A veure si acabo ja. Ensenyant l´hi el bloc a una amiga m´he adonat que faltava l´article mes important d´aquet bloc. Dos anys mes tard aquí esta:
El metro que vam agafar a Austerlitz cap a gare du nord estava vuit. i per les parades no pujava ningú del barça! es veu que aquella línia no passava per llocs cèntrics, no se.
Al arribar a Gare du Nord quin ambientas!! ambientas angles! tots els anglesos cap al futbol, pocs catalans, ens vam barrejar per el mig, cap problema cantaven les seves cançons i tots contents.
Ningú es va ficar amb nosaltres, alguns et donaven la ma, i et deien que ens guanyarien però res abraçades, i nosaltres cantàvem el que podíem però no se sentia, es clar.
Sortim tots del tren i una manifestació semblavem,
tots junts cap el estadi, vam fer un entrepà per el cami, de soucisse! bonisim!i barato tu,5euros,el molt lladres! l aigua 3 euros nomes
Comencem a caminar carrers i carrers amb els anglesos, la policia tenia el recorregut fins el camp acordonat, total impossible equivocar.
Que guapo l´estadi!!
fa un temps jo passava per davant d´aquet estadi entre 2 i 4 cops per setmana, l'època que vaig marxar amb trailer, i potser era un presagi
Ens vam fer les fotos pertinents i cap a dins.Ens van registrar molt poquet,casi gens.
Les nostres localitats estaven a la primera graderia, fila 19 tirant cap el corner de tribuna
Entrem i el tros blaugrana ja era ple, en canvi l´angles no, quin ambientas que hi havia.
Davant nostre estava casi tot el nostre vago, el calvo(una maquina d´animar, tant al camp com al tren) e ssi farlopero(pobret li va quedar aquet nom perquè hi havia uns que li demanaven que els hi vengués el que tenia, i en canvi el noi nomes es fotia porros això si un darrera l altre, inclus a la barra del bar del tren el veies fent-se porros, però a l hora d animar una canya!)
També teníem davant una parelleta jove que tota l´estona em recordava a mi i la meva ex a wembley, quina pena, amb ho be que ens ho hauríem passat junts aquí.
Després de la celebració de la 50 copes d´Europa
va començar el partit 
i amb 2 ocasions del Henry! quina por! el fantasma d´Atenes corria per allà, però poc a poc el barça es va anar fent amb el control del partit.
A tot això en Xavi acabava d´arribar,
l'últim com sempre, i volia col·locar una pancarta amb el nom del seu pare però estava tot ple i no va poder.
El gos del àrbitre va anular el gol de Guilly però continuàvem dominant.
expulsio del porter del Arsenal
Fins que arribar el gol de Campbell, no era falta, va ser davant nostra i mai tenia que haver pitat l´arbit.
Ens vam enfonsar de mala manera! gens de forces per animar. quina merda! a mes recordaves el partit del Arsenal a Villareal i molt difícil marcar lis un gol.
La segona part ens vam recuperar una mica i animar, control total del partit, fins que arribar el deliri, ja feia minuts que es veia que els guanyaríem sense prorroga ni res.
I poc després l'extasiïs!!Belletti pilota d or!!que cabron! quin gol!!iNCREIBLE!!!CAMPIONS!!!
Jo estava al meu lloc mes o menys, perque tots estàvem de peu i quan van marcar, el calvo de vago estava com 5 cadires mes cap allà, ens anàvem a abraçar però estàvem lluny, i em vaig tirar volant a sobre d´ell, per el camí vam enganxar al Isidro i a un senyor que hi havia per allà i tots 4 rodant 4 files mes abaix. la gent ESPENTADA per si ens havíem fet mal, però que va, això es futbol, a la nit si tots teníem blaus per els braços però es igual! CAMPIONS!!!CAMPIONS!!
Que guapo quan els hi donen la copa i quan van vindre a portar-la a nosaltres.
