CHAMPIONS 2010/11

0 comentaris

VIATGE A MILANO

3 comentaris

Comença un nou viatge i comença una mica accidentat una mica per tot.

Primer el aliar-me amb segons qui per anar de viatge. En Jordi i jo anàvem a comprar els bitllets d’avió fa molts dies pero el Joaquim no va voler per si no passàvem al Arsenal i al final esperant al nen ens vam quedar sens avio.

Següent solució, cotxe, com l’últim cop que vam estar a Milà.

Cotxe en Jordi possava el seu pero una reunió d’última hora el dimecres al mati l’obliga al avio.

El Joaquim posa el seu cotxe per anar-hi. També hi ha l’opció d’anar amb un volswaguen Scirocco. Perfecte, contem amb el Joaquim.

A ultima hora els del Scirocco diuen que nomes hi ha una plaça al Scirocco. Aleshores per no deixar tirat al joaquim decideixo anar amb ell.

Aquest, sense consultar i per el seu conte agafa hotels per mitja França per anar fent escales a llocs a mes que no ens venen de pas i desprès pretenia que jo agafes els mateixos hotels.

Impossible, jo només faré festa dimarts o sigui que marxo amb el scirocco, pim pam pim pam com ha de ser un viatge així i mes quan aquella ciutat ja em estat mes cops. O sigui que demà a les 5 del mati cap a Milà, encara arribarem abans que el joaquim que anirà fotent escales pel camí.

INTER MILANO vs F.C.BARCELONA

3 comentaris



Aquest any anem tots una mica de cul i no ens em prodigat massa en els viatges. Pero ara ja no es moment d'excuses i en aquest moment important de la temporada tots em de ser alla.
Aixi doncs marxem a Milà, no se pas quants anem al final pero tenim entre tots al voltant de 30 entrades i em sembla que estan totes colocades ja.
Uns aniran amb avio, altres en cotxe, uns sortiran diumenge,altres dilluns o el mateix dimarts pero tots ens trobarem alla i fotarem unes bieres abans del partit i despres a animar com smepre al Barça fins deixar-nos la veu.
Segon cop que estare al Guisseppe Meazza.

VALENCIA 0 BARCELONA 0 (Intent de foto)

3 comentaris

Les Valencianes no saben fer fotos!!!!
video

VALENCIA 0 BARÇA O

0 comentaris

Volíem baixar sense dormir, al plegar de pencar pero la tornada hauria estat dura i vam dormir fins migdia i desprès com el Barça, ens vam desplaçar cap a la ciutat del Túria.

La veritat es que va ser un dia de festa diferent, ben aprofitat.

Vam baixar el Joaquim(ens vam conèixer a Manxester i curiosament ara fa de taxista tambe) i jo, amb el seu cotxe. Cotxe que no m’ho pensava pas es va comportar de conya.

Baixant a València, ens vam trobar una bossa amb 160e i això ens va ajudar a financiar el viatge, llàstima podia haver 100e mes i ens hauria finançat les putes també.

A valència ens esperava el crack de Torroella, no se’n perd una.

Sobre les vuit de la tarda, començàvem a veure València al fons, i l’autopista ens va portar fins l’estadi de Mestalla. La veritat, es que es un dels camps mes facils de trobar dels que visitem.

Amb el Smart, cap problema per aparcar, vam fer-ho on vam voler, ben a prop de Mestalla.

En Toni ens avisava que no portéssim res del Barça visible que hi havia molta mala llet.

Be, busquem el Bar on ens esperava, al costat del Puti-club Bunny. Cerveses mes barates que a Barcelona pero també mes dolentes, que malament passa això de la cruzcampo.

Allà mateix vam fer uns bocates i va arribar el moment mes “tens”, l’arribada del autocar del Barça, crits, xiulets insults típics de gent poc agraïda (els teníem que haver deixat en mans dels moros). Pero res, res hostil vers nosaltres, ens veiem que no erem d’ells, tot i no portar res del Barça pero ningú ens deia res.

