Continuem, ens vam organitza els llits, vam obrir la bossa que ens havien donat a l estació, per veure que hi havia, una miqueta d ambientillo al vago i a buscar al Xavi, havíem si s havia quedat o no. Comencem a passar vagons i a tothom li sonava perquè duia un xandall del Barça de Meyba, però ningú l havia vist.
Després de passar molts vagons 7 o 8 es comencen a sentir càntics, mes càntics impressionant!!era el bar!!!! a tope de gent! !gent a mig corredor del vago anterior perquè no si cabia.
A mesura que sortia gent anàvem entrant, quan aconsegueixo entrar, en xavi, en pau i el Isidro a un costat de la barra organitzant els càntics, i amb cerveses a la ma, jolin!!! i a mi m havien deixat al vago vigilant paquets fins que ha passat la noia i ha tancat amb clau el compartiment.
Va haver hi una festa bestial al bar! gent gran, joves, dones, homes.. una passada tots cantant i viatjant amb un únic objectiu. Que gran es el Barça!!
Al final vam agafar un puntillo way!! vam començar boti boti boti espanyol al qui no boti. Va ser un moment crític tots els treballadors del bar intentant frenar-nos perquè es veu que es perillós per el tren menys mal que ens van poder aturar.
Després vam agafar un munt de llaunes de cervesa i cap al zulo!! allà també hi havia festa i per molts dels vagons que passàvem.
Al arribar al compartiment en Pau es va fotre al llit i no va voler saber res de res! un tio molt raro! un enterarillo! però es amic del xavi i no podíem dir gaire.
Però el vago seguia cantant encara que hi hagués gent dormint
A les tres i pico vam tornar al bar i encara hi havia festa i els que hi treballen intentar tancar. Al final van tancar a canvi d obrir a les 6.
Cap el vago doncs, l ambient ja havia baixat una mica i era el moment de descansar sinó a l´endemà ho tindríem fotut.
Estàvem a Nimes mes o menys quan ens vam dormir, menys l Isidro, que super nerviós entrava i sortia del camerot.
A Lyon em vaig despertar jo però em vaig poder dormir per sort un altre cop però un hora mes tard em vaig despertar, no eren les 7 i el tren estava parat a terra de ningú, esperant a que el deixessin passar, suposo.
I ja van començar els càntics un altre cop, sobretot per despertar al Isidro que roncaba molt i no hi havia qui dormis
Un cop despert el col·lega i el tren havia arrencat, cap al bar a fer cafès!!i festa un altre cop.
Al vago també ja s havia despertat el calvo que era el que portava l ambient
D alla fins a Paris molta tensió, el tren no acabava d arribar. Ens havien dit que a les 10 arribaríem i quan per fi vam començar a veure un munt de vies i el tren afluixava i començaven a trobar cartells que posava AUSTERLITZ era les 11.20,clar si organitzava el racc i renfe, tampoc podíem esperar puntualitat
Molta policia ens va rebre a les andanes però no et feien sentir intimidat, nomes miraven i prou.
Tots cantaven SISISI ESTEM A PARIS SI SI SI ESTEM A PARIS
.
Allà l´andana els familiars del Xavi l esperaven i ens vam separar allà. Ja ho havia calculat així perquè anar amb el xavi, pot fer treure els nervis a qualsevol, es el tio mes tranquil del mon i no volia que em donés el viatge. Apart la seva intenció era anar on hi hagués ambient després de desfer-se dels familiars i passa de veure Paris.
La consigna a tope!! Com l´Isidro i jo teníem que anar a Gare du nort per agafar la RER per anar a la defense vam pensar que ja deixaríem les bossa allà.
Vam travessar el sena, vam veure de lluny Notre Damme i cap a Gare du Nord, quina diferencia amb Austerlitz, aquesta estació si que es maca i arreglada e immensa no com el xiringuito de Austerlitz, pero la consigna tancava a les 22.30 i ens va tocar carregar amb els benjamins tot el dia, perquè hi ha un tros a peu a Austerliz, com per tornar hi.
Vam agafar la RER i cap a la defense. Jo ja hi havia estat
però el col·lega no. Es curiós de veure aquets edificis tant moderns, façanes de vidres i estàtues d´en Miro mirant s´ho. Le gran arche com a tothom es el que mes li va agradar al Isidro. Pocs cules allà, tots es van concentrar a sota la tour eiffiel.
De la defense, vam agafar metro i cap a la parada de l etoile-charles de gaulle, a veure l arc del triumf. Jo els cops que estat a Paris mai havia pujat, i aquet cop amb 2 collons i 284 escales de cargol cap amunt. Esta molt be veus les 12 avingudes que et venen a parar al arc del triomf
Per aquet arc del triomf han passat moltes tropes, les alemanyes a la 1a guerra mundial, en Hitler a la segona i al 1944 les tropes aliades. El 17-5-06 van passar les tropes blaugranes per aquí. Encara que aquí a arc del triomf hi havia majoria anglesa però molt bon rollo. Els hi cantàvem el año que viene/henry serà cule/el anyo que viene Henry sera cule lalallala. .
Aquí al arc del triomf hi havia molta gent amb cartells I NEED TICKETS pagàvem 1500euros al contat però que va, no la venc, si algú em dona 50000e potser però menys hi vaig jo..
Des de a dalt del arc del triomf ens van trucar els de la cua de gala plàcida que estaven a torre eiffiel havíem si ens veiem i com era la nostre pròxima parada, fet!
Al sortir del metro allà si que hi havia ambient! totes les terrasses plenes d´anglesos i catalans barrejats.. Molta gent per els carrers i al arribar a la torre INCREIBLE!!la quantitat de gent que hi havia allà, majoria aplastant de Culers, cantics petards...
Ens vam trobar amb aquells estaven estirats a la gespa descansant, tota la gespa estava plena de cules estirats per allà i gent jugant a pilota.
Ens van recomanar un lloc per dinar allà a prop i cap alla enfilem.
Le Royal Tour.
Psee!!ens van fotre 60 eur per dinar 2 que tampoc es tant, i era bo. Una amanida bona perquè si, i després nomes els hi quedaven hamburgueses, els entrecots sa fini! deia el garçon.
Collons quina hamburguesa!!era mig cavall!!no havia vist una hamburguesa tant gran i tant gruixuda en ma vida em sembla!
El restaurant era un restaurant "hooligan" tothom del Barça, tothom cantant, tothom picant de mans, molta eufòria,,, allà em va començar a fer por la final,massa euforia!els anglessos en cambi anavan calladets, de tant en tant cantaven però res, anaven passejant i prou. Massa eufòria.
Molts joves marxaven sense pagar aprofitant el des Madre que hi havia al restaurant aquell, es posaven a la cua del lavabo i cap el carrer. El lavabo anava amb monedes però com hi havia sempre cua, ningu tancava la porta al sortir i el següent podia entrar sense pagar. Es igual ja van fer cales aquella gent, i l ho be que s ho deurien passar! mai hauran tingut el restaurant tant animat com aquell dia.
){kind=link}
0 Comentaris