Barça i viatges

CHAMPIONS 2010/11

2010-08-26T10:11:00.000-07:00

VIATGE A MILANO

2010-04-18T23:45:00.001-07:00

Comença un nou viatge i comença una mica accidentat una mica per tot.

Primer el aliar-me amb segons qui per anar de viatge. En Jordi i jo anàvem a comprar els bitllets d’avió fa molts dies pero el Joaquim no va voler per si no passàvem al Arsenal i al final esperant al nen ens vam quedar sens avio.

Següent solució, cotxe, com l’últim cop que vam estar a Milà.

Cotxe en Jordi possava el seu pero una reunió d’última hora el dimecres al mati l’obliga al avio.

El Joaquim posa el seu cotxe per anar-hi. També hi ha l’opció d’anar amb un volswaguen Scirocco. Perfecte, contem amb el Joaquim.

A ultima hora els del Scirocco diuen que nomes hi ha una plaça al Scirocco. Aleshores per no deixar tirat al joaquim decideixo anar amb ell.

Aquest, sense consultar i per el seu conte agafa hotels per mitja França per anar fent escales a llocs a mes que no ens venen de pas i desprès pretenia que jo agafes els mateixos hotels.

Impossible, jo només faré festa dimarts o sigui que marxo amb el scirocco, pim pam pim pam com ha de ser un viatge així i mes quan aquella ciutat ja em estat mes cops. O sigui que demà a les 5 del mati cap a Milà, encara arribarem abans que el joaquim que anirà fotent escales pel camí.

INTER MILANO vs F.C.BARCELONA

2010-04-14T06:33:00.000-07:00

Aquest any anem tots una mica de cul i no ens em prodigat massa en els viatges. Pero ara ja no es moment d'excuses i en aquest moment important de la temporada tots em de ser alla.
Aixi doncs marxem a Milà, no se pas quants anem al final pero tenim entre tots al voltant de 30 entrades i em sembla que estan totes colocades ja.
Uns aniran amb avio, altres en cotxe, uns sortiran diumenge,altres dilluns o el mateix dimarts pero tots ens trobarem alla i fotarem unes bieres abans del partit i despres a animar com smepre al Barça fins deixar-nos la veu.
Segon cop que estare al Guisseppe Meazza.

VALENCIA 0 BARCELONA 0 (Intent de foto)

2009-10-22T07:41:00.000-07:00

Les Valencianes no saben fer fotos!!!!

VALENCIA 0 BARÇA O

2009-10-20T08:24:00.000-07:00

Volíem baixar sense dormir, al plegar de pencar pero la tornada hauria estat dura i vam dormir fins migdia i desprès com el Barça, ens vam desplaçar cap a la ciutat del Túria.

La veritat es que va ser un dia de festa diferent, ben aprofitat.

Vam baixar el Joaquim(ens vam conèixer a Manxester i curiosament ara fa de taxista tambe) i jo, amb el seu cotxe. Cotxe que no m’ho pensava pas es va comportar de conya.

Baixant a València, ens vam trobar una bossa amb 160e i això ens va ajudar a financiar el viatge, llàstima podia haver 100e mes i ens hauria finançat les putes també.

A valència ens esperava el crack de Torroella, no se’n perd una.

Sobre les vuit de la tarda, començàvem a veure València al fons, i l’autopista ens va portar fins l’estadi de Mestalla. La veritat, es que es un dels camps mes facils de trobar dels que visitem.

Amb el Smart, cap problema per aparcar, vam fer-ho on vam voler, ben a prop de Mestalla.

En Toni ens avisava que no portéssim res del Barça visible que hi havia molta mala llet.

Be, busquem el Bar on ens esperava, al costat del Puti-club Bunny. Cerveses mes barates que a Barcelona pero també mes dolentes, que malament passa això de la cruzcampo.

Allà mateix vam fer uns bocates i va arribar el moment mes “tens”, l’arribada del autocar del Barça, crits, xiulets insults típics de gent poc agraïda (els teníem que haver deixat en mans dels moros). Pero res, res hostil vers nosaltres, ens veiem que no erem d’ells, tot i no portar res del Barça pero ningú ens deia res.

Al final vaig decidir posar-me la suadora del Barça i cap problema, be alguna mala mirada pero jo també se fer males mirades.

A destacar, els llocs de venta de bufandes que hi havia algunes que posava antimadrista i cap antibarcelonista.

A una cantonada de Mestalla, un bar amb pantalles al exterior feien el partit del Madrid i a un dels gols del Valladolid va haver una explosió d’alegria que no ens esperàvem pas, realment crec que odien al Madrid.

Desprès, cap a dins el camp, la nostra arribada va coincidir amb l’arribada dels Boixosaquests no fan cua i això ens va permetre no fer-la nosaltres, la veritat es que hi havia bastants cules.

Escorcolls i cap dins, amunt amunt , ben amunt ens van fotre, de fet a l’ultima fila del Estadi pero vam esta be.

I a sobre teniem la cadira mes bruta de primera divisio.

El partit?? Buuf tipic partit desprès de l’aturada de seleccions, molt tàctic, pero un empat a Mestalla esta be, seguim liders.

De Mestalla recordava jo ambients molt mes hostils que el del dissabte, de fet res, res de res d’hostilitat, algun idiota ensenyant-nos la bandera d’Espanya, com si a nosaltres ens importes amb que es neteja el cul.

Al final del partit, ens van tenir la mitja hora de rigor allà dalt tancats per evitar incidents i apa cap a baix, a una marisqueria a fotre more beers. Mentres ens les fotiem va entrar en Pichi Alonso a sopar.

I desprès carretera i cap a casa, la veritat es que no se’m va fer llarg ni l’anada ni la tornada, be, l’anada una mica per el neguit de que no arribéssim pero així i tot ens van sobrar dos hores de temps.

Un viatge molt guapu, el repetirem, segur.

Ficha técnica:

0 - Valencia: César, Miguel, David Navarro, Dealbert, Bruno, Pablo, Albelda (Maduro, m.89), Banega, Mathieu (Miku, m.71), Silva (Baraja, m.90+) y Mata.

0 - FC Barcelona: Valdés, Dani Alves, Puyol, Piqué, Abidal, Touré Yayá, Keita, Xavi (Busquets, m.80), Iniesta, Pedro (Bojan, m.78) y Messi.

Árbitro: Pérez Burrull (comité cántabro). Amonestó por el Valencia a Silva, David Navarro, Albelda y Banega y por el Barcelona a Piqué y Alves.

Incidencias: partido disputado en el campo de Mestalla ante 50.000 espectadores. Terreno de juego en buenas condiciones. Los jugadores saltaron al terreno de juego con una pancarta en la que se leía "Pobreza cero. Rebélate contra la pobreza".

ENTRADA MESTALLA

2009-10-14T09:57:00.001-07:00

Dissabte a la nit serem a València. Ja tenim l'entrada del partit València - Barça.
O això ens pensem, ara mirant l'entrada posa Gol Xicotet, avia'm si això en Català de València vol dir partit de Futbolins i hem comprat una entrada que no es.

Aquests Valencians, sempre em donen un motiu per pensar a qui collons va enviar allà Jaume I per repoblar aquelles terres.

ULTIMA HORA

2009-09-04T08:12:00.000-07:00

Ultima hora,el Inter ha rebaixat el preu de les entrades per el partit de Champions.
En principi teniem que pagar 52e i al final cada entrada costara nomes 22e.
Te alguna cosa a veure la pasta que els hi hem donat per el Ibra??

TORNEM A MILÀ!!!

2009-09-02T10:13:00.000-07:00

Comencem la temporada. I la comencem anant a veure la final anticipada de la champions 2010. Ja tenim entrada per el Guiseppe Meazza. Alla estarem veient el Inter- Barça.
L'amic Isidro ja no ens acompanyara a mes viatges, per ho malament que es va portar amb tothom al no aconseguir l'entrada per Roma i alguns dels habituals aquests viatge els enganxa molt d'hora.
En principi anava anar sol pero al final m'acompanyara lo puto crack!!
Lo puto crack ja va vindre amb nosaltres a Milan, i va ser qui ens va liar per començar aquesta serie de viatges, despres de anys sense fer.ne per la dictadura del matrimoni.

3er i 4 art DIA LA TORNADA

2009-06-01T17:58:00.000-07:00

Al final vam sortir els últims de la recta del estadi,jo havia xerrat amb mig mon,cules de Leon,de Cadiz,de Shangai...m’havia retrobat amb gent que nomes veus als desplaçaments...La germana del meu amic ja havia marxat i nosaltres teníem que intentar trobar la manera de tornar al centre.

La primera idea era anar a recollir moxiles al b&b i cap a la fontana pero tot va anar variant molt segons anava succeint tot.

De la recta del estadi al tramvia,al anar vam trigar potser 20m,la tornada va ser una hora llarga.

Ple de xiringuitos venen bufandes,samarretes,tot tipus de record a preu de ganga,3 bufandes 5e quan unes hores abans valien 10eur cada una,vam comprar de tot i al arribar a la parada del tramvia hi havia un bus que ens duia directament a Termini,apa cap a munt.

Alla,ens van vindre uns nois d’Irlanda,fans del Man U,que volien canviar les banderes. Al principi,vam dir que l’estelada no es canvia. Vam viatjar junts,xerrant,sobre Catalunya,Irlanda,el Barça i el Man U.

Ells havien vingut sense entrada,des de Irlanda,un d’ells havia aconseguit comprar una per 500 euros,els altres dos s’havien quedat a fora. El que havia aconseguit entrada estava en estat de shock ;)

Tant xerrar ens vam intercanviar els mails,pero no teníem on apuntar i que millor que busca un bar,allà ells sense manies van a la nevera i agafen cervesses,pero l’amo no ens les va vendre.

Al centre de la plaça hi havia un xiringuito i allà ens deien que sense alcohol,l’Irlandès va negociar i pagant 4 vegades el preu d’una birra,ja teníem birra. Mica en mica,s’anava juntant gent del Barça i del United,i vam acabar sent un grup bastant nombrós. Majoria Irlandesa pero ens ho vam passar en gran,mai van faltar les birres. Un Irlandès d’aquets era del Barça i de la república Independent de Catalunya,el seu gran coneixement de Catalunya era Salu(salou) Port aventura i rus(Reus airport),ens vam passar una gran nit,amb algunes trifulgues amb moros. La festa va durar fins passades les 4,al final si va haver intercanvi de banderes i ara onegen a Teia,l’Irlandesa,pero groc,blanc i verd,que simbolitza la pau entre Irlanda i Angleterra.

Vam recollir per fi la motxilla i cap a Termini,la festa de Fontana ja deuria haver acabat i millor no anar lluny. No teníem hotel aquella nit,tot ple a Roma. Per fi vam trobar una gespa i apa,a descansar. Hi havia anglesos per allà tirats també,uns Catalans ens van oferir un sofà a un apartament que tenien llogat però vam passar,a un d’ells no l hi feia molta gracia. Allà vam estar be fins les 7 potser del mati,que feia fresca i vam anar a Termini a fer cafès i croissants.

Estàvem realment cansats,semblava que haguéssim jugat nosaltres el partit,desprès de molts cafès,vam comprar diaris Italians i anglesos per guardar de record i no sabíem si anar a visitar el Vaticà o villa Borghese. Sincerament,aquells van ser els pitjors moments del viatge,no tiràvem. Tota la gent ens felicitava però no estàvem per moltes felicitacions. Veiem als anglesos com dels hotels anaven cap el tren i tenien pitjor cara que nosaltres.

Al final vam passar de tot i ens vam quedar per el centre sense anar a veure res mes,passejant amb la nostra samarreta del Barça. Va ser el millor que podíem fer,un dia entre mig de turistes al Vaticà no l’hauríem aguantat,encara m’hauria posat a cantar l’himne del Barça dins de Sant Pere.

Recordo molts colegis de visita al monuments de la ciutat,i els nens es fixaven mes amb les nostres samarretes que en els monuments,tots ens deien Força BARÇA!! Va ser el passeig triomfal dels guanyadors,semblava que no féssim res pero va ser increïble,mai m’havien felicitat tants cop per res.

Aquell mati desprès d’unes birres a preu de whisky vam comprar pasta Italiana(com no) i vam tindre l’habilitat d’escollir un bon restaurant per dinar.

Desprès cafès a un bar que ja havíem estat varius cops aquets dies,a despedir-nos i cap a Termini un altre cop,a buscar el tren cap a Civitavecchia.

Dins al tren jo vaig caure ja,vaig dormir gran part del recorregut i al arribar alla,apa cap el bar a veure el Sr Moretti,alla hi havia mes gent del Barça cantant i bevent,va estar be. Allà ens vam retrobar amb mes gent coneguda. I desprès la gran caminada fins el port.

Abans d’entrar al port,un sopar lleuger i apa cua per pujar a un bus borreguer que ens portaria a la terminal de Grimaldi lines. Ens esperava l’ultima festa de la copa d’Europa.

Això d’anar amb ferry fins a casa no em feia molt el pes,pensava que se’m faria etern i fins i tot al final se’m va fer curt i tot.

Un cop localitzada la nostra Poltrona,apa a veure que hi ha aquet vaixell,i clar vam anar a para a dalt de tot,a la terrassa,on hi ha la piscina que hi havia el millor de cada casa,pero hi havia un ambientaç allà coberta,i amenitzaven la festa unes noies Sèrbies que corrien per allà,pero res nosaltres a lo nostre,no hi havia Moretti pero si Peroni,un cop aconseguides unes quantes apa a la festa un altre cop,

fins que ja no es veia Itàlia al fons.

Aleshores ja havíem trobat prou gent perquè el Xavi no es quedes sol i jo vaig aprofitar per anar a dormir,del tiron i aquella cadira vaig dormir 11 hores!! Ostres em vaig aixecar,vaig anar a fer un cafè i encara vaig dormir una estona mes desprès. Mentrestant el col·lega dormia (la festa del vaixell havia acabat passades les 6 del mati) jo vaig anar a visitar be el vaixell .

Quan ell es va aixecar mes cafès i cap a munt a la piscina,feia aire però estava començant la festa un altre cop.

Allò ja va ser imparable,tothom s’anava animant,vam dinar allà en mig de la festa i ben aviat es va començar a veure terra Catalana,d’aqui fins a Barcelona va ser tot molt emocionant,amb tothom cantant i bevent entravem a port.

Els creuers al veure que entraven nosaltres cantant amb el vaixell,sortien als balcons a saludar-nos,els vaixells tocant les seves sorolloses botzines,va ser una cosa molt molt emotiva,no hi havia creuer que la gent no s’aboqués a les baranes per saludar-nos,una arribada inoblidable,encara ens van quedar forces per pujar les rambles a peu,carregats amb bufandes i la samarreta del Barça.

