Quan em vaig refer tornem cap els cotxes i cap a Anfield,no anfield road que aixo ultim es un carrero.El camp es diu Anfield.
El primer que vam fer es donar la volta al estdi i vam pasar per la porta;you´ll never walk alone,on hi ha el memorial als morts de Highbury.Despres seguim donant la volta al estadi i cap al museu.
Jo m imaginava un museu com el del Barça o mes gran si cap perque tenen 5 copes d europa i que va,es petitisim.
Potser te 6 habitacions grans com cualsevol menjador de cualsevol casa i prou.Aixo si tenen una vitrina amb les 4 primeres copes d europa que van guanyar que fa enveja i la quinta la tenen a part,perque aquella ja no es una replica,aquella al aconseguirne 5 alternatives la tenen en propietat l original.
La copa d europa que l hi vam fer mes fotos va ser a la que van guanyar a Paris,contra la peste blanca,que guapa!que guapa que es aquella copa d europa.
Tenen una vitrina dedicada al Barça,amb els banderins dels partits que han jugat contra el Barça,
un altre a la ueffa que van guanyaral Alaves.
Una replica del antic Anfield,una merdeta,amb taulats de fusta.En aquet camp primer jugava l Everton,era l unic equip a la ciutat,fundat l any 1878.Aquet camp era municipal i els del Everton es van emprenyar amb un alcalde que tenien i van marxar d aquell estadi i s en van construir un altre.Aleshores l alcalde aquell per donarli alguna utilitat a aquell camp va crear el FCLiverpool.
En fi un museu petitet que enseguida t´el acabes,pero quina enveja de trofeus que tenen.
Al sortir del museu,un altre Liverpool Megastore a la porta de la tribuna de the kop(la grada jove d ells)
I aquesta botiga mes plena que l altre i el Isidro cap a dins a comprar mes souvenirs del Liverpool.Va trigar mes de mitja hora en fer la cua per pagar i els demes al carrer esperantlo.
Hi habia uns japos que ens volian comprar l entrada,vam probar,si fotem pasta que vagin els xinos al futbol i nosaltres anem de putes.Vam començar demanant 500 lliures per n oferien 200 nomes,que son uns 300 euros solament,que va xino per aquet preu tu de putes i jo al futbol.
Per fi vam sortir d Anfield,el barri del voltant(una part)te carrers i carrers amb les cases abandonades i tapiades.
Deurien ser tremendos els Hooligans,ara ja no hi han Hooligans,nomes supporters.El cotxe teneiem la sort de tindrel aparcat a la cantonada del estadi i cualsevol el tocaba.Al sortir del partit agrairem mes tindre el cotxe al costat que no ara,o sigui el millor dinar a prop del estadi i cap el futbol.
Uns quants volian anar cap el centre a queens square,que alla es juntavan tots els cules i cap el camp tots junts cantant pero hi han mes de 5 km i no habiam dormit i estabam petadilos,i la majoria va decidir que ens quedavam aqui.A 2 KM hi habia un mcdonalds pero tambe desestimat per lluny.
Vam donar voltes i vam trobar un bar que estaba vuit,entrem els 9 a dinar,i No problem,it´s ok,pero alla nomes feien bocates,fins que vam acabar nosaltres amb tot el pa,amb les cocacoles,coke,els vam dexar sense existencies i nomes eram 9,les cambreres,com no tenien feina,estaban alla amb nosaltres,3 xurrys i la mare,totes del Everton,bona gent.
Alguns despres del dinar es van fotre ratlles a sobre la taula del dinar i ni es van adonar,altres es van fumar puros i no van dir res tot i que no es podia fumar al local.
Vam fer una sobretaula,com si fos nadal,va durar l ostia,i com teniem les nostres ampolles de Whisky anar fotenli,perque ells no ens podien vendre alcohol perque hi habia partit i estavam a menys de 500m del estadi,tampoc es van adonar que els cafes estavam sempre plens pero cada cop amb menys color de cafe.
I quan per fi vam sortir,tots cap el cotxe a uniformarse el que no ho estigues ja i cap el camp,the ground.
Un altre cop a fotrli voltes al camp pero ara mes ambient.
Al final ens vam cansar de veure l ambientas que hi habia alla i no obrien les portes aquella gent i l hi vam preguntara un Bobby on podiem fotre una birra i ens va enviar a un pub que deuria estara 350m del estadi i alla si es podia veure i al altre no.Entrem al pub i tothom amb la samarreta vermella del LIVERPOOL,Glups,benvinguts a la boca del Lleo,al principi ens miravan malament pero res,al final alguns van acabar aseguts a les traules amb ells,i beben junts.
A mes a la tele sky sports o algo aixi era el canal,i tot el rato parlavan de la jornada europea del dia i cada cop que sortia per la tele en joze Mourinho pitada monumental al pub tant de part dels del Liverpool com per part del Barça i despres aplaudimens entre nosaltres felicitantnos de tindre el mateix odi al mateix tio;ese portugues
que hijoputa es
Fuckin´n mourinho...
I ara si senyors i senyores la gallina en piel,enfilem un carrero ple de cases tapiades i cap a Anfield de veritat.
Arribem a tribuna i ple de gent,arribava l autocar del Barça,molts xiulets per part dels anglessos i l himne del Barça per part catalana.
Aleshores ja vam deixar els anblessos sols esperant al seu equip i nosaltres cap el carrer d anfield road,que es per on entravam nosaltres.
Increible l entrada,d aquelles antigues,un torn de ferro ben antic,una taquillera com als cines i dos Stewarts(seguretat) i casi del carrer a les grades,es petit el pasadis,
com tot el camp,cuatre esglaons i ara si,si pero a lo bestia LA GALLINA EN PIEL,estabam trepitjant les grades d Anfield Road,la meca del futbol,estadi mitic on els hi hagi,no ens paravam de repetir,nanos estem a ANFIELD,THIS IS ANFIELD.
Impresionant,totes les cadires vermelles,les sigles del club FCL.A partir d aqui fins el final tot va ser alucinant,increible,impactant,irrepetible..un campet si el comparas amb el coliseu del CAMP NOU pero senyors allo es historia del futbol.
0 Comentaris