ROMA 1er dia

La nit del dilluns va ser l’ultima de feina,però ja no m’enterava de gaire,estava ja fora de mi i nomes pensant en la conquesta de Roma.

Acaba la feina d’hora i anar a recollir el meu amic Xavi i en metro cap a l’estació del Nord.
Esperar el crack d’en Jordi i Autocar i cap a Girona airport.

Allà vam arribar bastant d’hora i vam estar per baix fumant i bevent una miqueta,fins l’hora d’embarcar.

Al avio,com als autocars tots al final de tot i sorpresa,Ryanair per distreure’ns durant el viatge ens van posar al costat a uns suportters històrics del Man U.

Un d’aquets el que mes es feia veure i sentir,ens va ensenyar uns catàlegs del Man U on sortia ell a algunes fotos a la final de Barcelona.

I com la confiança fa fàstic van començar a cantar cançons de suport al seu equip. Fins que van cantar la que l’any passat sentíem per tot Manchester,al enfrontament amb ells,la de viiiiva Ronaaaaldo viiiiva Ronnaaaldo i clar mentrestant agafaven aire nosaltres dèiem Fucki’n Ronaaaaldo...i així ens vam fer amics. Ja els hi vaig dir quan parlàvem del partit del any passat que no tots els dies era Nadal. Ell reia.

Un cop a terra,per la terminal ens vam trobar i es van despedir de mi amb un irònic: see you at christmas day.

A destacar la ruta que fa l’avio per aterrar a Campino,espectacular on les hi hagi,es va recorre per sobre,tot el centre de Roma i vam poder distingir tots els monuments.

A diferencia dels cops que em aterrat al Leonardo da vinci,que sempre em entrat des de el mar.

Un cop allà,autocar i cap a Roma. La citta eterna,estava igual que quan havia estat per últim cop,amb el seu encant especial. L’autocar ens va deixar a Termini i allà a intentar centrar-nos i trobar el nostra hotel que era a prop. El mes difícil de tot va ser aconseguir trobar l’oficina d’informació turística,en comptes d’estar al hall,esta al costat de la via 23!!! Tela per trobar-la.

Per fi,arrenquem i en seguida vam trobar el nostre B&B a Roma.

Homeee,estava be,net i cabíem els 3 a una habitació....veient com estava el panorama a la ciutat per trobar un hotel aquets dies,podíem estar contents.

Aquí en Xavi,es va adonar que havia perdut coses durant el viatge i l’hi van donar la tarda però poc a poc el vam anar reanimant.

Primer pas buscar un lloc per menjar, i evidentment a aquella hora ja nomes podia ser una pizzeria i camí del centre la vam trobar. Dirigida per una Rusa que parlava un correcte Italià i dos sud-americans que treballaven allà i també parlaven un correcte italià ,no com els que venen a Catalunya i mai parlaran Català.

D’aqui vam anar caminant i baixant carrers i el primer lloc on vam apereixa va ser a Via Venetto,on el Barça tenia el seu hotel.

Al costat,la plaça del Tritone( a la plaça Barberini) on vam fer les fotos oficials del viatge.

Aquí ja vam començar a notar que els Romans anaven amb el Barça.

Be,a Termini ja ho havíem notat una mica pero em sembla que era mes interessadament per si els hi veníem una entrada.

Aquí la gent ens tocava la bocina i aixecaven el puny,els taxistes ens cridaven per la finestra Força Barca, a destacar que ho deien amb C i no em Ç,coses d’Italia. La gent al carrer ens deien vincere vincere . Uns japos es volien fer fotos amb nosaltres...impressionats del que era ser cules a Roma aquell dia..

Vam seguir baixant i cap a la Fontana di Trevi,a tirar la moneda. El Xavi,seguia de molt mal rotllo per el que havia perdut i estava tocat tocat. L’animació allà era brutal ja, i alguns anglesos per el mig,i com no,amb qui es volien fer fotos?? Amb el cule que els hi fotia canya mentres cantaven.

D’aqui tot passejant ens vam apropar al Pantheon,tant guapo com sempre,com m’impressiona,aquet monument. Aquí es on pensava jo que em sentiria malament recordant la meva ex,ja que aquesta plaça i vam passar moltes hores i molts sopars vam fer pero que vaaa,burra ella. I si aquí no tenia mals rotllos ja podia devorar Roma sense por.

Entrem al Pantheon,i despres d’algunes fotos,el Xavi s’estira a terra per fer-me una foto de dalt a baix,que es veies el forat del sostre i va vindre un d’unió democràtica de Roma i ens va formar un cristo ( i mai millor dit) que allò era una falta de respecte,estirar-se a terra per fer una foto i aqui van tenir la primera trifulca,l’hi vam explicar el que pensaven de l’església i l’hi vam dir que el que tenien que fer era vendre tot allò i ajudar als pobres amb diners i no pregaries. Despres ja no se que va dir d’Espanya i es va liar grossa ,pero no perquè defenséssim Espanya no,perque ens relaciones amb Espanya,

En mig de la trifulca,toca l’esquena d’en Xavi un senyor gran per preguntar-nos a veure com estàvem i era el Sr. Agustí Montalt,vam xerrar una estona amb ell i el ultra catòlic va desaperexa.

La salutacio del Sr.Agusti Montalt ens va animar una mica,que ja ens feia falta,entre el Xavi,el ultra catòlic i la son que dúiem...

El següent destí nostra va ser la Piazza Navona,per mi la mes maca de totes les de Roma,m’encanta!!

Per tot aquet recorregut encara podíem aconseguir birres,pero cada cop s’aniria endurint mes la cosa.

D’aquí el següent destí va ser la caotica Piazza Venezzia. Aquí el palau Venzzia que va se seu de l’ambaixada de Venecia i mes endavant va ser seu del Govern de Mousollini. Al balco aquet ell es dirigia al poble.

I en front hi ha el monument dedicat a Vittorio Emanuelle II,el pare de la patria Italiana.

Aqui a la gespa vam recuperar forces,durant una llarga estona,tothom ens seguia dient coses com força Barça i seguien volen fotos amb supporters del Barça.

Despres vam dedicar una llarga estona al Foro Romà. I a la plaça Campidoggio,abans d’agafar l’avinguda dei Fiori Imperiali que ens portaria al nostra objectiu final aquell dia,el Coliseu,el mes gran amfiteatre de la Roma antiga. La seva capacitat creuen que deuria estar al voltant dels 50000 espectadors,com dos Sarrias quasi.

Desprès al costat hi ha l’arc de Constantí,el mes imponent de tots els que es van aixecar a Roma. Darrera durant tot el dia hi havia estat la copa d’Europa esposada pero a l’hora que arribàvem nosaltres no quedava res.

Vam donar quasi tota la volta al Coliseu i cap a la muntanya del davant que la Uefa havia muntat una festa.

La festa podia haver estat millor sinó fos perquè hi havia mes anglesos que Catalans,el lloc era per flipar,una terrassa natural en front mateix del Coliseu.

Si haguessin tret anglesos i posat mes xurrys hauria estat una festa inoblidable però en aquestes condicions i sent molt tard ja,vam marxar cap a Termini,per primer cop vam fer servir l’entrada del partit,que també servia com a targeta de transport públic.

Allà a Termini i camí del hotel,vam sopar a un Libanès i enseguida van vindre tot d’anglesos allà a sopar amb nosaltres,vam tindre una conversa animada i al despedir-me,els hi vaig dir que fessin el favor de passar-ho molt be aquella nit,que beguessin molt,que anessin de putes,que tinguessin una gran nit,que dema a la nit,aquesta hora,estarien plorant...no em creiem i mira!!