Un gran viatge (potser dels millors) un gran partit (potser dels millors) i una gran companyia (la millor sense cap dubte)

LA GRAN FINAL

2009-06-01T05:25:00.000-07:00

Pujà les escales i als nostres peus ens quedava un altre estadi històric,jo me’l esperava mes vell,mes fet pols i que vaaa!! Era guapissim,la primera impressio molt bona. La visio,tot i esta a la fila 62 perfecte.

La putada es que anàvem tots separats a dins del estadi,pero en seguida en vaig fer amic del meu vei,un senyor de Lleida i del darrera i d’una parelleta del davant i .... tots érem amics i encara no havia començat el partit.

L’ambient prometia,tothom animava i encara no havia començat la final.

L’historia estava apunt de decidir-se com deia als cartells de la ciutat,”l’historia es decideix a Roma”

Els nervis se’m menjaven,volia futbol ja!!!!!!!! Pero les finals el que tenen es això,que primer et foten el show aquell i desprès va sortir un cantant italià a cantar l’himne de la Champions...que llaaaaaaaarg!!

Per fi comença a rodar la pilota i la bogeria era màxima,tothom cridant i primer susto amb CR7,falta que quasi ens foten el primer. L’equip no es centrava fins que arriba una pilota al Eto’o i el deliri!!!! 1-0

Jo abraçant-me amb el Sr. De Lleida...ell volia abraçar la seva dona pero jo el tenia ben enganxat a ell i abans de que ells s’abracessin,em vaig abraçar jo amb la seva dona també,que guapo tot,el millot inici esperat.

Jo em vaig començar a emocionar,com a totes les finals,i apa a seguir animant amb els ulls humits.

Els nervis van baixar molt,el control del partit era total i nomes ens dedicàvem a res mes que ha animar.

Per fi mitja part,

això va be,ens dèiem,no hi ha color. Jo donava gracies a que no vaig voler escoltar ofertes per l’entrada de la final.

La segona part va començar igual que havia acabat la primera,domini absolut del Barça,les grades eren una festa fins que va tornar a esclatar el deliri,gol de Messi!!!!!

Tota la grada cridant Meeeessi,Meeeeessi,Meeeeessi...

Jo aqui ja estava fora de mi,m’abraçava amb tothom,inclus amb un tio molt lleig que corria per allà,que exagerat,ja ningú va seure al seu lloc. Jo estava a les escales saltant i cridant tot el rato....

I la superioritat va arribar a tal punt que els vam torejar i tot,crits d’ole ole a cada passada dels jugadors del Barça.

Miressis on miressis tot eren cares de felicitat,gent emocionada com jo,que no deien res perquè s’estaven aguantant les llàgrimes ,gent fora de si cantant i saltant,abraçant-se amb tothom,gent gran que feien la mateixa cara que un nen el dia de reis.

Sense cap dubte va ser la millor final de les que he viscut,Wembley va estar molt be també,quasi a l’alçada d’aquesta perquè era la primera però vam estar tots amb el culet apretat fins al final i recordant la nostra Historia,Paris pse,va estar molt be pero res a veure amb aquesta,per tot,per l’equip,la gent,l’estadi,la ciutat.... Va ser molt gran!!

Esperant la entrega de la copa es cantava el coooopa,lliga i Champions Champions!! L’himne del Barça....ser del Barça es el millor que hi ha....madridista el que no boti.

I per fiiiiii l’entrega de la copa,primer medalles als altres i mentres les entregavem,vam estar aplaudin al Manchester excepte a un,que ens va fer tonar a cantar allo de que hijo puta es,ese portugues.

Desprès els jugadors del Barça,un a un a recollir el seu premi i aleshores tot l’estadi(be,la curva sud) amb els braços aixecats fent-los moure com si tremolessin i cridant fins que Puyol va aixecar la copa i allò ja no se com explicar-ho el que sentíem allà. Jo un cop mes vaig enrecordar-me del meu pare,me’l imaginava al cel saltant d’alegria,segur que si.

I desprès els jugadors van fer la volta d’honor però els de seguretat no els deixaven apropar-se a la seva afició fins que uns quants van trencar el cordó de seguretat i es van apropar,sort que la germana del meu col·lega estava a prop d’aquella zona i va fer unes fotos increïbles,jo estava sense bateria a la càmera i al mòbil.

Desprès ens van tindre mes de mitja hora allà tancats al estadi,esperant que marxessin els anglesos i alla va començar la festa,va ser una passada aquella mitja hora,semblava canaletes.

Tothom es feia fotos amb tothom....

Per fi vam sortir,una televisió de no se on van connectar en directe,quan sortíem cantant,la germana del meu amic també va sortir a la tele,just en aquet moment..

Tot molt guapo va ser i per fi fora ens vam retrobar tots a on havíem quedat,petons,abraçades,tothom contentíssim,molt molt molt guapo!!

Sortint del estadi,ens vam aturar a xerrar amb amics,a la recta,i per allà anava passant tothom i ens anàvem retrobant amb molts,abraçades mes abraçades,quina felicitat teníem tots.

Ja érem Campions d’Europa,havíem conquerit Roma

2on DIA un dels mes grans

2009-05-31T10:52:00.001-07:00

Segon dia a Roma,segurament un dels millors dies de la meva vida,desprès de Wembley.

Tot va començar perfecte amb l’esmorçar del B&b Romà.

Despres al carrer i cap a termini a gastar la targeta de metro,pero com sempre un,el mateix,s’havia deixat coses al hotel i va tindre que tornar i nosaltres ens vam aturar al Libanes de la nit a fer Birres,que com ens coneixien si ens servien,al final va caura un kebab i tot.

Van apereixa uns anglesos i xerrant xerrant encara ens van convidar a mes birres,amb ho que començavem forts el 2on dia de la llei seca. Al cap d’una hora de rellotge apereix el col·lega i marxem cap a Piazza Spagna,fent apostes que si la casera del B&b o si no la casera del B&b,de fet s’havien agafat molt de carinyo la signora i el col·lega en un dia nomes.

Sense treure res de clar,apereixem a P.Spagna,amb el cabreig d’en Jordi que estava fart de caminar per Roma. Ell volia tornar al Coliseu com anit,que arribàvem els seus col·legues.

Pero primer teníem que veure això. Aquí ja l’ambient havia canviat al que veiem ahir per tot arreu . Càntics i mes càntics,majoria blaugrana i ens anàvem trobant a un munt de gent d’altres viatges.

Desprès de les fotos de rigor,metro i cap a Coliseu que ja arribaven els de Torroella amb furgoneta,arribem allà i ens retrobem tots,pero pobres tenien una cara de cansats... Al grup d’aquets era molt números i entre mig algunes dones que els van posar firmes a tots i a dinar a Piazza Spagna.

Nosaltres vam passar,alla seria mes car,i en Jordi ens havia fet baixar corrent cap alla i desprès passaven d’ell.

Vam anar a Termini a dinar uns raviolis i uns escalopines i aquí ens van fotre la punyalada del viatge,i aixo que no hi havia alcohol,menys mal,pero ja vam pagar la coca-cola a preu de Champany frances.

Desprès del dinar,apa cap a plaça Spagna. Nomes fèiem cercles en rodo,pero la veritat,ja no estàvem per visitar res,volíem que comences el partit ja. Els que tenien l’entrada amb en Jordi arribaven a P. Spagna.

Allà hi havia cada cop mes ambient,pero els anglesos començaven a ser majoria. Tot just arribant alla,la germana del soci truca dient que en breus minuts arriba a P. Spagna,Bingo!! Per fi,encertem una,perquè quan estàvem a un lloc apereixia la gent per l’altre i al inrevés.

Aleshores va arribar ella i volia tirar la moneda a la fontana i ens hi vam anar cap allà,en Jordi es va quedar amb els seus amics. Vam fer un bon canvi,no hi havia color,tot i que en Jordi es una gran persona i un crack.

La Fontana si era Blaugrana,de fet un del càntics era La Fontana,es blaugrana...Fotos,monedes un altre cop per si ahir no les havíem tirat be,cantics i de repent em trobo de cara amb en Sr. Carod

-Bona tarda Sr. Carod

-Bona tarda,com va tot be?

Desprès el va saludar en Xavi i a la fontana es va cantar l’himne nacional de Catalunya,desprès quatre imbecils convergents el van insultar i va marxar. Moment que vam aprofitar per fer un altre gelati Italiani,que boooooons son!!!

I d’aquí a un bar,que ja havíem estat el dia anterior a fer l’últim tast abans del futbol. Aqui vam xerrar amb els del bar,que ja ens coneixien,un de la juve,un del Lazio il’altre de la Roma,curiosament tots volien que guanyes el Barça.

I ja vam enfilar via del Corso cap a Piazza Popolo per agafr el Tramvia que ens portaria a prop del estadi.

El tramvia et deixa bastant llunyet del estadi,has de caminar bastant i el tramvia era una sauna i una penitencia,

ple d’anglesos cantant sense callar tot el viatge,

sort que mentres cantaven jo els hi aguantava les birres i el vodka i anar fotent-li,tu canta noi que ho fas molt be l’hi deia jo.

Un cop a la via del Estadi,una gran volta i cap a la nostra porta.

Primer control,ni carnet ni hòsties,cap dins. Allà uns xiringuitos ens assortien de beguda previ pago d’uns denarios.

I ja enfilem l’ultima recta cap el estadi,fotos,retrobaments amb gent d’altres viatges,despedides perquè no tots teníem el mateix lloc i apa,segona porta,plena a petar de gent. Aquí tampoc van demanar carnets d’identitat ni res,al contrari,ens fotien preses perquè entréssim,faltaven nomes 20m per començar la gran final.

ROMA 1er dia

2009-05-30T18:17:00.001-07:00

La nit del dilluns va ser l’ultima de feina,però ja no m’enterava de gaire,estava ja fora de mi i nomes pensant en la conquesta de Roma.

Acaba la feina d’hora i anar a recollir el meu amic Xavi i en metro cap a l’estació del Nord.
Esperar el crack d’en Jordi i Autocar i cap a Girona airport.

Allà vam arribar bastant d’hora i vam estar per baix fumant i bevent una miqueta,fins l’hora d’embarcar.

Al avio,com als autocars tots al final de tot i sorpresa,Ryanair per distreure’ns durant el viatge ens van posar al costat a uns suportters històrics del Man U.

Un d’aquets el que mes es feia veure i sentir,ens va ensenyar uns catàlegs del Man U on sortia ell a algunes fotos a la final de Barcelona.

I com la confiança fa fàstic van començar a cantar cançons de suport al seu equip. Fins que van cantar la que l’any passat sentíem per tot Manchester,al enfrontament amb ells,la de viiiiva Ronaaaaldo viiiiva Ronnaaaldo i clar mentrestant agafaven aire nosaltres dèiem Fucki’n Ronaaaaldo...i així ens vam fer amics. Ja els hi vaig dir quan parlàvem del partit del any passat que no tots els dies era Nadal. Ell reia.

Un cop a terra,per la terminal ens vam trobar i es van despedir de mi amb un irònic: see you at christmas day.

A destacar la ruta que fa l’avio per aterrar a Campino,espectacular on les hi hagi,es va recorre per sobre,tot el centre de Roma i vam poder distingir tots els monuments.

A diferencia dels cops que em aterrat al Leonardo da vinci,que sempre em entrat des de el mar.

Un cop allà,autocar i cap a Roma. La citta eterna,estava igual que quan havia estat per últim cop,amb el seu encant especial. L’autocar ens va deixar a Termini i allà a intentar centrar-nos i trobar el nostra hotel que era a prop. El mes difícil de tot va ser aconseguir trobar l’oficina d’informació turística,en comptes d’estar al hall,esta al costat de la via 23!!! Tela per trobar-la.

Per fi,arrenquem i en seguida vam trobar el nostre B&B a Roma.

Homeee,estava be,net i cabíem els 3 a una habitació....veient com estava el panorama a la ciutat per trobar un hotel aquets dies,podíem estar contents.

Aquí en Xavi,es va adonar que havia perdut coses durant el viatge i l’hi van donar la tarda però poc a poc el vam anar reanimant.

Primer pas buscar un lloc per menjar, i evidentment a aquella hora ja nomes podia ser una pizzeria i camí del centre la vam trobar. Dirigida per una Rusa que parlava un correcte Italià i dos sud-americans que treballaven allà i també parlaven un correcte italià ,no com els que venen a Catalunya i mai parlaran Català.

D’aqui vam anar caminant i baixant carrers i el primer lloc on vam apereixa va ser a Via Venetto,on el Barça tenia el seu hotel.

Al costat,la plaça del Tritone( a la plaça Barberini) on vam fer les fotos oficials del viatge.

Aquí ja vam començar a notar que els Romans anaven amb el Barça.

Be,a Termini ja ho havíem notat una mica pero em sembla que era mes interessadament per si els hi veníem una entrada.

Aquí la gent ens tocava la bocina i aixecaven el puny,els taxistes ens cridaven per la finestra Força Barca, a destacar que ho deien amb C i no em Ç,coses d’Italia. La gent al carrer ens deien vincere vincere . Uns japos es volien fer fotos amb nosaltres...impressionats del que era ser cules a Roma aquell dia..

Vam seguir baixant i cap a la Fontana di Trevi,a tirar la moneda. El Xavi,seguia de molt mal rotllo per el que havia perdut i estava tocat tocat. L’animació allà era brutal ja, i alguns anglesos per el mig,i com no,amb qui es volien fer fotos?? Amb el cule que els hi fotia canya mentres cantaven.

D’aqui tot passejant ens vam apropar al Pantheon,tant guapo com sempre,com m’impressiona,aquet monument. Aquí es on pensava jo que em sentiria malament recordant la meva ex,ja que aquesta plaça i vam passar moltes hores i molts sopars vam fer pero que vaaa,burra ella. I si aquí no tenia mals rotllos ja podia devorar Roma sense por.

Entrem al Pantheon,i despres d’algunes fotos,el Xavi s’estira a terra per fer-me una foto de dalt a baix,que es veies el forat del sostre i va vindre un d’unió democràtica de Roma i ens va formar un cristo ( i mai millor dit) que allò era una falta de respecte,estirar-se a terra per fer una foto i aqui van tenir la primera trifulca,l’hi vam explicar el que pensaven de l’església i l’hi vam dir que el que tenien que fer era vendre tot allò i ajudar als pobres amb diners i no pregaries. Despres ja no se que va dir d’Espanya i es va liar grossa ,pero no perquè defenséssim Espanya no,perque ens relaciones amb Espanya,

En mig de la trifulca,toca l’esquena d’en Xavi un senyor gran per preguntar-nos a veure com estàvem i era el Sr. Agustí Montalt,vam xerrar una estona amb ell i el ultra catòlic va desaperexa.