Al final vaig decidir posar-me la suadora del Barça i cap problema, be alguna mala mirada pero jo també se fer males mirades.

A destacar, els llocs de venta de bufandes que hi havia algunes que posava antimadrista i cap antibarcelonista.

A una cantonada de Mestalla, un bar amb pantalles al exterior feien el partit del Madrid i a un dels gols del Valladolid va haver una explosió d’alegria que no ens esperàvem pas, realment crec que odien al Madrid.

Desprès, cap a dins el camp, la nostra arribada va coincidir amb l’arribada dels Boixosaquests no fan cua i això ens va permetre no fer-la nosaltres, la veritat es que hi havia bastants cules.

Escorcolls i cap dins, amunt amunt , ben amunt ens van fotre, de fet a l’ultima fila del Estadi pero vam esta be.

I a sobre teniem la cadira mes bruta de primera divisio.

El partit?? Buuf tipic partit desprès de l’aturada de seleccions, molt tàctic, pero un empat a Mestalla esta be, seguim liders.

De Mestalla recordava jo ambients molt mes hostils que el del dissabte, de fet res, res de res d’hostilitat, algun idiota ensenyant-nos la bandera d’Espanya, com si a nosaltres ens importes amb que es neteja el cul.

Al final del partit, ens van tenir la mitja hora de rigor allà dalt tancats per evitar incidents i apa cap a baix, a una marisqueria a fotre more beers. Mentres ens les fotiem va entrar en Pichi Alonso a sopar.

I desprès carretera i cap a casa, la veritat es que no se’m va fer llarg ni l’anada ni la tornada, be, l’anada una mica per el neguit de que no arribéssim pero així i tot ens van sobrar dos hores de temps.

Un viatge molt guapu, el repetirem, segur.

Ficha técnica:

0 - Valencia: César, Miguel, David Navarro, Dealbert, Bruno, Pablo, Albelda (Maduro, m.89), Banega, Mathieu (Miku, m.71), Silva (Baraja, m.90+) y Mata.

0 - FC Barcelona: Valdés, Dani Alves, Puyol, Piqué, Abidal, Touré Yayá, Keita, Xavi (Busquets, m.80), Iniesta, Pedro (Bojan, m.78) y Messi.

Árbitro: Pérez Burrull (comité cántabro). Amonestó por el Valencia a Silva, David Navarro, Albelda y Banega y por el Barcelona a Piqué y Alves.

Incidencias: partido disputado en el campo de Mestalla ante 50.000 espectadores. Terreno de juego en buenas condiciones. Los jugadores saltaron al terreno de juego con una pancarta en la que se leía "Pobreza cero. Rebélate contra la pobreza".

ENTRADA MESTALLA

0 comentaris


Dissabte a la nit serem a València. Ja tenim l'entrada del partit València - Barça.
O això ens pensem, ara mirant l'entrada posa Gol Xicotet, avia'm si això en Català de València vol dir partit de Futbolins i hem comprat una entrada que no es.

Aquests Valencians, sempre em donen un motiu per pensar a qui collons va enviar allà Jaume I per repoblar aquelles terres.

ULTIMA HORA

0 comentaris


Ultima hora,el Inter ha rebaixat el preu de les entrades per el partit de Champions.
En principi teniem que pagar 52e i al final cada entrada costara nomes 22e.
Te alguna cosa a veure la pasta que els hi hem donat per el Ibra??

TORNEM A MILÀ!!!

0 comentaris

Comencem la temporada. I la comencem anant a veure la final anticipada de la champions 2010. Ja tenim entrada per el Guiseppe Meazza. Alla estarem veient el Inter- Barça.
L'amic Isidro ja no ens acompanyara a mes viatges, per ho malament que es va portar amb tothom al no aconseguir l'entrada per Roma i alguns dels habituals aquests viatge els enganxa molt d'hora.
En principi anava anar sol pero al final m'acompanyara lo puto crack!!
Lo puto crack ja va vindre amb nosaltres a Milan, i va ser qui ens va liar per començar aquesta serie de viatges, despres de anys sense fer.ne per la dictadura del matrimoni.

