VALENCIA 0 BARÇA O

Volíem baixar sense dormir, al plegar de pencar pero la tornada hauria estat dura i vam dormir fins migdia i desprès com el Barça, ens vam desplaçar cap a la ciutat del Túria.

La veritat es que va ser un dia de festa diferent, ben aprofitat.

Vam baixar el Joaquim(ens vam conèixer a Manxester i curiosament ara fa de taxista tambe) i jo, amb el seu cotxe. Cotxe que no m’ho pensava pas es va comportar de conya.

Baixant a València, ens vam trobar una bossa amb 160e i això ens va ajudar a financiar el viatge, llàstima podia haver 100e mes i ens hauria finançat les putes també.

A valència ens esperava el crack de Torroella, no se’n perd una.

Sobre les vuit de la tarda, començàvem a veure València al fons, i l’autopista ens va portar fins l’estadi de Mestalla. La veritat, es que es un dels camps mes facils de trobar dels que visitem.

Amb el Smart, cap problema per aparcar, vam fer-ho on vam voler, ben a prop de Mestalla.

En Toni ens avisava que no portéssim res del Barça visible que hi havia molta mala llet.

Be, busquem el Bar on ens esperava, al costat del Puti-club Bunny. Cerveses mes barates que a Barcelona pero també mes dolentes, que malament passa això de la cruzcampo.

Allà mateix vam fer uns bocates i va arribar el moment mes “tens”, l’arribada del autocar del Barça, crits, xiulets insults típics de gent poc agraïda (els teníem que haver deixat en mans dels moros). Pero res, res hostil vers nosaltres, ens veiem que no erem d’ells, tot i no portar res del Barça pero ningú ens deia res.

Al final vaig decidir posar-me la suadora del Barça i cap problema, be alguna mala mirada pero jo també se fer males mirades.

A destacar, els llocs de venta de bufandes que hi havia algunes que posava antimadrista i cap antibarcelonista.

A una cantonada de Mestalla, un bar amb pantalles al exterior feien el partit del Madrid i a un dels gols del Valladolid va haver una explosió d’alegria que no ens esperàvem pas, realment crec que odien al Madrid.

Desprès, cap a dins el camp, la nostra arribada va coincidir amb l’arribada dels Boixosaquests no fan cua i això ens va permetre no fer-la nosaltres, la veritat es que hi havia bastants cules.

Escorcolls i cap dins, amunt amunt , ben amunt ens van fotre, de fet a l’ultima fila del Estadi pero vam esta be.

I a sobre teniem la cadira mes bruta de primera divisio.

El partit?? Buuf tipic partit desprès de l’aturada de seleccions, molt tàctic, pero un empat a Mestalla esta be, seguim liders.

De Mestalla recordava jo ambients molt mes hostils que el del dissabte, de fet res, res de res d’hostilitat, algun idiota ensenyant-nos la bandera d’Espanya, com si a nosaltres ens importes amb que es neteja el cul.

Al final del partit, ens van tenir la mitja hora de rigor allà dalt tancats per evitar incidents i apa cap a baix, a una marisqueria a fotre more beers. Mentres ens les fotiem va entrar en Pichi Alonso a sopar.

I desprès carretera i cap a casa, la veritat es que no se’m va fer llarg ni l’anada ni la tornada, be, l’anada una mica per el neguit de que no arribéssim pero així i tot ens van sobrar dos hores de temps.

Un viatge molt guapu, el repetirem, segur.

Ficha técnica:

0 - Valencia: César, Miguel, David Navarro, Dealbert, Bruno, Pablo, Albelda (Maduro, m.89), Banega, Mathieu (Miku, m.71), Silva (Baraja, m.90+) y Mata.

0 - FC Barcelona: Valdés, Dani Alves, Puyol, Piqué, Abidal, Touré Yayá, Keita, Xavi (Busquets, m.80), Iniesta, Pedro (Bojan, m.78) y Messi.

Árbitro: Pérez Burrull (comité cántabro). Amonestó por el Valencia a Silva, David Navarro, Albelda y Banega y por el Barcelona a Piqué y Alves.

Incidencias: partido disputado en el campo de Mestalla ante 50.000 espectadores. Terreno de juego en buenas condiciones. Los jugadores saltaron al terreno de juego con una pancarta en la que se leía "Pobreza cero. Rebélate contra la pobreza".