La salutacio del Sr.Agusti Montalt ens va animar una mica,que ja ens feia falta,entre el Xavi,el ultra catòlic i la son que dúiem...

El següent destí nostra va ser la Piazza Navona,per mi la mes maca de totes les de Roma,m’encanta!!

Per tot aquet recorregut encara podíem aconseguir birres,pero cada cop s’aniria endurint mes la cosa.

D’aquí el següent destí va ser la caotica Piazza Venezzia. Aquí el palau Venzzia que va se seu de l’ambaixada de Venecia i mes endavant va ser seu del Govern de Mousollini. Al balco aquet ell es dirigia al poble.

I en front hi ha el monument dedicat a Vittorio Emanuelle II,el pare de la patria Italiana.

Aqui a la gespa vam recuperar forces,durant una llarga estona,tothom ens seguia dient coses com força Barça i seguien volen fotos amb supporters del Barça.

Despres vam dedicar una llarga estona al Foro Romà. I a la plaça Campidoggio,abans d’agafar l’avinguda dei Fiori Imperiali que ens portaria al nostra objectiu final aquell dia,el Coliseu,el mes gran amfiteatre de la Roma antiga. La seva capacitat creuen que deuria estar al voltant dels 50000 espectadors,com dos Sarrias quasi.

Desprès al costat hi ha l’arc de Constantí,el mes imponent de tots els que es van aixecar a Roma. Darrera durant tot el dia hi havia estat la copa d’Europa esposada pero a l’hora que arribàvem nosaltres no quedava res.

Vam donar quasi tota la volta al Coliseu i cap a la muntanya del davant que la Uefa havia muntat una festa.

La festa podia haver estat millor sinó fos perquè hi havia mes anglesos que Catalans,el lloc era per flipar,una terrassa natural en front mateix del Coliseu.

Si haguessin tret anglesos i posat mes xurrys hauria estat una festa inoblidable però en aquestes condicions i sent molt tard ja,vam marxar cap a Termini,per primer cop vam fer servir l’entrada del partit,que també servia com a targeta de transport públic.

Allà a Termini i camí del hotel,vam sopar a un Libanès i enseguida van vindre tot d’anglesos allà a sopar amb nosaltres,vam tindre una conversa animada i al despedir-me,els hi vaig dir que fessin el favor de passar-ho molt be aquella nit,que beguessin molt,que anessin de putes,que tinguessin una gran nit,que dema a la nit,aquesta hora,estarien plorant...no em creiem i mira!!

CAMPIONS!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

2009-05-29T18:14:00.000-07:00

Ja em tornat de Roma i que dir??? Fantàstic,meravellós e impressionant.
Si Roma em tenia el cor robat,ara el te doblament,segueix sent la piu bella,

i la seva gent uns cracks. Ens han fet sentir com a casa,ens han demostrat el seu carinyo.

Ens vam fotre un fart de tirar monedes a la Fontana di Trevi per poder tornar molts cops. Els rivals nostres?? Uns cracks també,aquets en burlar la llei seca. Nosaltres anavem a Termini i per allà hi havia algun Libanès que d’amagades s’enrullava pero fins que l’hi van donar el toc. A partir d’allà l’alcohol el tenies que anar a buscar als anglesos,ells sempre en tenien.
De matinada desprès del partit vam descobrir el truco,si pagues 4 vegades mes del preu d’una beer,els italians es salten la llei.

L'ecenari?? exagerat!
El partit una canya,mai havia vist l’afició del Barça així i ja en porto moltes de finals,(entre elles 4 copes d’Europa),no es va parar d’animar en cap moment,tothom o quasi tothom (un 90%) amb la samarreta del Barça,blaugrana i no les fosforites o grocs i colors varius estranys,clar que si,blaugrana son els colors....
L’equip??? El millor del mon,i jo que no creia en en Guardiola...gracies Pep.
El Rival? El mes gran,no vam parar d’aplaudir-lo quan recollien la medalla excepte a un que l’hi cantàvem allò de ese portugues,que hijoputa es .
El viatge? una passada tot,sobretot la companyia,la que hi era tot el viatge i els que anàvem trobant,l’avio be com sempre,la tornada amb Grimaldi,espectacular l’ambient del Barco....
La nit sense hotel la millor de totes,exagerat tot
Ja anirem explicant el viatge sencer,pero de moment aixo
CAMPIONS!!!!!!! COPA LLIGA I CHAMPIONS!!!!!!!!

FINS LA TORNADA

2009-05-25T08:12:00.000-07:00

Apa Marxem!!!!!!!!!!

ROAD TO ROME

2009-05-18T08:39:00.000-07:00

Ja esta tot lligat. Marxem el dia 26 amb Ryanair,nomes 38 eur i tornem al endema amb Grimaldi lines per 44 eur,mes barat qe veure'l a casa.

Cap Roma nomes marxem 3,l'Isidro es queda a casa,ja explicarem mes endvant el perque(BASICAMENT PERQUE NOTE ENTRADA),es molt bestia i ara no toca.

A Roma anirem en Xavi

en Jordi

I evidentment mi mizmo

L'ENTRADA

2009-05-16T11:19:00.000-07:00

JA LA TENIM AQUI

MUNIC 5e dia

2009-04-19T22:08:00.001-07:00

L’últim dia,que nomes era un mer tramit d’anar de Munic a Karlsruhe a agafar un avio,es va convertir en una odissea de26h,tot es va espatllar de mala manera.
Tot va començar el dia que marxàvem. Ens vam aixecar amb temps per anar a Karlsruhe on sortia l'avio que esta a 277km.Per dins de Munic ens van fer una foto la policia de tràfic per anar a 79 quan s'havia d'anar a 50. La multa sent estranger la tenies que pagar al contat 120 eur i ja no ens quedava pasta en efectiu.
L'hi donem la Visa del Isidro i diuen que ells no tenen maquina per cobrar,que anem a un caixer,però l'Isidro no te numero secret de la targeta i aleshores diuen que ens esperem a les 8 que obren els bancs.
El banc va obrir a les 8.30 i no ens ho va fer,deia que anéssim a un banc que es diu Hypo que son qui ho fan,anem i aquet obria a les nou.
Vam tornar a veure a la policia perquè no marxessin amb la meva documentació i esperessin a que tinguéssim la pasta.
A les nou,quan obre l'altre banc ens diu que no,que em d'anar al Santander de Munic i ens dona l'adressa.
Anem al policia a Explicar-li i diu que ell coneix el banc i es molt difícil arribar,que marxem sinó perdrem l'avio,que ja em fet tot el possible per pagar i que marxem amb un bon record d’Alemanya.
Comencem a corre a mes de 190km/h per arribar a Karlsruhe a temps,ja haviem perdut dos hores.

L'embarcament de maletes tancaven a les 12.05pm i vam arribar a 12.07pm,total,amb tots els paquets cap al avio i ens diuen que no,que amb tantes bosses ni hablar.

Que ho posem tot dins una maleta.El Isidro i jo ens vam fotré a sobre dos texans,4 samarretes del Barça per buidar la maleta,roba bruta a les papereres i tornem i diu que no que encara portem masses bosses i massa pes.

Trèiem mes coses fins que aconseguim que tot pesi 18kg però dúiem unes gerres de cervesa de Munic a una bossa encara. Ens van fer agafar una bossa dels de la neteja i fotreu tot allà dins i així duríem una bossa nomes.

Ok anem a entrar i ens diu que no,que amb l'ordinador passem dels vint kilos i no pot ser.

Aleshores jo m'encaro amb un d'ells preguntant si l'avio s’enfonsarà per un kilo mes? que al únic lloc que ens passa això es a Alemanya que a la resta d’Europa per un kilo mes o un kilo menys no passa res,que son uns caps quadrats incapaços d'improvisar res,va vindre la policia i tot.Per un kilo deixar dos persones en terra,ja els hi val
Ell deia que havia anat a Alacant i també passa el mateix,m’estranya que et deixessin entrar al nostra país a un girat com tu.

Be,tirem mes coses i quan anem a entrar ens diu que el vol esta tancat i que no podem entrar,que em perdut el vol.

La policia atenta a la nostra reacció i vam passar de tot,nomes l'hi vaig dir en angles "tu guanyes fill de la gran puta"

Apa paperera a paperera recollim roba.

Anem a una botiga de Last minut avia'm si tenen algun vol per avui a BCN i en tenien un des de Stuttgart a les 16.00h,si llogàvem un cotxe arribàvem a temps però ens va semblar car i vam anar a un lloc d’Internet a buscar algun vol mes barat,però vols per el mateix dia a Internet impossible trobar-los.

Amb el temps que avia'm perdut ja no arribàvem al de Stuttgart.

Anem a informació del aeroport i una dona molt amable ens va ajudar a buscar solucions.

Vam mirar un tren a bcn però la multa pujava + de 600e ,res,descartat.

Desprès ens va trobar un altre avio des de Stuttgart via Paris,sortia a les 6. Ens diu si agafeu un taxi arribeu a temps a Baden Baden a agafar un tren que hi ha a Stuttgart i arribeu.

Ens dona el telfn d'una agencia per anar fent la reserva dins el taxi. El taxista ho va sentir i va anar tot el viatge a 30km/hora per si perdíem el tren portar-nos ell a Stuttgart,fill de puta ho va aconseguir,vam arribar tard al tren i estàvem al costat,el volíem matar al puto taxista,mai ho faria jo treballant això.

Vam passar de tot ja i anem amb tren a Stuttgart,primer un tren cap a Karlsruheuna hora mes tard. I despres un a Stuttgart

Al arribar allà,metro cap al aeroport i arribant al aeroport ens trucar la noia de l'agencia que a on som i ens quedem sense bateria al mòbil.
Un cop al aeroport,comencem a buscar a aquesta noia però impossible,al final trobem un endoll,carreguem el mòbil i la truquem i ens diu on es. Anem i l’avio ja havia marxat.
Aleshores ens comença a buscar vols per l’endemà per uns 250 eur. Però al endemà ja podíem trobar un Ryanair per menys,a nosaltres el que ens interessava era sortir aquell dia de Alemanya.
Anem a un punt d’Internet del aeroport i contractem un vol de Frankfurt hann a Girona per 4 duros per l’endemà a les 6 del mati.
Al aeroport aquet de Frankfurt hann nomes es pot anar per carretera,no hi ha tren. Anem a llogar un cotxe i la Visa diu que prou,que ja no dona mes,que per la fiança del cotxe no arriba ja.Ara si que l’hem feta bona,tenim un vol a can collons i no tenim com anar-hi,ni pasta. En efectiu ja ens quedaven menys de 50eur
Anem amb metro a l’estació de Stuttgart i aconseguim que un senyor molt amable ens busqui bitllets per arribar a Frankfurt( amb la visa,aqui si funcionava) i desprès ens explica com arribar al aeroport aquell amb un autobús a les 3 de la matinada. Estavem ben petats i farts
Ok agafem 3 trens per arribar a Frankfurt,un a no se on,l’altre a Manhein i l'ultim venia en retras,ens ho va explicar el net d'un inmigrant espanyol i ens va anar traduint la megafonia,per fi i a mitja nit apareixem allà,plovent a sac i apa a l’estació com uns homeless esperant les 3.
La pasta que tenim l’invertim en sopar i en guardar per l’autobús i a les 3 per fi agafem l’autobús cap a Frankfurt hann que desprès d’una hora i quaranta-cinc minuts arriba a lloc.
Anem de cap al check-in i ens diuen que em de pagar 20 eur cada un de no se que,anem a la finestreta que ens diuen i la targeta aquí diu que no,amb els trens diu que si i aquí ja deia nein. I no ens deixen pujar al avio sinó paguem.
L’hi fotem un rotllo i els hi expliquem tot el que ens ha passat,que sinó ens deixen pujar al avio ens quedarem a viure a Frankfurt hann,que no tenim mes pasta,que em de pujar al putu avio. No sabeu com de difícil es convèncer a algú en angles.

La tia l’hi fèiem pena i anava a accedir però el cap que tenia al costat l’hi diu Nein nein,fill de puta!!
Ja ens veiem allà tirats i la tia d’amagades ens diu,si em porteu un numero d’una visa,d’un familiar o un amic encara que no estigui ell aquí us ho passo.
Truquem al germà del Isidro i ens dona el seu numero de Visa i ala passem per fi cap a dins.
Teníem les maletes embarcades i nomes dúiem a sobre les bosses amb les gerres i les càmeres i pc. A mi em va pesar 6kg i pico i a ell 11kg,ja hi som,nein.
L’hi agafo jo la càmera perquè ell tingues el pes que diuen i el policia es va fotré fet una fera,que això no ho podíem fer i menys davant ell.

Quin país de girats. El tio es va fotre molt histèric,jo l’hi deia que anàvem junts i no atenia a raons,-pero a tu que mes et dona qui porti la camera idiota?- i ens fot fora,fora de la cua,vosaltres no voleu.

No entenia res jo,el volia matar,el Isidro quasi l’hi escup a la cara,un kaos.
Ens tornem a fotre a la cua i ja ens esperava el fill de puta. Quan ens quedaven 3 persones per arribar a ell,surt una tia cridant Girona Hola Girona hola!!
Els hi faltaven dos passatgers per l’avio i érem nosaltres,ens van fer passar davant tothom saltant-nos el control del idiota aquell i cap al avio,amb un gesto amb el dit que no l’hi va agradar gaire.
L’avio ja estava tot ple,nomes faltàvem nosaltres i ens va fer anar corrent per la pista,plovent a sac entre mig d’avions amb un cotxe de seguretat al costat dient-nos quin era el nostra avio i per fi vam pujar i vam volar cap a Catalunya.
Al aeroport de Girona teníem que treure el cotxe del Pàrking i al visa a Alemanya no funcionava.
Doncs la posem i aquí si que funcionava i vam recuperar el cotxe.
Ja veieu si van passar coses en 24h de bojos.
Quins nervis!! Quin país de girats,mai mes torno allà,tant maco que era,que vagin a cagar.
De moment suposo que ens han fotut en l’aire el viatge a Chelsea,perquè ens han fet un forat al pressupost del partit següent i a part ens han tret les ganes de viatjar durant uns dies,com a mínim fins a Roma.