3er i 4 art DIA LA TORNADA

0 comentaris

Al final vam sortir els últims de la recta del estadi,jo havia xerrat amb mig mon,cules de Leon,de Cadiz,de Shangai...m’havia retrobat amb gent que nomes veus als desplaçaments...La germana del meu amic ja havia marxat i nosaltres teníem que intentar trobar la manera de tornar al centre.

La primera idea era anar a recollir moxiles al b&b i cap a la fontana pero tot va anar variant molt segons anava succeint tot.

De la recta del estadi al tramvia,al anar vam trigar potser 20m,la tornada va ser una hora llarga.

Ple de xiringuitos venen bufandes,samarretes,tot tipus de record a preu de ganga,3 bufandes 5e quan unes hores abans valien 10eur cada una,vam comprar de tot i al arribar a la parada del tramvia hi havia un bus que ens duia directament a Termini,apa cap a munt.

Alla,ens van vindre uns nois d’Irlanda,fans del Man U,que volien canviar les banderes. Al principi,vam dir que l’estelada no es canvia. Vam viatjar junts,xerrant,sobre Catalunya,Irlanda,el Barça i el Man U.

Ells havien vingut sense entrada,des de Irlanda,un d’ells havia aconseguit comprar una per 500 euros,els altres dos s’havien quedat a fora. El que havia aconseguit entrada estava en estat de shock ;)

Tant xerrar ens vam intercanviar els mails,pero no teníem on apuntar i que millor que busca un bar,allà ells sense manies van a la nevera i agafen cervesses,pero l’amo no ens les va vendre.

Al centre de la plaça hi havia un xiringuito i allà ens deien que sense alcohol,l’Irlandès va negociar i pagant 4 vegades el preu d’una birra,ja teníem birra. Mica en mica,s’anava juntant gent del Barça i del United,i vam acabar sent un grup bastant nombrós. Majoria Irlandesa pero ens ho vam passar en gran,mai van faltar les birres. Un Irlandès d’aquets era del Barça i de la república Independent de Catalunya,el seu gran coneixement de Catalunya era Salu(salou) Port aventura i rus(Reus airport),ens vam passar una gran nit,amb algunes trifulgues amb moros. La festa va durar fins passades les 4,al final si va haver intercanvi de banderes i ara onegen a Teia,l’Irlandesa,pero groc,blanc i verd,que simbolitza la pau entre Irlanda i Angleterra.

Vam recollir per fi la motxilla i cap a Termini,la festa de Fontana ja deuria haver acabat i millor no anar lluny. No teníem hotel aquella nit,tot ple a Roma. Per fi vam trobar una gespa i apa,a descansar. Hi havia anglesos per allà tirats també,uns Catalans ens van oferir un sofà a un apartament que tenien llogat però vam passar,a un d’ells no l hi feia molta gracia. Allà vam estar be fins les 7 potser del mati,que feia fresca i vam anar a Termini a fer cafès i croissants.

Estàvem realment cansats,semblava que haguéssim jugat nosaltres el partit,desprès de molts cafès,vam comprar diaris Italians i anglesos per guardar de record i no sabíem si anar a visitar el Vaticà o villa Borghese. Sincerament,aquells van ser els pitjors moments del viatge,no tiràvem. Tota la gent ens felicitava però no estàvem per moltes felicitacions. Veiem als anglesos com dels hotels anaven cap el tren i tenien pitjor cara que nosaltres.

Al final vam passar de tot i ens vam quedar per el centre sense anar a veure res mes,passejant amb la nostra samarreta del Barça. Va ser el millor que podíem fer,un dia entre mig de turistes al Vaticà no l’hauríem aguantat,encara m’hauria posat a cantar l’himne del Barça dins de Sant Pere.

Recordo molts colegis de visita al monuments de la ciutat,i els nens es fixaven mes amb les nostres samarretes que en els monuments,tots ens deien Força BARÇA!! Va ser el passeig triomfal dels guanyadors,semblava que no féssim res pero va ser increïble,mai m’havien felicitat tants cop per res.

