Dia del partit,ens aixequem d’hora perquè el col·lega vol anar al Allianze Arena a comprar records del Bayern de Munic.
Metro gratis i cap l’estadi. Per anar-hi s’ha d’agafar la línea U6 des de Marientzplatz. El trajecte dura uns 20m.
Arribem allà i com a molts llocs,
La botiga plena de gent del Bayern comprant de tot per donar color al camp.
Al acabar anem a Hofbrauhaus a fotre una birra i amb la samarreta del Barça en dia de partit no es pot entrar.
Be,davant hi ha tres cerveseries mes i cap problema. A totes les cerveseries les cambreres van vestides de Bavareses amb uns escots regalats,les vistes cada cop que deixen una birra a una taula son maques de veure.
Desprès ja anem cap a Marientzlatz a trobar-nos amb la resta i evidentment estan a una terrassa bevent beer.
Es curiós,com les birres eren cares les trèiem d’una botiga de davant i les preníem a la terrassa aquella.
Allà asseguts comencen els càntics i l’ingesta d’alcohol,
el Isidro de mentres de botiga en botiga comprant souvenirs
fins que va perdre
La resta allà asseguts fotent beers i cantant,uns van anar a dinar per el seu compte on havíem sopat las nit anterior. Els altres ens vam quedar esperant al Jordi(el germà borratxo de Messi)que venia amb els del RACC.
Un cop va arribar,unes birres mes i cap al hotel a descarregar souvenirs i ja cap avall,cap al centre a buscar la resta.
Vam anar a dinar darrera la catedral,a una cerveseria que tenen una cervesa que fan uns monjos a un convent seguint el sistema d’abans.
La veritat a aquets nivells ja la birra que ens donessin estaria be,no estàvem per valorar molt la qualitat ja.
Mentres dinàvem,va passar
Desprès tornem cap a la plaça on hi havia tota la festa,
càntics de tot tipus
Els segadors
Els típics blaugranes
O el año que viene girona espanyol el anyo que viene girona espanyol laralala laralalala el anyo que viene giroooooona espanyo
l
O el ribery cule cule
I despres ja els cerveseros
Rubia coqueta ensenyanos las tetas
I vinga fotos amb tothom,inclús el mundo deportivo va publicar alguna nostra
Canvis de bufandes
Tothom feia fotos,inclus qui no tenia camera pero si un colocon guapo
I apa dins l’ajuntament hi ha una placeta amb un beergarten,osease mes beers,
litre a litre anem passant les hores per arribar al moment per marxar,allà xerrem amb tothom rivals,catalans...ens ho vam passar en gran i al final cap el metro gratis cap el camp,allà dins es va liar ben grossa,en Toni de Torroella portava la veu cantant dels coros,enfilat a les cadires,picant al sostre...
El isidro a punt de vomitar dins el metro
i per fi estem al Allianze Arena.
El camp es començava a il·luminar,la veritat,espectacular,una passada.
El camí del metro al camp es llarg,com el de Saint Denis,una mica mes. Per el camí no parem de xerrar amb els del Bayern,
estaven convençuts de que ens fotrien 5 gols.
Inclús amb un Alemany d’aquets
vaig quedar per beure birres fins caure a terra. Si ens fotien 5 pagava jo,sinó pagava ell,evidentment al acabar el partit no hi era.
Pugem cap a la grada i si per fora es impressionant el camp per dins es una passada,molt guapo.
Al costat meu dos alemanys. Jo per variar em vaig quedar sens veu animant i cridant,els demes no,s’ho van prendre amb mes calma per la avantatge que dúiem.
Els alemanys quan van marcar em diu,
aquí teniu el primer,el il·lús es pensava que ens fotrien 5.
Quan el Barça va marcar,l’hi vaig dir jo,aquí tens el cinquè.
1 - Bayern Múnich: Butt; Lell, Lucio, Demichelis, Lahm; Ottl, Van Bommel, Sosa (Altintop, m. 78) Zé Roberto (Borowski, m. 78); Ribéry y Toni.
1 - Barcelona: Valdés; Alves, Puyol, Piqué, Abidal; Touré, Xavi, Keita; Messi, Iniesta (Hleb, m. 78) y Eto'o.
Goles: 1-0, m. 47: Ribéry. 1-1, m. 73: Keita. Árbitro: Roberto Rosetti (ITA). Amonestó con cartulina amarilla a Alves (m. 18), Puyol (m. 25), Lucio (m. 36), Demichelis (m. 42) y Lell (m. 83).
Incidencias: partido de vuelta de los cuartos de final de la Liga de Campeones, disputado en el Fútbol Arena de Múnich ante 66.000 espectadores. Cerca de 2.000 aficionados barcelonistas apoyaron a su equipo desde la grada.
Al acabar el partit,
cap al centre a buscar una pizzeria,antojo d’en Toni.
Demanem 3 grans per 6,pensant que les grans eren com les d’aquí,i que va!!!
3 pizzes que eren com 3 rodes de camió,difícil d’acabar-les
.
Al final,cadascú al seu hotel i fins Chelsea. Nosaltres encara ens quedaven dos dies per alemanya,un mes dels que teniem pagats pero ja ho explicarem
0 Comentaris