MUNIC 4art dia

2009-04-18T19:15:00.000-07:00

Quart dia ( el que nosaltres pensavem que seria l'ultim sino ens hagues passat tot el que ens va passar) ,ens aixequem d’hora,agafen el cotxe i cap a l’autopista Garmish partenkirchen.
Al acabar l’autopista vam agafar una carretera on la neu estava acumulada per tot arreu,tot i estar a 20ºC i com som de platja vam sortir a fer l’idiota amb la neu.
Desprès continuem el camí fins que trobem Ettal,on hi ha un Kloister molt maco i que sorprèn molt el seu volum al estar al mig del no res.
Desprès vam continuar fins arribar a Ober-ammergau,bonic poble de Baviera,cada deu anys celebren la passió i aquest any toca i tothom va per el carrer sense tallar-se gens els cabells preparant-se per la passió. Esta be,un típic poble Bavar.
Aquestes dos parades,son un kit kat nomes en el camí,seguim la carretereta i arribem al nostra objectiu Linderhof. Aquet es el castell que mes agradava a Ludwig II,aquí va viure els últims 8 anys de la seva vida,es una passada de guapo,esta acabat en estil renaixentista i Rococó.
Era el seu petit Versalles en el seu afany d’imitar els reis totalitaris de França.
Desprès de la visita del castell,al costat hi ha una cova artificial,feta fer per Ludwig II on dins te un petit teatre,que es on feia tocar a Wagner per ell,en aquells moments va ser il·luminada en diferents colors per un tal Siemens. També tenia sistema d’escalfament de l’aigua.
Un cop acabada la visita cap al nostra destí final del dia. Per el camí vam trobar llacs gelats,tot i estar a 20º.
I per fi arribem a Neuschwanstein,castell de conte de fades,esta en un bosc. Es un intent de fer realitat el mon fantàstic de l’opera Wagneriana.
Es el monument mes visitat d’Alemanya,necessites un autobús per arribar a dalt i desprès caminar.
Primer vam anar a un pont que hi ha penjat entre dos muntanyes per veure’l de lluny i desprès cap dins.
Per entrar vam fer una hora i mitja de cua i no s’ho val per dins,mes maco era Linderhof pero ja que hi érem...
A dins esta fet prohibir fotos i per això quasi no em vam fer.
Des de el castell es pot veure també el castell de Schwangau,on va néixer Ludwig II.
Desprès tornada cap a Munic i a sopar al beer garten d’Augustiner,el que creiem que seria el nostra ultim sopar a Alemanya.

MUNIC 3er dia

2009-04-18T15:07:00.000-07:00

Dia del partit,ens aixequem d’hora perquè el col·lega vol anar al Allianze Arena a comprar records del Bayern de Munic.

Metro gratis i cap l’estadi. Per anar-hi s’ha d’agafar la línea U6 des de Marientzplatz. El trajecte dura uns 20m.

Arribem allà i com a molts llocs,la Fan shop tancada en dia de partit,apa metro i cap al centre,davant de la cerveseria Hofbrauhaus hi havia una sucursal del Bayern,doncs cap allà.

La botiga plena de gent del Bayern comprant de tot per donar color al camp.

Al acabar anem a Hofbrauhaus a fotre una birra i amb la samarreta del Barça en dia de partit no es pot entrar.

Be,davant hi ha tres cerveseries mes i cap problema. A totes les cerveseries les cambreres van vestides de Bavareses amb uns escots regalats,les vistes cada cop que deixen una birra a una taula son maques de veure.

Desprès ja anem cap a Marientzlatz a trobar-nos amb la resta i evidentment estan a una terrassa bevent beer.

Es curiós,com les birres eren cares les trèiem d’una botiga de davant i les preníem a la terrassa aquella.

Allà asseguts comencen els càntics i l’ingesta d’alcohol,el Isidro de mentres de botiga en botiga comprant souvenirs fins que va perdre la Visa,no sabia a quina botiga l’havia deixat,Al final estava a una botiga de souvenirs a prop de Hofbrauhaus.

La resta allà asseguts fotent beers i cantant,uns van anar a dinar per el seu compte on havíem sopat las nit anterior. Els altres ens vam quedar esperant al Jordi(el germà borratxo de Messi)que venia amb els del RACC.

Un cop va arribar,unes birres mes i cap al hotel a descarregar souvenirs i ja cap avall,cap al centre a buscar la resta.

Vam anar a dinar darrera la catedral,a una cerveseria que tenen una cervesa que fan uns monjos a un convent seguint el sistema d’abans. La veritat a aquets nivells ja la birra que ens donessin estaria be,no estàvem per valorar molt la qualitat ja.

Mentres dinàvem,va passar la Marta Uranich,la sindica del soci. Crits de Guapa!! Guapa!! Sindica saluda sindica saluda fins que ho va fer.

Desprès tornem cap a la plaça on hi havia tota la festa,càntics de tot tipus

Els segadors

Els típics blaugranes

O el año que viene girona espanyol el anyo que viene girona espanyol laralala laralalala el anyo que viene giroooooona espanyol

O el ribery cule cule

I despres ja els cerveseros

Rubia coqueta ensenyanos las tetas

I vinga fotos amb tothom,inclús el mundo deportivo va publicar alguna nostra

Canvis de bufandes

Tothom feia fotos,inclus qui no tenia camera pero si un colocon guapo

I apa dins l’ajuntament hi ha una placeta amb un beergarten,osease mes beers,litre a litre anem passant les hores per arribar al moment per marxar,allà xerrem amb tothom rivals,catalans...ens ho vam passar en gran i al final cap el metro gratis cap el camp,allà dins es va liar ben grossa,en Toni de Torroella portava la veu cantant dels coros,enfilat a les cadires,picant al sostre...

El isidro a punt de vomitar dins el metro i per fi estem al Allianze Arena.

El camp es començava a il·luminar,la veritat,espectacular,una passada.

El camí del metro al camp es llarg,com el de Saint Denis,una mica mes. Per el camí no parem de xerrar amb els del Bayern,estaven convençuts de que ens fotrien 5 gols.

Inclús amb un Alemany d’aquets vaig quedar per beure birres fins caure a terra. Si ens fotien 5 pagava jo,sinó pagava ell,evidentment al acabar el partit no hi era.

Pugem cap a la grada i si per fora es impressionant el camp per dins es una passada,molt guapo.

Al costat meu dos alemanys. Jo per variar em vaig quedar sens veu animant i cridant,els demes no,s’ho van prendre amb mes calma per la avantatge que dúiem.

Els alemanys quan van marcar em diu,aquí teniu el primer,el il·lús es pensava que ens fotrien 5.

Quan el Barça va marcar,l’hi vaig dir jo,aquí tens el cinquè.

1 - Bayern Múnich: Butt; Lell, Lucio, Demichelis, Lahm; Ottl, Van Bommel, Sosa (Altintop, m. 78) Zé Roberto (Borowski, m. 78); Ribéry y Toni.

1 - Barcelona: Valdés; Alves, Puyol, Piqué, Abidal; Touré, Xavi, Keita; Messi, Iniesta (Hleb, m. 78) y Eto'o.

Goles: 1-0, m. 47: Ribéry. 1-1, m. 73: Keita. Árbitro: Roberto Rosetti (ITA). Amonestó con cartulina amarilla a Alves (m. 18), Puyol (m. 25), Lucio (m. 36), Demichelis (m. 42) y Lell (m. 83).

Incidencias: partido de vuelta de los cuartos de final de la Liga de Campeones, disputado en el Fútbol Arena de Múnich ante 66.000 espectadores. Cerca de 2.000 aficionados barcelonistas apoyaron a su equipo desde la grada.

Al acabar el partit,cap al centre a buscar una pizzeria,antojo d’en Toni.

Demanem 3 grans per 6,pensant que les grans eren com les d’aquí,i que va!!!

3 pizzes que eren com 3 rodes de camió,difícil d’acabar-les.

Al final,cadascú al seu hotel i fins Chelsea. Nosaltres encara ens quedaven dos dies per alemanya,un mes dels que teniem pagats pero ja ho explicarem

MUNIC 2on dia

2009-04-18T07:27:00.000-07:00

Segon dia. Esmorçar al hotel per “nomes”12e i apa al carrer. Com havíem anat a dormir tard,quasi no arribem a veure les figueretes del rellotge del ajuntament,ho fan a les onze.

Molta expectativa al lloc i psee esta be,però per el que havíem corregut ...

I aquí a Marientzplatz,varem començar la nostra visita a Munic. Es la plaça mes important de Munic. A la part nord hi ha el Neues Rathaus,l’ajuntament nou d’estil neogòtic. Aquesta plaça deu el seu nom a una figura de la Verge Maria que hi ha al centre,des de aquí es mesuren totes les distancies de Baviera.

Desprès vam veure Spielzeugmuseum,museu de joguines,es l’antic ajuntament també ala mateixa plaça.

I ja vam anar a Peterkirche,coneguda per els Muniquesos com Alter Peter,l’església parroquial mes antiga de la ciutat. Al voltant d’aquesta església es va crear Munic allà del 1158.Es pot pujar a dalt però hi havia una invasió d’Italians a Munic i era impossible. A Munic i a Itàlia era festa el dilluns també. I nomes quedaven Italians i suposo que els Muniquesos serien tots a Itàlia.

Desprès vam visitar Asamkirche,es l’exemple mes bestia d’art rococó de Munic

D’aquí a Frauenkirche,el símbol de Munic. Es la catedral i des de tot arreu veus les dos torres bessones.

D’aquí ja vam baixar per uns carrerons fins al bar mes famós del mon Hofbrauhaus..

Per el camí vam passar per odeonplatz i la Residenz.

HOFBRAUHAUS

Aquesta cerveseria la va inaugurar el rei Guillem V l’any 1589. Al rei no l’hi agradava la cervesa local i va fer aquesta fabrica ,els ciutadans no la podien provar la cervesa real fins l’any 1828 que es va obrir al públic.

Aquí es va celebrar la primera reunió multitudinària del partit Nacionalsocialista al 1920,aquí Hitler es va convertir en un gran orador i el 1921 les seves tropes d’assalt van protagonitzar aquí un greu altercat que es conegut com la batalla de Hofbruhaus.

Un cop dinats i beguts,a caminar!

Maximilian str. Fins arribar al Maximilianeum,parlament de Baviera,aquí vam trobar aquesta joia.

Desprès caminada al voltant del riu fins arribar a Friedensengel. Figura dorada del àngel de la pau,sobre el riu Isar. Va ser construïda per celebrar el 25 aniversari de la victòria de Alemanya sobre França al 1871.

I continuant per el riu,atrevessem i ens trobem amb Englischer garten,uns jardins exagerats al mig de la ciutat,tipus central park. Es el lloc favorit per els Muniquesos per passar el dia de festa,hi ha la torre Xina,on a sota hi ha un beer garten.

Els beer garten son espais plens de taules on tothom seu a veure cervesa,es igual si als de la taula no els coneixes,ho important es no veure sol.

Al comprar la birra et donen una fitxa i al tornar la gerra et tornen algo de pasta,nosaltres ens vam fer els bojos i vam anar caminant per el parc i ja tenim gerres,mes les que em comprat a Hofbruhaus,ja començava a pesar la bossa i com no arribàvem mai a Konigsplatz vam decidir passar per l’hotel a deixar pes.

Una dutxa i al carrer,cap el metro de Munic,el metro es gratis,be si vols pots pagar un bitllet per 2.30e però sinó pagues ningú et diu res.

Sortim del metro a la parada de Gern i a caminar cap a Schloss Nymphenburg,castell.

Per el carrer un Mercedes amb matricula alamana para bruscament i un matrimoni ve cap a nosaltres.

-que hay?

-poz poco y malo.

-veniis por el partido?

-es nota amb la samarreta?

-teneis entradas?

-neiin

Un matrimoni de Madrid que vivíem allà des de feia 4 anys,ens van portar a visitar el castell i els seus indrets i ens van informar de que veure a Baviera,el niu del àguila ni hablar,deien. Esta tancat fins a final de maig,o sigui que ens estalviem la kilometrada,vam xerrar durant una hora. Ens van explicar que amb els del Bayern no tindríem cap problema,son una gent que saben perdre,però no saben guanyar com tots els alemanys...vam treure molta informació de Munic i Baviera amb ells.

Desprès tramvia(també gratis) i cap al Hotel,trucada als de Torroella,que anaven arribant mes i a sopar tots junts a una típica cerveseria Muniquesa.

Vam menjar i beure com animals,no ens podíem moure al sortir d’allà i tot per 18 e( nosaltres esperàvem uns 40 o 50 per cap,ja que al final anaven portant coses i anàvem pensant ja veuràs... ) nomes,assortit de salsitxes,amanides,Kartofens,carns d ànec,pollastres etc etc no s’acabava mai el menjar allà a una taula de fusta allargada.

Al final un altre tramvia d’aquets barats i cap al hotel a dormir,els demes a la discoteca.

MUNIC 1er dia

2009-04-17T22:35:00.001-07:00

Desprès de 15 o 20 litres de cervesa ja hem tornat de Munic.I com no tinc molt a explicar de feina anire explicant aquet viatge que quasi acaba en tragedia.

La primera sensació al arribar a Karlsruhe va ser de que el pilot s’havia equivocat de bundesland i ens havia portat al bundesland de Mallorca,estàvem per sobre dels 20º i fins l’últim dia no baixaríem d’aquesta temperatura,inclús la superaríem en 7 graus alguns dels dies.

A Karlsruhe varem agafar el cotxe de lloguer i cap a Munic. El recorregut es com estar a Disneylandia dels conductors,pots corre el que vulguis!!! A excepció de alguns punts que tenies que anar a 120 però poquets i com el cotxe ja s’havia acostumat a no baixar dels 190km/h perquè afluixar.

El poble mes gran d'Alemania es diu Ausfhart,esta anunciat a tot arreu pero o vam ser capaços de localitzarlo a cap mapa-

Enseguida vam estar a Munic i directes al Olimpia Park.Aqui vam tindre sort que feien no se quina festa i es podia visitar l’estadi mític de la final del Mundial 74 i olimpíades 72,gratis.

I fins la gespa ens van deixar estar,la veritat es que vam desfruitar com nens,desprès els mes valents poden caminar per la teulada de metacrilat del estadi per 39e.

Al acabar la vista cap a la BMW (Bavarian motor Works),al sortir del parking ends trobem amb un edifici espectacular i ens pensàvem que era el museu i no era la botiga,despres vam anar al museu i una mica car per el que veus,millor la botiga.

Desprès,el primer 0.5lt de cervesa a Munic i com no,la millor de totes Augustiner,sota la Olimpiaturm.

Un cop acabada la cervesa cap a munt. Desprès d’haver pujat a tantes torres i edificis a EEUU aquesta torre no impressiona gens,ara si te una gran vista del park olimpic.

D ‘aquí ja vam anar a localitzar l’hotel i un cop allà trucar els de Torroella que venien via Milan,com sempre,estaven a un bar.