Musica, càntics, festa, gent ballant a la graderia al ritme de Bob Sinclair i Danzel,molt be tot!
Mica en mica la gent va anar a marxant.
Aleshores ja amb el camp vuit,va sortir en Belletti tot sol a mirar-se el camp,encara no s ho creia el home!
Davant nostre el pare d´Andres Iniesta fent li una entrevista a la tele. Alla surt el xavi, sentat a la seva cadira pensant amb el seu pare suposo ,mort fa un any i jo 4 cadires mes enlla igual, pensant en el meu que deu estar saltant d alegria sigui on sigui, que haurà GAUDIT molt amb la final i el barça campió I veien ho be que su paSsa el seu fill allà. se´m humitegen els ulls,.
També vaig pensar amb aquella, la meva ex, que burra que ha estat i que desgraciat que soc, jo pensava que el futbol m'havia curat però torna tot. Em vaig prometre no deprimir-me fins arribar a casa i així ho vaig fer
Vam sortir els últims, quan ens van fer fora, que tancaven.
Al sortir hi havia un angles amb la samarreta del ARSENAL felicitant un per un a tots els culers que passàvem per alla, que nobles son aquesta gent, son gent de futbol.
Vam fotre un altre soucisse i cap el tren, menys en Xavi que caminar i menjar no podia, de lo carregat que anava. i vam marxar nosaltres perquè ens tancaven la consigna
El Isidro per el camí es va trobar un cartell de la champions i vam carregar amb el peazo cartell de fusta cap el tren.Es molt gran i guapo, farem una copia per mi
el cartell 2 anys despres ocupa la pared del seu menjador deu fer 1.80x2.00m
Al arribar al tren els policies ens diuen que queda un minut per que marxi el tren corre corre
L´hi diem a l'assistent del nostre vago que falta el Xavi, que ara be, diu que per un no pot esperar el tren, pero en Pau no hi era tampoc .però que va al cap de 7 o 8 minuts arranca el tren.
I de repent sentim la veu den Xavi preguntant si aquell era el seu vago.
Al bar no ens donaven gel per els benjamins i els primers ens els vam fotre calents.
Despres vam tornar al bar, fins les 4 va haver hi festa i aleshores si ens en van donar.
Ens sentíem com Napoleó tornant d´una batalla grossa, triumfants
El vago 77 va començar a semblar-se mes a una "pocilga" que no un vago, tothom tirava les llaunes de cervesa per el mig d el vago etc una porcada.
La gent estava molt cansada i enseguida van dormir, jo a les 4.30 en vaig dormir i a les 8 de peu.
El calvo ja estava despert també i cantant loloro lo lo lo lorolo lo lo barça!!lorololo lo barça.
Això que es para el tren a Toulouse, vam tornar per Limoges,i el calvo mig despullat amb la bandera del barça salta del tren i corre cap a un trenet d aquets que porten les maletes i s´hi puja ,la conductora espantadisima i ell cantant i nosaltres des de el tren tambe.la tia va para el trenet fins que no baixes el calvo.
El calvo anava molt passat, arribar aleshores un tren de rodlies i comença a crida gabatxo cabron saluda al campeon gabatxo cabron saluda al campeon, el fort es que el saludaven
Després de molts camps i vinyes, arribem a Cervere, parada ,tots baixem del tren i festa grossa, despres tots pujant al tren en marxa....
A Portbou el mateix i per fi enfilem cap a Barcelona quina emoció!! anàvem amb la porta del vago oberta havíem aconseguit desfer el bloqueig que te quan esTA en marxa
Arribant a Sant Andreu tothom ens saludava i per fi entrem a Sants, els campions ja som aquí! festa al vestíbul com a la sortida i a agafar un taxi per buscar el nostre!
Quina llàstima que s acabi, tindria que haver-hi una final cada mes
en fi això es tot. SOM CAMPIONS D EUROPA!!!!!
){kind=link}
0 Comentaris