3er i 4 art DIA LA TORNADA

Al final vam sortir els últims de la recta del estadi,jo havia xerrat amb mig mon,cules de Leon,de Cadiz,de Shangai...m’havia retrobat amb gent que nomes veus als desplaçaments...La germana del meu amic ja havia marxat i nosaltres teníem que intentar trobar la manera de tornar al centre.

La primera idea era anar a recollir moxiles al b&b i cap a la fontana pero tot va anar variant molt segons anava succeint tot.

De la recta del estadi al tramvia,al anar vam trigar potser 20m,la tornada va ser una hora llarga.

Ple de xiringuitos venen bufandes,samarretes,tot tipus de record a preu de ganga,3 bufandes 5e quan unes hores abans valien 10eur cada una,vam comprar de tot i al arribar a la parada del tramvia hi havia un bus que ens duia directament a Termini,apa cap a munt.

Alla,ens van vindre uns nois d’Irlanda,fans del Man U,que volien canviar les banderes. Al principi,vam dir que l’estelada no es canvia. Vam viatjar junts,xerrant,sobre Catalunya,Irlanda,el Barça i el Man U.

Ells havien vingut sense entrada,des de Irlanda,un d’ells havia aconseguit comprar una per 500 euros,els altres dos s’havien quedat a fora. El que havia aconseguit entrada estava en estat de shock ;)

Tant xerrar ens vam intercanviar els mails,pero no teníem on apuntar i que millor que busca un bar,allà ells sense manies van a la nevera i agafen cervesses,pero l’amo no ens les va vendre.

Al centre de la plaça hi havia un xiringuito i allà ens deien que sense alcohol,l’Irlandès va negociar i pagant 4 vegades el preu d’una birra,ja teníem birra. Mica en mica,s’anava juntant gent del Barça i del United,i vam acabar sent un grup bastant nombrós. Majoria Irlandesa pero ens ho vam passar en gran,mai van faltar les birres. Un Irlandès d’aquets era del Barça i de la república Independent de Catalunya,el seu gran coneixement de Catalunya era Salu(salou) Port aventura i rus(Reus airport),ens vam passar una gran nit,amb algunes trifulgues amb moros. La festa va durar fins passades les 4,al final si va haver intercanvi de banderes i ara onegen a Teia,l’Irlandesa,pero groc,blanc i verd,que simbolitza la pau entre Irlanda i Angleterra.

Vam recollir per fi la motxilla i cap a Termini,la festa de Fontana ja deuria haver acabat i millor no anar lluny. No teníem hotel aquella nit,tot ple a Roma. Per fi vam trobar una gespa i apa,a descansar. Hi havia anglesos per allà tirats també,uns Catalans ens van oferir un sofà a un apartament que tenien llogat però vam passar,a un d’ells no l hi feia molta gracia. Allà vam estar be fins les 7 potser del mati,que feia fresca i vam anar a Termini a fer cafès i croissants.

Estàvem realment cansats,semblava que haguéssim jugat nosaltres el partit,desprès de molts cafès,vam comprar diaris Italians i anglesos per guardar de record i no sabíem si anar a visitar el Vaticà o villa Borghese. Sincerament,aquells van ser els pitjors moments del viatge,no tiràvem. Tota la gent ens felicitava però no estàvem per moltes felicitacions. Veiem als anglesos com dels hotels anaven cap el tren i tenien pitjor cara que nosaltres.

Al final vam passar de tot i ens vam quedar per el centre sense anar a veure res mes,passejant amb la nostra samarreta del Barça. Va ser el millor que podíem fer,un dia entre mig de turistes al Vaticà no l’hauríem aguantat,encara m’hauria posat a cantar l’himne del Barça dins de Sant Pere.

Recordo molts colegis de visita al monuments de la ciutat,i els nens es fixaven mes amb les nostres samarretes que en els monuments,tots ens deien Força BARÇA!! Va ser el passeig triomfal dels guanyadors,semblava que no féssim res pero va ser increïble,mai m’havien felicitat tants cop per res.

Aquell mati desprès d’unes birres a preu de whisky vam comprar pasta Italiana(com no) i vam tindre l’habilitat d’escollir un bon restaurant per dinar.

Desprès cafès a un bar que ja havíem estat varius cops aquets dies,a despedir-nos i cap a Termini un altre cop,a buscar el tren cap a Civitavecchia.

Dins al tren jo vaig caure ja,vaig dormir gran part del recorregut i al arribar alla,apa cap el bar a veure el Sr Moretti,alla hi havia mes gent del Barça cantant i bevent,va estar be. Allà ens vam retrobar amb mes gent coneguda. I desprès la gran caminada fins el port.

Abans d’entrar al port,un sopar lleuger i apa cua per pujar a un bus borreguer que ens portaria a la terminal de Grimaldi lines. Ens esperava l’ultima festa de la copa d’Europa.

Això d’anar amb ferry fins a casa no em feia molt el pes,pensava que se’m faria etern i fins i tot al final se’m va fer curt i tot.

Un cop localitzada la nostra Poltrona,apa a veure que hi ha aquet vaixell,i clar vam anar a para a dalt de tot,a la terrassa,on hi ha la piscina que hi havia el millor de cada casa,pero hi havia un ambientaç allà coberta,i amenitzaven la festa unes noies Sèrbies que corrien per allà,pero res nosaltres a lo nostre,no hi havia Moretti pero si Peroni,un cop aconseguides unes quantes apa a la festa un altre cop,

fins que ja no es veia Itàlia al fons.

Aleshores ja havíem trobat prou gent perquè el Xavi no es quedes sol i jo vaig aprofitar per anar a dormir,del tiron i aquella cadira vaig dormir 11 hores!! Ostres em vaig aixecar,vaig anar a fer un cafè i encara vaig dormir una estona mes desprès. Mentrestant el col·lega dormia (la festa del vaixell havia acabat passades les 6 del mati) jo vaig anar a visitar be el vaixell.

Quan ell es va aixecar mes cafès i cap a munt a la piscina,feia aire però estava començant la festa un altre cop.


Allò ja va ser imparable,tothom s’anava animant,vam dinar allà en mig de la festa i ben aviat es va començar a veure terra Catalana,d’aqui fins a Barcelona va ser tot molt emocionant,amb tothom cantant i bevent entravem a port.

Els creuers al veure que entraven nosaltres cantant amb el vaixell,sortien als balcons a saludar-nos,els vaixells tocant les seves sorolloses botzines,va ser una cosa molt molt emotiva,no hi havia creuer que la gent no s’aboqués a les baranes per saludar-nos,una arribada inoblidable,encara ens van quedar forces per pujar les rambles a peu,carregats amb bufandes i la samarreta del Barça.

Un gran viatge (potser dels millors) un gran partit (potser dels millors) i una gran companyia (la millor sense cap dubte)