Vam sopar el menjar típic alemany de Kebabs i d’aquí a fer un tomb per el centre però a mesura que entravem a les cerveseries les tancaven,es veu que a les 23.30h serveixen l’ultima birra i a les 12 tanquen,ja nomes ens quedava el barri de les golfes on hi hagués bars oberts,quin remei,cap allà a fotre les penúltimes birres i a dormir.

PROGRAMA VIATGE A MUNIC

2009-04-04T16:11:00.001-07:00

Be,el viatge a Munic ja esta definit mes o menys. La base principal del viatge serà la cervesa,com no a Munic.
Marxarem diumenge al mati des de l'aeroport de Girona cap a Karlsruhe i allà tenim un cotxe llogat que ens portara cap a Munic.
Intentarem arriba el mes d'hora possible i visitar el museu de la BMW,i desprès l'Olympia park. L'estadi olimpic per horaris no el podrem veure fins l'endema. Així que desprès aprofitarem per conèixer la Paulaner i Franciskanner,avia'm que tal.
Dilluns i dimarts al mati coneixa be la ciutat,a la tarda Supporterisme i futbol i si hem acabat amb Munic l'ultim dia voltarem per Baviera.
En aquesta ultima opcio encara no ens hem posat d'acord; Tenim per veure el camp de concentració Nazi de Dachau,Landsberg poble on va estar enpresonat Hitler i on va escriure el seu famós llibre i mes lluny esta el que mes m'interesa a mi,baixa fins a Fussen i anar al castell e Nueschwanstein. Dependra del temps que tinguem.

Tenim tantes coses per veure per aqui,que necesitarem unes quantes eliminatories mes amb el Bayern. Se'ns quedara pendent Ulm,Augsburg,Dinkelsbuh i mil llocs mes que ja veurem que passa.

LOTO BARÇA

2009-03-26T06:47:00.000-07:00

El servei de loteries del Futbol club Barcelona,ens ha agraciat amb 6 entrades per anar a Munic

Dema comença l’interessant sorteig de la Lotto-copa,ja veurem aquí quin resultat aconseguim. Estem mantenint contactes amb el Compromisos F.C. i potser per aquet club tindrem mes sort que per el Barça,tot es veurà,sinó a la tele també es veu prou be.

Si algu necesita entrades ens sobren 3

LAPORTA I ELS SEUS COMPROMISOS

2009-03-25T13:02:00.001-07:00

La capacitat que te aquesta directiva del Barça per fer el ridícul cada dia em sorprèn mes. I a mes en situacions fàcilment evitables amb una mica de sentit comú.

El tema esta un cop mes en les entrades. Per el desplaçament a Munic,el club disposa de 3048 entrades.

Els socis em demanat un total de 2591 + les penyes(uns altres que tal),doncs mira,als socis nomes ens toquen 1951 i tindrà que haver-hi sorteig d’entrades. 600 socis es quedaran sense anar al Allianz arena,ja que el club es queda la resta d’entrades.

En un cas així no seria mes fàcil donar als socis les 2591 entrades i sacrificar uns quants compromisos?? I tindre contents a tots els compromisos reals que te el club o sigui els socis?? Son ganes de fer el ridícul.

Jo entenc que si es presenten 10000 socis es faci un sorteig perquè no hi ha mes remei,però en un cas així em sembla indignant.

I ja no parlem del escàndol de la final de copa del rei on el camp hi haurà 11000 del Barça,14000 del Bilbao i 20000 compromisos!!!!

AVIONS A MUNIC

2009-03-20T23:52:00.000-07:00

El proper 14 d'abril,serem al Allianz Arena de Munich. Desde ahir ja tenim avions contractats i hotels.
Ens vam avançar a les companyies de vols(que fessin la tipica pujada de preus quan hi ha un partit) i anar i tornar per uns cent euros nomes,ara ja estan a prop dels 300.
Ara ha aconseguir entrades com sigui.

TOKYO COPA TOYOTA 2006

2009-03-19T15:46:00.000-07:00

Avui comencem a posar les fotos d'alguns d'aquets viatges seguint al Barça pero sense redaccio ja que fa molt de temps i fins ara no hem tingut les fotos. Per fi despres de temps me les ha passat el colega.

VIATGE A LIÓ (5) i ultim

2009-03-14T09:48:00.001-07:00

Al acabar el partit com sempre,la mitja horeta tancats a la grada no ens la treu ningú. A mes vigilats per el fort dispositiu policial,que ens va “protegir” durant el partit.

Per fi ens van deixar sortir,però no al carrer com a altres camps. Ens van tindre un altre cop retinguts a les escales d’entrada del camp.

Lloc on vam aprofitar per fer el fi de festa.

Al sortir,policia,policia i mes policia,increïble!! Que som el Barça!!!

Vam enfilar cap el metro i no se encara perquè valen totes aquestes mesures de retindren’s al estadi si desprès encara els altres estan entrant al metro.

Mes càntics al metro

I de repent apareixem a una andana,i tots els del Barça estaven a l’andana del davant,ens havíem equivocat,apa a creuar. Al arribar l’andana sola per nosaltres i al entrar al metro també,per nosaltres i per unes noies que anaven a una festa de Carnestoltes.

Aleshores tots a coro vam començar a cantar la cançó Carnaval carnavaaal.... i elles enseguida varen vindre cap a nosaltres a fer-se fotos i no es tallaven,t’abraçaven be per sortir ben juntets a la foto..

I al arribar a la place Bellecour moment de les despedides,uns tenien hotel a Lió altres no teníem res,nomes gana.

Tot tancat,ni una anima per el carrer. A la via de vianants que a la tarda havíem passat entre un munt de gent,ara a la nit no hi havia ni llum

De repent ens trobem amb el McDonalds i evidentment tancat. Però a un costat tenien una finestreta com si fos la del Mcauto però per persones,clar,carrer de vianants...Allà varem demanar unes hamburgueses per nosaltres dos,excepte per l’Isidro (reconegut Talibà antihamburgueses,mes desprès d’un mes a EEU ). L’hi vam prometre que ens aturaríem a una area a sopar però quan ens varem aturar ell dormia.

El viatge de tornada es va fer llarg per l’esfgotament que dúiem acumulat. Sempre que apereixia un cartell,posava Barcelona a un munt de kms,per mi que posaven mes dels que realment hi ha per desmoralitzar-te i que no hi vagis.

Al principi del camí de tornada varem fer un cafè a una area,on vam estar xerrant durant una hora amb un Gendarme,explicant batalletes el col·lega.

Per fi,sobre les set del mati estàvem a Masnou

VIATGE A LIÓ (4)

2009-03-12T18:03:00.001-07:00

Sortim del metro i ens trobem amb un espècie d’estadi davant i un munt de gent,potser mes que la que havíem vist en tot el dia a Lió.

I en comptes de trobar xiringuitos amb la venta de bufandes i coses de futbol,nomes hi havia puestos de shawarmes guarros,els mes dolents que mai he menjat.

Això si mes beers!!

I clar, a improvisar lavabos,alguns valents a punt d’electrocutar-se.

Amb les birres enfilem cap el estadi i a una cantonada els mossos francesos. Els hi preguntem cap on em d’anar i ens indiquen cap el gol contrari al nostre,una mica subnormals els gendarmes aquets.

Anàvem en la direcció equivocada i clar topàvem amb molts del equipet rival. Fins que uns moros francesos van dir el puta Barça i Puta Catalunya. Ens girem dos de cop cap a ells i al girar-me em trobo el de Torroella que m’atura i em fa donar mitja volta,llàstima!!

Quan anem a passar el control d’entrades ens diuen que això es al gol sud,no aqui. Apa a caminar...ens tornem a trobar als moros i un altre cop puta...en Xavi es gira cap a ells i els tius van sortir corrent..covards!!

Volta immensa per trobar la nostra porta,amb algun intent d’entrar a la zona VIP i per fi som al campet de Gerland.

Control policial,ja que a no se quins diccionaris posa que suportter de futbol vol dir delinqüent i cap dins.

Primers càntics merescuts Esto no es un campo,es un futbolin

El camp es una merdeta,i aixo que es el del campio frances.

Aqui,com a tots els desplaçaments,no vam parar d’animar,jo per variar a la mitja part ja sense veu,no se perque pero sempre acabo aixi,dos dies sense veu es la mitja,nomes superada per San Siro que van ser casi 4.

Al sortir el Barça al camp bogeria de bengales.

Nosaltres ens vam colocar a primera fila de la segona grada mentres el Isidro(conegut com el paparazzi) pululava per alla fent fotos a tot.

Al començar el partit un stewart es va posar pesat,en que a la primera fila no podiem estar,passava,ens feia enrere i trnavem a posar-nos,tornava a passar i el mateix,el tio desesperat.

En seguida va marcar el Lió i va coincidir que ell estava davant meu fent-nos fora un cop mes. A mi se’m va anar la castanya i l’hi vaig fotre un parell d’empentes i l’hi deia...veus per culpa teva no he vist el gol veus veus.es va acollonir,i pensava que vindria amb algun Genddarme i que va,va passar de tot i ens va deixar estar alla tot el partit.

Als dos fondos,aquets del Lió tenen grada jove. Amb un speaker amb un micro conectat a la megafonia del estadi,de repent per la megafonia es va començar a sentir puta Barça i puta Catalunya i aqui ja ens vam quedar sense veu cridant als putos gavatxos.

A la segona part gol d’Henry i s’acabat la pressio.

1 - Olympique de Lyon: Lloris; Mensah, Cris, Boumsong, Grosso; Juninho (Kalstrom, min. 78), Toulalan, Makoun; Ederson (Delgado, min. 64), Keita (Pjanic, min. 87); y Benzema.

1 - Barcelona: Valdés; Alves, Piqué, Márquez, Puyol; Xavi, Touré, Busquets (Keita, min. 76); Messi, Eto'o y Henry.

Goles: 1-0, min.6: Juninho. 1-1, min.67: Henry.

Arbitro: Wolfgang Stark (GER). Mostró cartulina amarilla a Toulalan (min.23), Grosso (min. 33), Alves (min. 33), Puyol (min. 60), Busquets (min. 62).

Incidencias: Partido correspondiente a la ida de los octavos de final de la Liga de Campeones disputado en el estadio de Gerland 39.258 espectadores.

LIÓ (3)

2009-03-08T19:32:00.000-07:00

Un cop al cotxe,carreguem la resta de beers a la motxilla i alè a Lyon. Els nostres amics arribaven ja i anaven directes al mcDonalds a dinar quelcom,doncs cap allà anem.

El McDonalds aquell semblava una casa de barrets,deu n’hi do del festival que hi havia muntat,crits,càntics,desmadre amb franceses....nomes va faltar allà el Isidro repartint cervesa de llauna per tothom perquè ens crides l’atenció el de seguretat,això si,ens va deixar prendre les nostres beers allà,estrella Damm la cervesa que va amb el Barça.

Allà ens vam ajuntar un bon grup i desprès de que mengessin alguna cosa ells i ens vam tirar al carrer. Com a dada curiosa,per anar al lavabo del McDonald has de portar un ticket de compra,sinó no et deixen entrar.

Al carrer hi havia poc ambient,ni els rivals eren rivals ni hi havia gent del Barça suficient per fotre un bon merder.

Vagant per els voltants de la place Bellecour,a un carrer proper,a la vorera d’en front,va apareixa un personatge que sempre va sol a veure els partits del Barça.

A Mònaco,estàvem dinant a un restaurant i també va passar sol per la vorera d’en front,es va fotre a cantar i va revolucionar tot el restaurant.

Doncs aquí,des de l’altre vorera es fot tot sol a cantar “Perico que canta,cuchillo a la garganta,Perico que canta....” i ell sol va revolucionar un cop mes el cotarro.

Quan la gent ja callava comença a cantar” ivan ivan ivan de la mierda ivan ivan...” i com sempre,segons mes tard desepereixa fins a un altre viatge. Els que anaven amb nosaltres el recordaven de Manchester,es veu que sempre va sol.

Veient que allà aquella zona no hi havia gens d’ambient,girem cua i cap al altre costat de la plaça i allà si vam trobar un bar ple de cules bevent i cantant.

Allà com a molts viatges ens vam trobar a un dels cracks dels viatges un tio de Torroella que no se’n perd ni una tampoc. De Lió marxava cap a Madrid per anar al camp del Atletico,quina vida.

A aquell bar les birres van seguir i els càntics es van anar multiplicant. Aquí jo ja duia un pedal considerable,es mes,en comptes d’anar al camp em porten al riu a banyar-me jo m’hi banyo,no m’enterava de res.

D’aquí ja vam sortir amb comitiva cap l’estadi de Gerland,amb metro,el metro va ser un no parar de càntics.

Linea Verda i desprès Blava i bienvenue a Gerland.

LIÓ (2)

2009-03-08T18:27:00.000-07:00

Camí del punt de trobada,per el carrer peatonal( rue de Victor Hugo)trobada amb el primers seguidors del Lió. Enseguida varem veure que allò no era ni una afició de futbol ni era res,sincerament no era el mateix passejar per Lió que per altres llocs com Manchester o Liverpool. Tothom em deia que ells guanyarien 3-0 ja ja. Principalment els seus suportters eren àrabs.

Un cop al punt de trobada desencís,no hi ha ningú,per variar. Això dels punts de trobada no se qui els tria però no en recordo cap que hagi funcionat,inclús a Manchester,ens van dir que muntarien una carpa i ni carpa ni res.

Veien el panorama i tenint en compte que aquí si no dines aviat ja nomes et quedarà l’estimat amic McDonalds,vam començar a endinsar-nos per carrerons fins arribar a la vorera del riu Saone,on hi ha un carrer ple de restaurants.

Les cartes plenes d’ànec i de foi (patés varis) també molta carn d’ocells. Tema complicat. Al final farts de veure les mateixes cartes i els mateixos preus vam entrar a un qualsevol.

Calamars amb salsa tàrtara de primer i de segon entrecot amb no se que.

La gent del restaurant encuriosida amb els visitants que tenien allà. Preguntes sobre el partit i tonteries. Un home a un altre taula estava dinant amb una xurry i va passar de la xurry per vindre a dir-nos tonteries,que guanyarien i si ens podia fer una foto,a final ens vam fer la ditxosa foto i varem poder dinar tranquils.

I com aquets països tenen la mala costum de no deixar fumar als restaurants,no vam prendre ni cafè i vam buscar una terrassa on poder fumar.

Allà algun comentari d’un francès que teníem al costat,però aquet desitjava que guanyéssim nosaltres,cafe,copa i puro i apa...a fer turisme.

Primer al cotxe a posar un altre ticket i a carregar mes beers a la motxila i poc turisme varem fer.

Cami del cotxe varem descobrir que a Lió tambe hi ha bicing.

