interessava era sortir aquell dia de Alemanya.
Anem a un punt d’Internet del aeroport i contractem un vol de Frankfurt hann a Girona per 4 duros per l’endemà a les 6 del mati.
Al aeroport aquet de Frankfurt hann nomes es pot anar per carretera,no hi ha tren. Anem a llogar un cotxe i la Visa diu que prou,que ja no dona mes,que per la fiança del cotxe no arriba ja.Ara si que l’hem feta bona,tenim un vol a can collons i no tenim com anar-hi,ni pasta. En efectiu ja ens quedaven menys de 50eur
Anem amb metro a l’estació de Stuttgart i aconseguim que un senyor molt amable ens busqui bitllets per arribar a Frankfurt( amb la visa,aqui si funcionava) i desprès ens explica com arribar al aeroport aquell amb un autobús a les 3 de la matinada. Estavem ben petats i farts
Ok agafem 3 trens per arribar a Frankfurt,un a no se on,l’altre a Manhein i l'ultim venia en retras,ens ho va explicar el net d'un inmigrant espanyol i ens va anar traduint la megafonia,per fi i a mitja nit apareixem allà,plovent a sac i apa a l’estació com uns homeless esperant les 3.
La pasta que tenim l’invertim en sopar i en guardar per l’autobús i a les 3 per fi agafem l’autobús cap a Frankfurt hann que desprès d’una hora i quaranta-cinc minuts arriba a lloc.
Anem de cap al check-in i ens diuen que em de pagar 20 eur cada un de no se que,anem a la finestreta que ens diuen i la targeta aquí diu que no,amb els trens diu que si i aquí ja deia nein. I no ens deixen pujar al avio sinó paguem.
L’hi fotem un rotllo i els hi expliquem tot el que ens ha passat,que sinó ens deixen pujar al avio ens quedarem a viure a Frankfurt hann,que no tenim mes pasta,que em de pujar al putu avio. No sabeu com de difícil es convèncer a algú en angles.

La tia l’hi fèiem pena i anava a accedir però el cap que tenia al costat l’hi diu Nein nein,fill de puta!!
Ja ens veiem allà tirats i la tia d’amagades ens diu,si em porteu un numero d’una visa,d’un familiar o un amic encara que no estigui ell aquí us ho passo.
Truquem al germà del Isidro i ens dona el seu numero de Visa i ala passem per fi cap a dins.
Teníem les maletes embarcades i nomes dúiem a sobre les bosses amb les gerres i les càmeres i pc. A mi em va pesar 6kg i pico i a ell 11kg,ja hi som,nein.
L’hi agafo jo la càmera perquè ell tingues el pes que diuen i el policia es va fotré fet una fera,que això no ho podíem fer i menys davant ell.

Quin país de girats. El tio es va fotre molt histèric,jo l’hi deia que anàvem junts i no atenia a raons,-pero a tu que mes et dona qui porti la camera idiota?- i ens fot fora,fora de la cua,vosaltres no voleu.

No entenia res jo,el volia matar,el Isidro quasi l’hi escup a la cara,un kaos.
Ens tornem a fotre a la cua i ja ens esperava el fill de puta. Quan ens quedaven 3 persones per arribar a ell,surt una tia cridant Girona Hola Girona hola!!
Els hi faltaven dos passatgers per l’avio i érem nosaltres,ens van fer passar davant tothom saltant-nos el control del idiota aquell i cap al avio,amb un gesto amb el dit que no l’hi va agradar gaire.
L’avio ja estava tot ple,nomes faltàvem nosaltres i ens va fer anar corrent per la pista,plovent a sac entre mig d’avions amb un cotxe de seguretat al costat dient-nos quin era el nostra avio i per fi vam pujar i vam volar cap a Catalunya.
Al aeroport de Girona teníem que treure el cotxe del Pàrking i al visa a Alemanya no funcionava.
Doncs la posem i aquí si que funcionava i vam recuperar el cotxe.
Ja veieu si van passar coses en 24h de bojos.
Quins nervis!! Quin país de girats,mai mes torno allà,tant maco que era,que vagin a cagar.
De moment suposo que ens han fotut en l’aire el viatge a Chelsea,perquè ens han fet un forat al pressupost del partit següent i a part ens han tret les ganes de viatjar durant uns dies,com a mínim fins a Roma.

2 comentaris:

Salmeron ha dit...

Collons, jo vaig perdre un avio a Galsgow, vaig arribar a BCN 15h desprès i em va semblar una odissea....Déu ni do lo vostre!!!
Ànims i a per el proper desplaçament!!

Anònim ha dit...

Companys sou mítics!!!

Ànims i força per tirar endavant....realment lo vostre és sentir els colors!!

Salut i Barça!!!

Jaume