Aquell mati desprès d’unes birres a preu de whisky vam comprar pasta Italiana(com no) i vam tindre l’habilitat d’escollir un bon restaurant per dinar.

Desprès cafès a un bar que ja havíem estat varius cops aquets dies,a despedir-nos i cap a Termini un altre cop,a buscar el tren cap a Civitavecchia.

Dins al tren jo vaig caure ja,vaig dormir gran part del recorregut i al arribar alla,apa cap el bar a veure el Sr Moretti,alla hi havia mes gent del Barça cantant i bevent,va estar be. Allà ens vam retrobar amb mes gent coneguda. I desprès la gran caminada fins el port.

Abans d’entrar al port,un sopar lleuger i apa cua per pujar a un bus borreguer que ens portaria a la terminal de Grimaldi lines. Ens esperava l’ultima festa de la copa d’Europa.

Això d’anar amb ferry fins a casa no em feia molt el pes,pensava que se’m faria etern i fins i tot al final se’m va fer curt i tot.

Un cop localitzada la nostra Poltrona,apa a veure que hi ha aquet vaixell,i clar vam anar a para a dalt de tot,a la terrassa,on hi ha la piscina que hi havia el millor de cada casa,pero hi havia un ambientaç allà coberta,i amenitzaven la festa unes noies Sèrbies que corrien per allà,pero res nosaltres a lo nostre,no hi havia Moretti pero si Peroni,un cop aconseguides unes quantes apa a la festa un altre cop,

fins que ja no es veia Itàlia al fons.

Aleshores ja havíem trobat prou gent perquè el Xavi no es quedes sol i jo vaig aprofitar per anar a dormir,del tiron i aquella cadira vaig dormir 11 hores!! Ostres em vaig aixecar,vaig anar a fer un cafè i encara vaig dormir una estona mes desprès. Mentrestant el col·lega dormia (la festa del vaixell havia acabat passades les 6 del mati) jo vaig anar a visitar be el vaixell.

Quan ell es va aixecar mes cafès i cap a munt a la piscina,feia aire però estava començant la festa un altre cop.


Allò ja va ser imparable,tothom s’anava animant,vam dinar allà en mig de la festa i ben aviat es va començar a veure terra Catalana,d’aqui fins a Barcelona va ser tot molt emocionant,amb tothom cantant i bevent entravem a port.

Els creuers al veure que entraven nosaltres cantant amb el vaixell,sortien als balcons a saludar-nos,els vaixells tocant les seves sorolloses botzines,va ser una cosa molt molt emotiva,no hi havia creuer que la gent no s’aboqués a les baranes per saludar-nos,una arribada inoblidable,encara ens van quedar forces per pujar les rambles a peu,carregats amb bufandes i la samarreta del Barça.

Un gran viatge (potser dels millors) un gran partit (potser dels millors) i una gran companyia (la millor sense cap dubte)


LA GRAN FINAL

1 comentaris

Pujà les escales i als nostres peus ens quedava un altre estadi històric,jo me’l esperava mes vell,mes fet pols i que vaaa!! Era guapissim,la primera impressio molt bona. La visio,tot i esta a la fila 62 perfecte.

La putada es que anàvem tots separats a dins del estadi,pero en seguida en vaig fer amic del meu vei,un senyor de Lleida i del darrera i d’una parelleta del davant i .... tots érem amics i encara no havia començat el partit.

L’ambient prometia,tothom animava i encara no havia començat la final.

L’historia estava apunt de decidir-se com deia als cartells de la ciutat,”l’historia es decideix a Roma”

Els nervis se’m menjaven,volia futbol ja!!!!!!!! Pero les finals el que tenen es això,que primer et foten el show aquell i desprès va sortir un cantant italià a cantar l’himne de la Champions...que llaaaaaaaarg!!