Nomes un recorregut per el costat del riu Saone i prou,ja començava a arribar la gent del Barça i teniem ganes d’ambient. Nomes varem veure la catedral de Saint Georges,la de Saint Jean i no varem pujar fins la notre dame de Fourviere,vam passar per davant del Palau de justicia i d’alla cap a la plaça dels Jacobins i a parar un altre cop a la place Bellecour. Alla un dels monuments mes fotografiats per l’aficio blaugrana va ser aquet.

Aquí hi havia l’oficina d’informació turística i lavabos públics,a part d’una gran senia(noria en castell) i un campament de Homeless al costat dels lavabos,dels que evidentment ens vam fer amics ràpidament.

Els nostres amics encara no venien,primer tenien que passar per el hotel del Barça a recollir unes entrades i temps que vam aprofitar per anar al cotxe a buscar mes beers. Aqui el pilotasso ja era considerable.

ARRIBADA A LIÓ

2009-02-28T08:37:00.000-08:00

Anem amb el diari del viatge,tot i que aquet viatge poc diari te. Ha estat un viatge llampec,anar i tornar i prou,ni tan sols em dormit allà.

Com tots els viatges que em fet seguint el Barça ens ho hem passat en gran. Aquet recordava molt el de Milan,que va ser amb el taxi anar i tornar.

Aquet viatge ens ha acompanyat en Jordi,el germà borratxo del Messi,un crack i una gran persona.

A ell,el varem conèixer a Gelsenkirchen i ens el vam trobar un altre cop a Manchester. Evidentment aquestes dos trobades van ser a un pub i bevent cervesa.

Però em encaixat molt be,es molt complicat trobar gent amb qui viatjar i tindre bon rotllo tot el viatge i amb aquet cap problema.

Per començar vam anar amb el seu cotxe. Nosaltres ,per variar vam treballar tota la nit i al plegar ell ens va recollir i apa cap a munt.

El mes interessant del cotxe era una caixa de cerveses de llauna que duia,estaríem assortits durant un bon tros del viatge.

Vam xerrar molt tot el camí,tot i no haver dormit nosaltres. La primera parada va ser un esmorçar ràpid a La Jonquera,compra de tabac i purets i continuem.

En seguida vam veure que els que venien a veure el partit del Barça,no serien gent d’animar molt,els cotxes catalans que ens avançaven eren Audis Q7,mercedes,lexus...cotxes que no eren de Hooligans.

De fet,molts dels que coneixíem venien mes tard que nosaltres i allà ens trobaríem.

Sense adonar-nos les cinc horetes i pico del viatge ja estaven cobertes. Abans d’entrar a Lió,ultima parada a una area de servei..últims cafès i disposats a entrar a Lió com l’exèrcit Romà.

A Lió,ja hi havia estat molts cops ,quan conduïa el tràiler,però clar mai al centre,sempre al sud de la ciutat on hi ha les empreses químiques. Tot es tractava de sortir de l’autopista i entra a la dreta,anar entre rius. Entre el Saone i el Rhone.

No vam trigar gaire en trobar un lloc per aparcar (zona blava tot,però a les 18.00h ja s’acaba el període de pagament i tampoc era molt car).

Vam aparcar,curiosament al costat del Carrer Henry IV,mira pensàvem que en faria quatre l’Henry amb la visio del carrer aquet però nomes en va fer un.

Un cop a Lió,birres a la motxilla i a buscar el centre.

El cert es que estàvem bastant ben situats prop de la place Carnot,on hi ha el carrer de vianants que et porta a la Place Bellecour,punt de trobada blaugrana.

RESUM DEL VIATGE A LIÓ

2009-02-28T08:05:00.000-08:00

Dilluns de matinada amb el cotxe ben guarnit i 24 birres de llauna varem agafar el cotxe i cap a Lió,a animar al nostra equip.
Bon tiberi nomes arrivar...Visita turistica a la ciutat

Aturada espècial en alguns monuments

I per fi retrovament amb amics que venien mes tard

Despres retrobament amb la gent que anem sempre a tots els desplaçaments,moltes salutacions de gent que no se ni qui collons son.....

I apa tots cantant l'himne de Catalunya cap al metro

Per fi arribem al estadi aquell,que vaja castanya de camp!! I cap dins. Alla per megafonia provocacions cap a nosaltres com crits de puta Barça i puta Catalunya i reaccio rapidissima de la nostra artilleria.Al partit ens vam quedar sense veu animant,tots just avui comença un a tindre una mica de veu.
Al sortir com sempre ens van tindre mitja horeta tancats al camp. Mes tard ens van deixar tancats a les escales del estadi fins que els mossos de Lió els hi va donar la gana d'obrir la porta.

Tornant del camp,unes francesetes que anaven de carnaval ens van apuntar a la festa i al final sense dormir encara,cap a BCN.
Un tute,i dels grossos. A mi em fa mal tot,no tinc veu i tinc mes alcohol que sang dins el meu cos. Pero si dema juguessim un altre cop i tornaria anar. Amb els anys he apres que el que em posa mes d'anar a veure un partit de futbol es que aquet sigui a camp contrari,esta en front de 30 mil o 70 mil persones cridant en contra teu es una passada i si el teu equip es superior encara mes,els pots xulejar com vols. Com ahir deurien fer uns senyors de Liverpool a la capital del reino. La decima la tenen Ben Alluny.

ENTRADES LÍO

2009-02-03T23:18:00.000-08:00

No ha fet falta sorteig!!!! Ja tenim entrades per Lió,un cop mes els taxistes viatgers estarem donant suport al nostra equip,aquest cop al Stade de Gerland.
Avui no tinc temps per escriure mes,i ara comencen els preparatius del viatge,encara que aquet serà com el que varem fer a Milan amb el taxi,anar i tornar.No tindrà gaire secret però com tots serà relatat aquí al nostra bloc

LOTTO-BARÇA

2009-01-30T03:15:00.000-08:00

Avui per fi podem jugar a la Lotto-Barça. Comença el camí definitiu cap a Roma. I com no a Lió. ciutat francesa, fundada pels romans com a Lugdunum,es un encreuament natural de camins. Va ser capital de 3 regions Gales a l’època dels Romans. Actualment es un dels nusos d’autopistes mes importants d’Europa,connectant Nord amb Sud i est amb oest.

A aquesta ciutat hi anava un cop per setmana en el meu passat como a camioner.

Igual que quan es fan malament les coses les diem,felicitar al Barça per el sistema de sorteig d’entrades.

Fins l’any passat el tema era caòtic,tothom que volia es podia apuntar as sortejos i si desprès no volien anar,no recollien les entrades i no passava res. Ara qui s’apunta,ja ha de donar un numero de compte on et cobren l’entrada directament si et toca.

Recordo el partit a San Siro,a semifinals de la Champions de Paris,al sorteig ens varem quedar sense entrades i desprès van sobrar mils d’entrades i varem poder anar amb el taxi per això.

El sistema ideal es l’antic,a taquilla a fer cua i fora,així nomes hi van els que realment tenen interès,però aquet sistema d’ara em sembla prou bo,com per no tindre queixes.

En fi,la ruleta comença a donar voltes i al setmana que ve ho sabrem. Esperem que no hi hagi tanta gent amb ganes de perdre un dia de feina.

Com sempre,el club s’ha quedat una barbaritat d’entrades,per els amics dels capos. No hi cap club d’ Europa que tingui tants compromisos com el nostre. Com a mínim,apel·lant a la transparència que deien que tindrien i encara esperem,podrien dir a qui collons van a parar aquestes entrades.

Non va plus!!

Manchester...Aston Villa

2008-06-03T10:35:00.001-07:00

Derrotats per el proper campió d´europa,abandonem aquesta ciutat de currants i mítica per el seu futbol i d’innumerable grups de musica que han sorgit d’aquí.

Diem adéu a un hotel on hem estat be,net,ben situat..no eren mala gent.

Esmorzem i comencem a tirar cap a Stansted.Aprop de London,d´aquí marxarem cap a casa pero primer ens queda una missio per cumplir i sera a Birmingham,ciutat on va néixer el grup musical de la ELO i on hi han tres equips de futbol,el Birmingham,West Bromwich Albion i Aston Villa.

Aquets dos últims els recordava jo de petit per haver-se enfrontat al Barça en copa de la Ueffa.A part el Aston Villa ens va guanyar una supercopa d´europa.

Aquet últim sempre m’havia agradat com equip,la garra que demostraven els equips anglesos als anys 70,ells ho portaven al màxim exponent.Tambe hi ha partits,que sense saber perque i no sent importants,els recordes mes que altres.El partit de Ueffa contra els Villans,el recordava,haber-lo vist asentat amb el meu pare al menjador,el veiem en blanc i negre i em feia molta ilusio veure aquet estadi.

Jo recordava que aquet camp era a prop de l’autopista,ho recordaba de passar altres cops.

Entrem al ring road de Birminghan i comencem a estar atents avia'm on el veiem,pero de seguida apareixen cartells de Villa Park i als pocs kms(or miles)es comença a veure la figura d´un estadi angles,mitic,molt mític.

Seguim indicacions i arribem.

Tipical english estadium!!Mantè tot l’encant del futbol angles.Pero pinten bastos,totes les portes es veuen tancades,em sembla que ens conformarem amb la botiga.

De repent una porteta,s´obre,s´obre la nostra oportunitat.Un tio molt semblant al capo de a formula 1 surt d´alla.Ara o mai.Anem a jugar amb el tema sentimental haviam si traga.

-hey man!!

-can I help you?

-of course man

L´hi expliquem que venim de bcn,que tornem d´Old Trafford,i que volíem saber si es possible visitar l´estadi,que per nosaltres aquets estadi el tenim mitificat des de petits i es un orgull poder ser-hi,i ens encantaria si ens deixes entrar a veure´l.

Era segurata,pero no com els d´aqui.Aquet home era segureta d´algo seu,ell estimva el que vigilava.

Ho consulta per radio si ens pot ensenyar l´estadi i l´hi donen l´ok!!!Dir que vens de Barcelona i vols veure l’estadi sempre els omple d’orgull,que algú que ve d´un estadi tant gran com el nostre,s’interessi per el seu.

Obre una porteta,caminem un passadís i nois!!La gallina en piel!!We are in Villa Park!!!Got it!!

Increïble,camp angles,angles...grades empinades.colors del club a les cadires..aquell blau cel tant maco..olor a futbol per tot arreu..com sempre jo haig de quedar-me amb ell parlant,escoltant totes les explicacions que em fan sobre l´historia,remodelacions que ha patit l´estadi,recordant el partit aquell dls 70 i com a tots els estadis el moment frikie,I had been years ago in Lloret!!

Varem xerrar molt i l´Isidro de mentres anava voltant per l´estadi fent fotos atots els detalls del estadi.

Ens varem fer amics aquell home i jo,be,a tots aquets vigilants m´els faig amics,ells estimen el futbol,adoren el seu equip i es facil fer-se amic meu.Ens volia ensenyar els vestidors i va preguntar per radio si hi era el jefe,i si hi era i no va poder ser.Pero el company que treballava a oficines era amic seu i va parlar amb ell perque ens deixessin passar i ensenyar-nos una maqueta de com era l´estadi fa mes de 100 anys,impressionant de veritat.

Surtim de veure l´estadi,anem a oficines,haviam si ens deixen passar?i ja ens esperava a la porta un altre seguretat que ens va deixar sols amb la maqueta.

Va ser tot molt maco de veritat, thanks villans!!

Despres al megastore,samarretes,scraft i comencem a acabar el nostre viatge amb l’objectiu acomplert.

Enfilem autopista cap avall,dinem a un area de servei l’últim tikka chicken i som-hi.

Al arrivar a l´alçada de Luton,obres!!Cua increïble,no ens moviem ni de conya,i l´hora del vols´apropava,ens entren els nervis i a mi se´m acut fer camp a traves per arrivar a temps,carreteres secundaries i sense coneixer res,rodegem el nort de London per la campinya anglesa i per fi just in time,we are in Stansted.

Alla va començar el mal rotllo,el cabron del rent a car,ens examina el cotxe i veu un cop a la roda que ja hi era,no era pas nostre,L´Isidro l´hi diu en castella que aixo ja hi era i ell contesta malament,que ell nomes es un turista i te que parlar amb angles,que ell no te cap obligació de entendre’l

-que dice?

-que es un puto ingles,i que es un estupido(ben clar,perque aixo ho entenges)i que no tienen educacion i no quiere entenderte.

Aixo va irritar.com pretenia jo,al angles aquest i ens va tindre l’hòstia de rato fent papers i tocant els ous,al final varem tindre que pagar una roda nova.

4 canvis d’impressions desagradables amb l’imbecil aquest i a corre que anem tard.

Check point tancat,apereix un paio i l´hi donem els papers per el vol i com sempre per variar,amb ryanair,ens falta un paperet per pagar,corre corre fins l´altre punta del aeroport a pagar ho,tornem despres d´una cua llarguíssima per pagar,el tio apereix i ens donen els bitllets.

Corre corre un altre cop cap a la gate,xocant amb la gent,que perdíem el vol.Varem xocar amb molt fans del Rangers,que marxaven a Florencia per la semifinal de la Ueffa,good Luck tomorrow!!Friends!!Va estar be la carrera que varem fer,uns altres del Barça ens perseguien a la carrera també,arribem i encara no havia embarcat ningu.Joder!!tant corre!!

Per fi seiem al avio,i cap a Girona airport,tot el vol com sempre,repassant fotos,vivències i planificant proper viatge.

MANCHESTER UNITED 1 BARÇA 0

2008-05-29T06:20:00.000-07:00

M’està costant molt acabar els posts d’aquet viatge,però clar,també deu influir el resultat de l’eliminatòria.

Varem entrar al camp dels últims i tot estava a petar.Vam intentar posar-nos junts amb els col·legues de Gelsenkirchen pero allò era un desastre.gent que tenia la seva cadira,gent que no estava la seu lloc…Els Stewarts donant per el sac com sempre…Al final els vam deixar i varem intentar trobar la nostra cadira,missio imposible i mes si busques al lloc equivocat.

Tampoc estava per cadires,una semifinal de copa d´Europa,a Old Trafford,resultat sense decidir..que collons feia jo sentat.

El futbol es per estar de peu,sentat al liceu però no al futbol,o sigui que ens quedem a les escales.

El partit va començar be per el Barça,la pressio ambiental no els podia,semblava que aniríem a Moscu.Sorprenentment els nostres jugaven be,en Cristiano Ronaldo un bluuff,com al Camp Nou.

Una errada,en el rebuig de Zambrotta,va suposar la fi d´un somni,a Moscu ja no ens esperava ningu.Despres va apareixia la desídia habitual d’alguns “jugadors” i tot perdut.

