VIATGE A MILANO 2

Publicat per taxidriver 21 Abr, 2006

Dinar

Continuem explicant el viatge a Milano. M´havia quedat a la trattoria, espectacle allà. Per començar vam demanar una amanida de pop i de segon raviolis. Mentrestant esperàvem el 1er plat va comença el show. vaig buidar la nostre taula i començo a posar les coses com si fossin l’alineació del Barça.

El tovalló Victor Valdés, la forquilla Oleguer. el gabinet Puyol, un got Van Bronckhorst, el pa Van Bommel, el Iniesta un altre got, Márquez l´altre tovalló,

Ronaldinho el formatge rallat i Eto'o i Giuly el pa dels de la taula del costat, 2 anglesos que al·lucinaven vam començar a debatre l´alineació el Isidro i jo, tothom mirant, ell creia que hi hauria el Motta en el lloc del Iniesta, al final vaig tindre raó jo.

Com trigaven molt en servir vam demanar 2 cerveses de dos litres, a l´altre taula hi havia un Italià que ens anava dient calma, calma.. però si dúiem 3 dies de calma i s´acostava el moment i el subidon de adrenalina començava.

Per fi l´amanida de pop!!! Joder semblava que haguessin anat a Galicia a buscar-la, no per el gust sinó per el temps que van trigar en portar-la, la conversa sobre el partit s´anava animant i el segon plat trigava i trigava.

La gran noticia arriba desprès de mes de 20m de esperar els raviolis, resulta que no hi ha raviolis, no fotis l´hi dic. que vols que sigui el primer cop que vinc a Itàlia i me'n vaig sense menjar raviolis?.

El tio no sabia que dir, m´oferia espaguetis, tallarines o no se que mes, va xaval porta’ns una pizza i deixeu estar.

Quin desastre de restaurant als 2m torna el cambrer que quina pizza havíem demanat que ho tenia que apuntar a una palm, sinó no ens ho servirien.

Quan dúiem ja molt esperant la pizza va començar el Isidro a cantar lalalallalalalallafuuutbol club barcelooonalallalalalalalalallaalfutbol club barcelonalallalalla, la gent ,molt estirada ens miraven i vaig dir jo es que no ens porten la pizza colloooons i tothom es va fotre a riure i vaig acompanyar-lo en els càntics i uns que hi havia a la part de dalt del restaurant també van començar a cantar, estava ple de culers i tots emprenyats perquè trigaven molt en servir-los i el cotarro s´anava animant i per atallar-lo tot ens van donar les pizzes d´un altre perquè no eren les que havíem demanat.

L´hi vam preguntar quina era la pizza Milano i quina l´altre i ens va donar una resposta que no ens va convèncer i al preguntar-li a un altre cambrer no en tenia ni idea de quina era una i quina l’altre, i van anar a buscar el metre però quan va vindre ja havíem pres una decisió aplaudida per tots els que estaven pendents de nosaltres, ens vam menjar mitja de cada cada un. Postra i adeu sense propina per impresentables 30 euros per cap per la merda que vam menjar.

Plaça del Duomo

Al sortir vam anar a la plaça del Duomo, hi havia un gran ambient, i hi havia un grup de Milanistes cantant i amb pancartes que deien; Juve Noi realitzaremo vostri sogno.

I en front a dalt de les escales del Duomo els culers cantant olalala ser del Barça es, el millor que hi ha... Una passada, ambient de final. QUE GRAN ES EL FUTBOL!!

Amb crits cules de hemos venido a emborratxarnos i a ver al barça campeon lalalalal van deixar a tothom enrere i vam anar cap les galeries de Emanuelle, molt guapes.

També vam anar a veure l´escala

i el castell Sforza ah!!!i a comprar alguns souvenirs.

Després el show, vam anar a buscar el taxi i a donar voltes per Milano en taxi, tots els catalans al·lucinaven de veure un taxi de Bcn, fantàstic deien uns, que guapo els altres, amb l´emoció ens van ficar en uns carrers que son perquè circuli nomes el tramvia ,i el nostre taxi es clar... Quina por! perquè era estret i com vingués un tramvia de cara ja veuríem.

Vam decidir que perquè fos espectacular de veritat teníem que entrar el taxi a la piazza del Duomo que es on eren tots els culers que quedaven perquè molts ja estaven al camp.

I dit i fet cap el Duomno però el tràfic es prohibit allà et desvien cap un altre carrer, però els taxis de Milano son els únics que poden entrar.