Per fi comença a rodar la pilota i la bogeria era màxima,tothom cridant i primer susto amb CR7,falta que quasi ens foten el primer. L’equip no es centrava fins que arriba una pilota al Eto’o i el deliri!!!! 1-0

Jo abraçant-me amb el Sr. De Lleida...ell volia abraçar la seva dona pero jo el tenia ben enganxat a ell i abans de que ells s’abracessin,em vaig abraçar jo amb la seva dona també,que guapo tot,el millot inici esperat.

Jo em vaig començar a emocionar,com a totes les finals,i apa a seguir animant amb els ulls humits.

Els nervis van baixar molt,el control del partit era total i nomes ens dedicàvem a res mes que ha animar.

Per fi mitja part,

això va be,ens dèiem,no hi ha color. Jo donava gracies a que no vaig voler escoltar ofertes per l’entrada de la final.

La segona part va començar igual que havia acabat la primera,domini absolut del Barça,les grades eren una festa fins que va tornar a esclatar el deliri,gol de Messi!!!!!

Tota la grada cridant Meeeessi,Meeeeessi,Meeeeessi...

Jo aqui ja estava fora de mi,m’abraçava amb tothom,inclus amb un tio molt lleig que corria per allà,que exagerat,ja ningú va seure al seu lloc. Jo estava a les escales saltant i cridant tot el rato....

I la superioritat va arribar a tal punt que els vam torejar i tot,crits d’ole ole a cada passada dels jugadors del Barça.

Miressis on miressis tot eren cares de felicitat,gent emocionada com jo,que no deien res perquè s’estaven aguantant les llàgrimes ,gent fora de si cantant i saltant,abraçant-se amb tothom,gent gran que feien la mateixa cara que un nen el dia de reis.

Sense cap dubte va ser la millor final de les que he viscut,Wembley va estar molt be també,quasi a l’alçada d’aquesta perquè era la primera però vam estar tots amb el culet apretat fins al final i recordant la nostra Historia,Paris pse,va estar molt be pero res a veure amb aquesta,per tot,per l’equip,la gent,l’estadi,la ciutat.... Va ser molt gran!!

Esperant la entrega de la copa es cantava el coooopa,lliga i Champions Champions!! L’himne del Barça....ser del Barça es el millor que hi ha....madridista el que no boti.

I per fiiiiii l’entrega de la copa,primer medalles als altres i mentres les entregavem,vam estar aplaudin al Manchester excepte a un,que ens va fer tonar a cantar allo de que hijo puta es,ese portugues.

Desprès els jugadors del Barça,un a un a recollir el seu premi i aleshores tot l’estadi(be,la curva sud) amb els braços aixecats fent-los moure com si tremolessin i cridant fins que Puyol va aixecar la copa i allò ja no se com explicar-ho el que sentíem allà. Jo un cop mes vaig enrecordar-me del meu pare,me’l imaginava al cel saltant d’alegria,segur que si.

I desprès els jugadors van fer la volta d’honor però els de seguretat no els deixaven apropar-se a la seva afició fins que uns quants van trencar el cordó de seguretat i es van apropar,sort que la germana del meu col·lega estava a prop d’aquella zona i va fer unes fotos increïbles,jo estava sense bateria a la càmera i al mòbil.

Desprès ens van tindre mes de mitja hora allà tancats al estadi,esperant que marxessin els anglesos i alla va començar la festa,va ser una passada aquella mitja hora,semblava canaletes.

Tothom es feia fotos amb tothom....

Per fi vam sortir,una televisió de no se on van connectar en directe,quan sortíem cantant,la germana del meu amic també va sortir a la tele,just en aquet moment..

Tot molt guapo va ser i per fi fora ens vam retrobar tots a on havíem quedat,petons,abraçades,tothom contentíssim,molt molt molt guapo!!

Sortint del estadi,ens vam aturar a xerrar amb amics,a la recta,i per allà anava passant tothom i ens anàvem retrobant amb molts,abraçades mes abraçades,quina felicitat teníem tots.

Ja érem Campions d’Europa,havíem conquerit Roma