Quan va marcar el Man United,em vaig quedar fatal,clavat al meu lloc,molt fet pols,pensava que em donava algo.

Hi havia gent al voltant que em miraven amb cara de preocupació,com si espigues a punt d´un infart o algo.Miro al Isidro i també tenia molt mala cara,però si la gent es preocupava per mi,com deuria estar jo,poc a poc vaig anar reaccionant.

Mala llet tu,al menys varem tindre una eliminació digne,molt mes digne del que deien les previsions.

Al acabar l’historia de sempre,engabiats alla fins que a la police l´hi dongui la gana.

Al cap d’estona,surten els senyorets de tribuna per el costat de la gespa i al final nosaltres,la plebe.

Surtim,despedides amb els col·legues…i apa Let´s walk per trobar el Metro,els Stewards ens varen indicar be i va ser facil.

Per el cami un català,em pregunta per el metro,se´ns va apuntar.

Ens va explicar la seva odisea de viatge,com es pot organitzar tant malament un viatge??

Fa anys i anys que organitzo viatges i en tots aquets anys mai he programat ni el 10% de les tonteries que ha programat aquet en un sol viatge.En fi, era el seu viatge,pero algo basic es comprovar totes les combinacions,de trens,busus etc...,nomes un exemple,aquella nit,aquet aniria a dormir sobre les 5.30h si trobava taxi al arrivar on tenia l´hotel,la seva explicacio...jo vaig mirar al mapa i estava a prop...2 trens de matinada per anar a dormir..i al arrivar 12km en taxi...un Crack!!Aixo si,amic del Arbeloa i al endema estaria a la segona semifinal a Stanford Bridge.Si arrivaba a temps,es clar.

La cua del metro molt mes caòtica que la del camp d´Ibrox a Glasgow,aquí el mes llest entrava abans..

A la cua del metro uns em volien comprar la bufanda del Barça,ni hablar,si voleu la canviem...fet!!!!ja tinc la bufanda del United.

El metro a petar,pero ni els de Manchester sabien ben be on parava,hi havia dos possibilitats,i al final baixem a una estació cèntrica de la city i comença a ploure un altre cop.

Cap l’estació,a agafar un Manchester cab.El tio,un paki,es feia el boig,com sino sabes que veníem del futbol.Potser es pensava que l´integritat del seu taxi estava en joc.I jo que quan em pugen els rivals aqui a Barcelona,els hi foto canya per crear ambientillo,frases com vaja pena d´equip teniu,i per aquet equip ens heu fet perdre el temps,o per aquets viatgeu tant...Futbol es futbol...L´Isidro ja ho diu,que un dia em rebentaran la cara o el taxi jaja.

Taxi fins el nostra cotxe i no recordo ni si varem sopar o varem fotre alguna birra al centre,la veritat es que no hi havia molt d´ambient,recordo que al arribar al hotel,el recepcionista estava mes amable del normal amb nosaltres

MANCHESTER arrivant a Old Trafford

2008-05-09T21:48:00.001-07:00

Despres de visitar l´estadi city of Manchester,ens vam dirigir cap el centre,cap a la noria dels collons i com no cap els pubs.

More beer man!!aquesta era la frase,les terrases plenes de cules barrejats amb supporters del United.

Vam seure a una taula i ens vam trobar amb uns que ja vam estar junts a Gelsenkirchen,ja ens vam fer molt amics alla i ara ens vam pasar mails i mobils per propers viatges.De moment ja em quedat per fer un dinar per celebrar la fi d´un cecle nefast al nostra club.

A la nostra taula tambe hi habia United fans,estavem junts i xerravem sobre el partit,molt d´ambient.

Aquí l´Isidro va tindre la conversa mes llarga que l he vist amb angles,parlava amb un Irlandes del United,em va deixar sorpres veure que aguantava tant una conversa i la paciencia del Irlandes,va haber-hi germanor amb aquets del United,pero a l´ambient es notava que mes que germanor era respecte,tensio per l´eliminatoria…Quan jugues amb un equip inferior,t´admiren per ser del Barça i enseguida son amics teus pero quan jugues amb gent com aquesta o el Milan,si som amics o coneguts nomes,hi ha rivalitat ja que tots volem guanyar i cap es superior al altre en principi.Es un ambient diferent,mai violent,al contrari pero es nota que hi ha rivalitat.

La policia en tot moment ens va controlar,no se si esperaven que ens esbatusesim o que,ja fa anys que al menys jo tinc clar que aixo n ho fare mes,que s´esbatusin els jugadors que per aixo cobran,jo pago per disrutar tot l´ambient..

Alla ens vam juntar amb aquets del altre viatge,aquets arrosegaven a un grupet,i vam anar a dinar.Entre ells hi habia un altre taxista,estem tots ben tarats.Vam fotre un bon dinar.

Una de les cambreras ens explicava que el mes seguent vindra a Lloreto de mar i es va començar a intercambiar telefons amb els colegues aquets,per quan vingues cap aquí enxufarse a casa d´algu,o tindre un guia espiritual i sexual aquets dies.

En aquell moment jo estava intercambiant telefons amb els de Gelsenkirchen i la cambrera veu el paperet amb numeros de telefon i l´agafa,em vaig quedar parat,l´hi arranco el paper,que fots porca?que jo no et pasejo per Catalunya,nomes em faltaria aixo a mi,anar per el carrer amb una Hindu i lletja a sobre.Es va quedar parada,i va seguir recullin telefons de la tropa,no se quans dies estara aquí pero tindra feina si truca a tots i mes ara que no hi ha lliga ni hi ha res.

Despres del dinar vam anar un altre cop als pubs i aquets viatjaven amb el RACC i ens preguntaven com aniriam al camp,en tranvia suposo,deu ser gratis com a tota Europa.

Abans d´anar al camp ens vam trobar amb el director de festes,fotense un bany de masses.Tothom volia ferse fotos amb ell.Hi habia un idiota amb un megafon cridant que era el millor president de l´historia.Jo al veurel l´hi vaig dir,al lloro,al lloro que estem fins els collons de tu,ja esta be.Vam dirnos 4 cosetes pero ell seguia somrient,em van agafar unes ganes de fotra-l hi un meco,quin fastic de pavo.

Que va veniu amb nosaltres amb el bus del RACC,us deixara a la porta mateixa.Pero clar com demanin algun billet o algo…i es deien que no,que porten molt de descontrol i efectivaent,RACC sinonim de kaos,descontrol,dsgovern,nens pijets maldirigint una operacio simple pero inabestable per els seus cervells,total cap dins el busracc.Un cop dins amb aquets colegues,ens trobem amb mes boixos nois,tots viatjaven amb Easy jet o Ryanair pero tambe habien decidit que per anar al camp el sistema mes facil era amb busracc.Tot el viatge fins el camp ple de cantics,embus monumental com es normal aquesta city i per fi,arrivem a Old Trafford.El conductor una mica despistat ens portava a un altre lloc,fins que es va fotre devant un parell de motos de la Policia i vam parar al parking d´Old Traford.

Nomes parar,fotos i a busca beer.I allo si que va ser gran,vam estar fins 20m abans del partit a pubs dels United aquets,moguentnos entre ells sense cap problema,al contrari xerravem sobre el partit,al final agobiava una mica ja la cançoneta dels collons de VIVA RONALDOOOO,VIVA RONALDOOOO i marxem cap el estadi,i dos burros vene cap a mi,i no se que em diuen de tonight i no se que de Fuck,baixo de la vorera i anava a arrancarli el cap de cop a un i veig que venen dos caballs de la policia cap a mi,paso de tota i la senyora Policia em pregunta que t´han dit aquells?no se algo de tonight pero no he entes be perque als mongols quan parlen a vegades no vocalitzen be.Agafa la policia i vam cap a ells i els encerclen amb els caballs,els hi fan preguntes i al que m´habia dit algo se´l emportan lligat al cavall,una imatge espectacular.

Aleshores,faltava per arrivar la germana d´un,i diem saps?anem cap alla un altre cop mentres ve la teva germana i fotem mes beers i habiam si aconseguim que la policia s´enportin mes d´aquets.

Pero ja no,el comportament de laresta va ser normal,tot i provocarlos una miqueta quan em parlaven de Ronaldo,si si,si el millor que fa es tirar penaltys…i em fotia a riure i es pcaven una miqueta pero res.Al final va arrivar el punt aquell en el que la cervessa ja ni et coloca,ni t´entra ni en vols mes i comencem a tirar cap a la porta.

Alla un ens demana entrades,i entre nosaltres hi habia un que en tenia de sobres pero el molt capgros ja estava dins el camp,el truquem perque surti a vendrela pero no el van deixar sortir.

Seguiem esperant la germana del colega i ens vam fer amics d´uns del Manchester,tambe xerrant molt de futbol.Es nota que son gent de futbol.Un m´explicava que habia apostat molts cales al 2-0 i jo l hi deia que la seva mare ja m´habia dit que ell no era molt inteligent i reia jaja.

Entre mitg de to aquesta estona ens vam trobar al Serra,un crack.En Serra va vindre amb nosaltres a Liverpool i no teniem el seu numero de mobil.Anant a Liverpool va ser l´instigador del follon que vam tindre al avio que va acabar amb lacasid etencio de tots per pirates aeris.Doncs explicava que en un altre viatge tambe l´habia liat i ara Ryanair no l hi ven billets d´avio fins setembre.Un crack i un perill.

Per fi va arrivar la germana d´aquell amb el novio i cap el Estadi.

Senyores i Senyors estem a Old Trafford!!!!´

PD;Com heu vist,als camps anglessos I menys als pubs,no hi han dones.Ara quedaria be la canço del Manolo Escobar;no me gusta que a los toros de pongas minifalda…pero no ho fare.Pero estaria be que el Nou camp algun dia fos aixi.S´animaria molt mes,habiam qui es el guapo que crida devant la dona,la iaia,la tieta o la querida…pots asustarles i acabarien dient el papa esta boig,el papa esta boig…

MANCHESTER Stadium City of Manchester

2008-05-05T03:57:00.000-07:00

El dia de partit,a les 6 estava despert ja,l´altre dormint,com sempre.
Al cap d´una hora a la tv anglessa van començar a fer sevillanes i em vaig fartar i desperto al dormilon.
Malament començava el dia,amb sevillanes.
Sortim al carrer a esmorçar i no hi habia transit ni res,tot buit.
Anem a cambiar moneda i a comprar un puto "adaptor universal".Missio imposible a Manchester,vam anar a Argos un altre cop,quan ens conseguim entendre amb aquella noia,no en te.Ens envia al gran magatzem del costat.
Entrem,rebusquem i ve un tio i ens diu;vostes buscan un adaptador universal per la llum? i com ho sap voste?Es veu que s´avisen de botiga a botiga,ens atenen i no en tenen,d´aqui a un altre,despres ens envien a una de viatges,despres a un altre i res,al final decidim que a la nit enganxarem per el coll al del hotel i tindrem adaptador si o si.
Decidim sortir d´alla i anar cap els voltans del estadi de City of Manchester(cap del Manchester City),a les rondes el xofer que portava es va liar un moment que un tanca els ulls i quan obro...
-Que fem als monegros?
-calla calla
Estavem cami de Leeds,algun cartell mal colocat el deuria despistar,el mes maco era aixo
La caravana que hi habia per tornar,mes de 2 horetes per fer 18 milles,el nus de la trinitat un joc de nens comparat amb aixo.
A una area de servei vam fer un english breakfast,amb un bido de cafe,total ja no arribavem al tour del estadi del Manchester City,be al primer tour,tant matinar..
Despres d esmorçar cap alla anem.
Al veurens pololant per la porta de recepcio,surt un tio i per segon cop al viatge ens fan la mateixa pregunta;
-et trobes be?
Doncs clar.Preguntem per on es fa el tour al estadi.Mentres ens dirigim cap el museu(lloc d´inici)busquem alguna porteta oberta pero aquets estadis tant moderns es dificil.
Arrivan al museu,surt un grup d´alla,4 catalans i un guia angles i ens diu si anem per al tour que el seguim i aixi ens estalviem esperar dos horetes..
Doncs apa,som hi.Tot i ser molt modern l´estadi,el guia com els cuidadors de cualsevol estadi angles,al parlar,semblava que parles del seu fill.
Primer ens va ensenyar desde el camp l´edifici del hilton,diu que alla,a la part de dalt son apartaments.La segona planta començant per dalt es de Wen Rooney,ens explicava que el jugador aquet del United,cada mati al despertarse,el que veia era l´estadi del City.
El cert es que moltes de les explicacions les feia comparantles amb el United,tics d´equip petit.
Aquet estadi va ser fet per unes probes d´atletisme,no em feu dir quines perque esports sense pilota no en tinc ni idea.El va inagurar la reina.La graderia de abaix no existia en aquell moment,aleshores,van enfonsar el terreny de joc,10m i van construir la primera grada i aixi van deixar de jugar a Maine Road els city´s.
Despres vam fer una petita roda de premsa i el moment guapo de la visita,entrar a la gespa del estadi
Es un estadi bastant maco,molt modern pero esta molt beEl millor equip del mon,va jugar aqui a l´inaguracio contra el Manchester City.Es tant gran el Barça que es va deixar guanyar per aquets el dia de la seva inaguracio,sino ja em diras,la festa d´ells i nosaltres arrasan,no quedava be.Fet del que estan orgullosos.
Despres ens van ensenyar els vestidors.
L´Iisdro amb el seu idol Giovanni d´Everson
Jo com sempre al lloc dels porters
Despres ens van ensenyar l´escut,te 3 ratlles blanques que representen 3 dels 7 rius que creuen la ciutat i les 3 estrelles de dalt no signifiquen res,encara que els del equip rival diuen que signifiquen el numero d´entrenadors que tenen per any.
Despres cap el museu,molt petit,on la joia es la copa de la Uefa guanyada al Lokeren,em sembla que a Rotterdam.
Despres esta ple de fotos del estadi de Maine Road.
Despres al megastore,compres de rigor i cap a Manchester.