I com ens ho havíem proposat i el nostre cotxe es un taxi cap el carril taxi, però els taxistes de Milano ens tallaven el pas perquè no entréssim però SI QUE VAM ENTRAR i davant la parada de taxis vam parar el nostre taxi i clàxon i bufandes i Barça i Barça i Barça,Barça Barça

Que guapo tot i ja cap el camp, per el camí unes velles milaneses ens van preguntar no se que del tramvia SIGNORA NUN SUOMO DI BARCELONA

Arribada al camp

Al camp vam aparcar entre un munt de Milanistes. Els tios ho tenen ben muntat això del aparcament a l´hora del futbol. Tenen un munt de explanades per aparcar a canvi de 5euros amb 40 cèntims, ben organitzat i vigilat no com aquí que per anar al camp has de fer les mil i una per aparcar i a sobre hi han les grues pendents de que t´equivoquis per emportar-se ´l, d això tinc experiència jo.

Allà en una benzinera ens vam fotre l´ultima gerra de mig litre de cervesa i cap el camp PER FI!!!!!!!!

L’Isidro no s´havia acabat la birra i se la va emportar cap el camp. Al arribar a la portar es va aturar per acabar-se-la però un policia l´hi va dir que no calia que al futbol es podia entrar amb cervesa. INCREIBLE la Uefa no permet l´alcohol als camps excepte el del Milan??

Mes endavant un altre policia ens va registrar i ens va treure els encenedors però la gerra de cervesa cap problema QUIN PAIS MES CURIOS.

Tot el dia hi havia policia a la piazza del Duomo però no et senties vigilat era una actitud molt diferent als Mossos o a la policia nacional que estan esperant a que t´equivoquis per actuar, era una policia mes distesa que et deixava fer mentrestant no et pesessis, molt be un 10 a la policia i al gent de Milan, molt simpàtics tot i ser a terreny seu.

Entrem

El camp te unes torres tipo Bermabeu però bastantes mes i per anar a la localitat has de pujar per la torre que et toqui. Vas pujant en rodo i al final fas una pujada d´una llargada de mes de 600m per  les voltes que dona.

El camp esta molt be però clar comparat amb el nostre un campet. Ens van col·locar a dalt al anello verde 3 graderia.

Davant tenim en vidre i una xarxa per el que poguéssim tirar. Tot el camp es cobert, menys el tros de la gespa, molt be així no et mulles.

El fondo contrari ja estava ple però no se´ls sentia perquè nosaltres cantàvem i ells passaven una mica. L'impressionant va ser el Speaker.

Quan van sortir els jugador i va llegir les alineacions, com el del Betis deia el nom del jugador i el públic el cognom i com hi ha el sostre aquell re tombava tot una passada l´afició del Milan, perquè era tot el camp no com aquí a Barcelona.

Comença el partit i comencem a crida i semblava que cridaven mes nosaltres que ells però de repent tot el camp a l´hora va començar a cridar MILAN MILAN MILAN MILAN  

Joder nen com cridava aquella afició, quina enveja. Nosaltres fèiem el que podíem jo feia molts anys que no cantava tant en un partit però l´ambient t´induïa i era una passada quins nervis tot el partit. Teníem un lavabo per 2000 persones cues interminables per anar al lavabo.

El partit anava continuant i el Milan va tindre un parell d ocasions i nosaltres els hi fèiem uyyy uyyy quina por i MILAN MILAN VA PER CULO i com se sentia bastant per la ressonància del camp els emprenyava molt aquesta frase però segurament es l´únic que sabien en italià molts dels d'aquí.

També el hemos venido a emborracharnos y a ver al barça campeon i sobretot el himne i el deliri va arribar amb el gol de GUILY, Des de aquell moment ja no es va sentir mes els del Milan i nomes se sentia a nosaltres ja no contestava ni al va per culo, la nostre grada era un deliri, una felicitat que no es explicar però era quelcom molt gran el que estàvem vivint, encara ara escrivint s em posa la pell de gallina pensant-ho.

Aquí Milano no va donar temps perquè ens van tindre desprès del partit una hora tancats allà dalt per seguretat i per la mateixa raó vam sortir corrent de la ciutat amb el taxi quan vam poder.

Vam para a la primera àrea de servei de baixada, els nanos ja dormien. però estava molt plena de fans del Milan, tenien una cara de pena i ens miraven d una manera...no voler-nos fer res però dient que cabronss quin equip teniu..

Vam marxar i vam intentar parar a la següent però pitjor, mes plena i mes joves i vam tirar fins haver passat Gènova per parar tranquils i sopar els nostres paninis, jo vaig dormir una hora i quart mentrestant l´Isidro tirava, jo vaig agafar el cotxe a partir de Cannes mes o menys. I el vaig apropar fins la frontera pràcticament i desprès ja el va agafar ell fins a figueres.