MANCHESTER la ciutat

2008-05-03T07:36:00.001-07:00

Un cop instalats i veure que un cop mes no em portat l´adaptador de corrent angles,el demanem a recepcio i no en tenien.Ens diuen que a les tendes Argos n´hi ha.Ens expliquen on es i apa,cap a el centre a buscar el centre comercial aquet abans de vistar la city. Enseguida trobem lloc per aparcar,al costat de l´estacio de bus...a un lloc que al endema ens diran que esta prohibit. Aqui,per primer cop en molts desplaçaments notem l´ostilitat de la gent del United vers el Barça,al veurens amb samarretes del Barça,no s´estan de dirnos de tot i bacilarnos de Ronaldo.Tambe hi ha fans del City i del Liverpool que ens donen suport.Enseguida em notat que estem a una ciutat de futbol.Que gran es el futbol!! Al centre comercial,una cua d´escandol perque l´Isidro cambii diners,mes cua per l´adaptador i pasem de tot i a veure Manchester. Al sortir del centre comercial ens trobem una noria molt gran a una plaça Plaça que al juny de 1996 IRA va fer volar,al centre comercial que hi ha ara abans de la bomba hi habia un marx&spencer.Va haber mes de 200 ferits. Manchester IRA Bomb - 1996 - Funny videos are here A aquesta plaça avui en dia hi ha un parell de pubs que recordan l´aspecte de la ciutat abans de la bomba.Aqui a la terrasa trobem els primers cules beben beer.
Lamentablement,en comptes del anorak del Barça porten un del RACC. En aquet pub,fotem la primera beer a Manchester,l´hi tirem un rajoli de whisky perque tingui mes cos la beer.
Mica en mica es van omplin les taules de cules...molt sosos tots i decidim marxar a veure la ciutat i trobar el catalonia square que deien a Tv3 que habien montat per nosaltres.Cap cule dels que vam parlar durant el viatge,mai ningu va veure el catalonia square.
Darrera on eram hi ha una de les catedrals de la ciutat i enseguida comencem a veure que aixo no sera res diferent que Gelsenkirchen.Encant de la ciutat 0. Aixo si amics en feiem molts per tot arreu,menys gent del United clar. Seguim trastejant la ciutat i res,l´estacio de trens nomes..pensavem que seria mes maca o tindria mes encant..D´aqui va sortir el primer tren del mon.Anava direccio Liverpool. Seguim buscant algo interesant a aquesta ciutat i res,edificis molt moderns,de vidre,carrers petits plens de merda i decidim que aqui el millor que podem fer es beure.Parem al Hard Rock cafe de Manchester i beer. Despres vam voltar per el centre i sempre anavam a parar sota la noria,ja podies anar per on volguesis que sempre acabavem al mateix lloc. Miravem el planell de la ciutat i nomes veiem centres comercials,a sobre mica en mica s´anava quedan buida la ciutat,es començava a fer fosc.Alguns llocs per menjar ja començaven a tancar i tot. Decidim anar cap la xina town,interesant diuen..it´s not red lights district.I per el cami seguim veient carrerons dignes de cualsevol pelicula de mafiosos. Al final vam sopar a un Italia,sense arrivar mai al xina town.Alla un dels cambrers era un Mexica,que feia 25 anys que vivia a Manchester i ens va explicar mes o menys on era la marxa de la ciutat pero que ens oblidesim,aixo es Manchester i avui es dilluns a la nit. Segons aquet home al carrer de sota hi ha la marxa.Despres del sopar baixem i hi ha mes marxa a Matadepera un dilluns a la nit que a Manchester.
Varios pubs en fila,a quin mes buit.
En trobem un anomenat la Tasca..entrem i quan busquem taula ens trobem a una banda de Boixos,ex boixos i antics amics..amb uns vam estar per Milan amb altres vam viatjar a Paris..Joder sempre som els mateixos als viatges..ells anaven a sopar alla i nosaltres a fotre birres.Aquet lloc tenien San Miguel i Estrella, a mes tots parlaven castella menys un que el vaig tornar boig,l´home deia you are a bad man yes and you a Musulman...Es que on s ´ha vist que t´inflis a birres i no et deixen fumar...
Al voltant de la una o les dos marxem a buscar l´hotel i vam fer el gran descobriment del viatge,no,no es que els cotxes vagin al reves..no.Es que no trobavem el semafor de peatons enlloc i resulta que no esta on estan aqui,sino abaix al costat del peato.

MANCHESTER arribada i Reebok Stadium

2008-05-01T17:09:00.000-07:00

La nit anterior de marxar cap a Manchester els nervis eran molt grans.Estaria a una semifinal de la copa d´Europa al mitic Old Trafford.Estadi que ha vist jugar jugadors com Bobby Charlton,George Best...
Total que de dormir res,tot just 4horetes,nomes.
Al final agobiat a casa truco al colega..marxem?si tio si,que no he podido ni dormir.
Marxem cap a Girona airport,parlant del viatge,del partit,de com ho farem per Moscu.
Parem a una area abans d´arrivar i tambe para el Safety car de la Formula 1,mal presagi?
No se,arrivem al airport i nervis ja.Com sempre Ryanair,et fan anar a la taquilla a pagar algun pico que no has pagat segons ells,uns manguis.
Cap a munt i com sempre botella de Whisky i cap al avio.
Al costat del nostra avio,l´avio de la formula 1,habiam qui arriva primer?
Un cop dins l´avio seguim xerrant de futbol,al meu costat hi habia un matrimoni angles,ell amb castella nomes sabia dia hijosdeputa del manchester,1-2 deia,com a detall la seva esposa(avui potser exesposa)era del Manchester.
Quan van pasar a vendre cafe ja es va animar la conversa,els xorrets de whisky anavan de bolit,la conversa començava a agafar cami de conversa de tasca.
Al baixar van deixar entrar a la cabina del pilot al Isidro,com als nens.
Total que arribem a Blackpool amb un puntillo considerable,agafem el cotxe de lloguer i comencem a conduir al reves,la putada mes gran de conduir al reves es el retrovisor del mitg,que quan aixeques la vista no hi es,esta al altre costat.
Enseguida arrivem a la nostra primera destinacio;Bolton,no per veure la ciutat sino per veure l´estadi on Ivan Campo ha tingut les seves tardes de gloria.
La nostra teoria que a tots els camps hi ha una porteta oberta,carregant neveres o entran maquinaria per la gespa es tenia que complir un altre cop.
Amb un cuart de volta al estadi veiem que seria dificil,tot molt tancat,fins que trobem a un home fumant,un treballador.
Al veurens mirar per la valla ens diu voleu veure l´estadi?doncs si,veniu!!
Obre la porta i ens porta a la gespa del Reebok Stadium.
El que mes m´agrada d´aixo de visitar camps anglessos,es que els vigilants no son xuletes de Prosegur,son gent del club,jardiners,utillers...I com jo m´haig de quedar alla parlant amb ells mentres l´Isidro es mou per tot arreu clavant fotos.Et parlan del club,l´estadi i l´equip com si fosin fills seus.A cap altre lloc he sentit parlar del seu equip amb l´amor que ho fan aqui.
Els omple d´orgull que preguntis per el seu equip,tot i ser una merdeta d´equip.
De tots els camps aquets surto tenin un carinyo especial per les coses que m´expliquen aquesta gent.
Aquet camp,si amplieu alguna de les fotos,al fondo del altre costat,hi han unes vidreres que no son pas llotges privedes,sino l´oficina mundial de diseny de la marca Reebok.aquesta foto se´m veu a mi xerrant amb l´home aquet
Aquet bon home ha fet molts anys vacances a Catalunya,Calella,Lloreto(que diuen ells) i Tossa son el seu currriculum.
Si ens tracten be,que aquet pais tothom sempre ho ha fet,ens pasem per la botiga i samarreta i bufanda.I d´aqui vam intentar trobar el camp del Wigan At.que esta a prop pero sense mapa ni gps va ser que no.
Aixi que un altre cop cap la M6 i cap al gran Manchester.Al entrar ens vam liar una mica i vam fer una volteta per la ronda fins que vam trobar la sortida i cap l´Hotel.
Ben comunicat,el carrer de devant donava al centre,despres de 2 milles,molt net,molt amables tots i molt petit,no arrivaba a les 15 habitacions.
A les pobres noies de la recepcio s´els hi va caura el mon a sobre al veure a dos tios amb samarretes del Barça.Es pensarien que podrien tindre problemes si eram Hooligans.Res mes lluny de la realitat.

MANCHESTER

2008-05-01T02:43:00.001-07:00

De tots es conegut els viatges que fem arreu d´Europa.Les males llengues diuen que son per veure futbol,beure alcohol...i no se cuantes tonteries mes.No en feu pas cas. Nosaltres estem viatjant per veure difernets tipus de moqueta
I mes pero no us atavalo.
Un altre tipus de roba en el que estem molt interesats i ens vam portar unes mostres es aquet
Les mostres que ens vam portar que ja estan penjades a casa per estudiarles.
Tambe ens vam portar roba d´una altre lines de productes.
Lamentablement,la seccio de llenceria femenina la tenim en una greu crisis i estem intentant fer una reestructuracio de la seccio,com del sistema de captar mostres i de moment ho tenim malament per ensenyar-vos mostres. Despres vam visitar totes aquestes fabriques,d´on surten aquestes mostres. Molt variades com la Reebok,city of Manchester,Old Trafford i Aston Villa

Aquesta es la que mes em va agradar mes per els records que em va portar i l´ambient que es respirava.
El dia anterior vam anar a una fabrica que era un rotllo,estaven tots els treballadors alla,cridant i cantant cançons sense sentit.Vam tindre que cridar molt per parlar,i jo avui encara no tinc casi veu.
A la fabrica aquesta van haber-hi moments preocupants.Al cuart d´hora del disgust,de com anava la cosa,es veu que tenia molt mala cara,em trobava malament i tot,al costat i habia dos parelletes que em miraven amb cara de preocupacio,com si estigues jo amb molt mala cara,la veritat em va donar un shock que no coordinava fins que vaig veure a aquets que em miraven,miro al Isidro i tenia molt mala cara tambe,joder si la gent es preocupa de si jo estic be i aquet te mala cara quina cara dec tindre jo?un cigarret d´amagades perque estava prohibit fumar i em vaig refer i apa a tope fins el final.
Abans vam fer un parell de reunions de feina,una mica caotiques pero la mar d´amamzings.
Sort que vam anar per feina ja que el mes interesant que tenia el poble aquet era aixo,una noria que no hi puja ninngu,be algun del RACC.
Despres quan necesitavem repostar anavem a aquets pubs que estan a una plaça que fa uns anys els Srs de IRA van tindre a be enderrocar a base de bombes perque hi hagues espai per la noria.
Tambe vam fer molts sopars de feina,cervesses de feina,ens vam trobar molts coneguts d´altres excursions de feina..han estat uns dies molt durs i de molta entrega.
Tambe em fitxat una defensa nova per l´equip del nostre poble,son mes efectius i mes educats i simpatics que els defenses que tenim per aqui.
En fi estic cansat i ja anire penjant els posts del viatge aquet per negocis aqui o al altre bloc,diuen que va haber un partit de futbol per aqui pero nosaltres no sabem res.
Jo fitxaria ja l´entrandor del Everton ja i al Ten kate de segon.I el diumengue al mercat de Sant Antoni igual ens compren be els cromos que tenim.Desde la pepa de porter que tenim fins al ultim reserva i de regal en Txiqui i l´idiota aquet que es va fer un bany de mases abans del partit fins que un taxista el va posar a parir.
Aaaaaahhhhhh com els del RACC son uns manguis i enganyant al soci,ens vam colar als seus autocars per anar al camp,ja que esteven en la seva linea habitual,un kaos absolut,un desgobern,un desastre com tot el que fan,tot dirigits per uns nens pijets que no sabien de que anava la pelicula i apa cap dins,mitg autocar ple de Boixos de gratis.
Dema mes,nomes una coseta als desgraciats dels jugadors del Barça,a tots,a mi cada viatge em costa un pico i un munt d´hores nomes dedicades a ells,aquet anyet han estat 3 o 4,doncs com a minim vindre alla on som nosaltres i agrair que a partir de dema treballarem sense veu i el esforç fet per animarlos,pero suan molt de nosaltres,del Barça i de la samarreta que porten.
Enveja els equips que venen aqui al Nou Camp,encara no he vist a cap equip que no vagi a agrair el suport i esforç dels seus afeccionats.I els senyoretrs aquets preocupats per agafar rapid el vol de tornada per anar de festa i a nosaltres que ens donguin.

GELSENKIRCHEN Bochum la nuit

2008-04-25T03:58:00.000-07:00

Aquest ha estat el primer partit en moltes coses, primera cosa; l’alcohol. A cap camp ens han venut alcohol mai, tot i ser vi calent...

Be a San Siro no en venien pero ens van deixar entrar amb gerres de cervesa de litre plenes, en canvi l’encenedor no estava permès.
Segona cosa i que no em va agradar va ser el primer partit de futbol-indoor que em vist, molt americà pero no es ho seu.

I tercera cosa, que va estar be, es l’únic camp que no ens van fer esperar mitja hora per sortir del estadi, vam sortir com els blancs, amb la gent del altre equip sense cap incident però tampoc sense cap afinitat, molt raros aquests alemanys.
Patejada fins el cotxe, orgullosos del resultat i planificant bitllets per Manchester.
Arribem el cotxe, seiem i tot el cansanci ens ve a sobre, a cada partit ens pas el mateix i mes aquests que fem amb viatge llampec, venim de dos nits sense dormir i el cos esta dient prou, that´s all.
Comencem a tirar de Gelsenkirchen cap a Bochum.

A tot arreu em llegit que a Bochum hi ha un lloc anomenat el triangle de les bermudes que es la hòstia l’ambient que hi ha de nit, decidim buscar-lo i sopar alguna cosa.

Collons entrem a Bochum i una castanya, hi ha mes ambient un dilluns a la nit a Santa Coloma de Cervelló que al sorprenent triangle de les Bermudes.
Un mal dia a lo millor, potser estan a Mallorca avui...
Veiem un restaurant Epanyol, anem a preguntar aqui, segur que es de un immigrant epanyol i ens dirà on esta l´ambient.
El tio un alemany de toa la vida, amb feines parlava angles ens re-dirigeix cap el triangle del collons.
Per el camí ens trobem una parella d’anglesos que ens pregunten on esta la marxa d’aquest poble.
-We´re looking for the same
Al final els hi expliquem que al final del carrer hi ha una llum.
Quin poble!! Passejant, buscant marxa i un lloc per sopar...ens trobem l’únic monument interessant del poble la campana de Paris.

També tenen un castellet i un jardí xinès, a part d’un interessant museu sobre la mineria pero com que aquestes hores no hi ha temps foto a la campana i seguim buscant menjar,gent,ambient,una llum(ja ni ens plantegem una llum vermella)en fi una caca de poble.
Al final trobem la Banhof, a totes les ciutats tens assegurat un bar i si, un fast food vam trobar allà

menjar de pollastre i cap al hotel petats petats, ultima birra al bar del hotel, menys ambient que a la ciutat i apa a dormir que ja esta be per avui.
En resum, si aneu a Bochum no pregunteu per la Dolores ni per ningú ,no hi son a part dels pakis del Mr.Chicken