Segon dia sense taxi, moltes hores per pensar i planificar el que faré amb els meus dies de vacances, fa dies que l’hi dono voltes a anar o no anar a Glasgow a veure a un amic.
Em començo a mirar el calendari de la lliga escocesa, ja que hi vaig que vegi un bon partit a Celtic park.
Jo pensava en el 10 de gener, que no hi eliminatòries de Champions i no tindré problemes de calendari. Miro i el 3 de gener Celtic – Rangers.
Escric al meu amic i em diu que aconseguir tickets per aquell partit,es quasi impossible sinó ets soci, que millor que vingui el dia 16 que juguen amb el Filkirk.
Be, doncs potser si, al mon del futbol hi ha 3 derbys al mon per sobre els demés Barça- Madrid un Celtic – Rangers o un Boca – River.
El 16 em va be també perquè vull passar per Dublín i així tindré mes dies per tot.
Surto a veure una amiga, que ha estat uns dies a un retir de Budistes a Suïssa. Resulta que ha pensat amb mi i m’ha portat una llauna de cervesa d’allà.
-gràcies -i em diu
-aquesta cervesa es especial, esta beneïda per el monjo...?¿?et portarà bona sort i bon karma.
-ok
Torno a casa, miro una pel·lícula i em foto la beer i a aquesta hora de la matinada abans d’anar al llit miro el mail
“Looks like i have got you a ticket for Rangers game. So book the flights and you stay here with us. Just let me know when you arrive. We could go to dublin for a few days as well or just a day..”
Jo no se si ha estat la cervesa beneïda o que pero estaré a Ahead Park veient un Celtic vs Rangers.
Ja només em quedarà la bombonera amb un Boca-River i poder-me morir.
En fi prou de post, estic supercontent i fins i tot m’he emocionat al llegir el mail
Volíem baixar sense dormir, al plegar de pencar pero la tornada hauria estat dura i vam dormir fins migdia i desprès com el Barça, ens vam desplaçar cap a la ciutat del Túria.
La veritat es que va ser un dia de festa diferent, ben aprofitat.
Vam baixar el Joaquim(ens vam conèixer a Manxester i curiosament ara fa de taxista tambe) i jo, amb el seu cotxe. Cotxe que no m’ho pensava pas es va comportar de conya.
Baixant a València, ens vam trobar una bossa amb 160e i això ens va ajudar a financiar el viatge, llàstima podia haver 100e mes i ens hauria finançat les putes també.
A valència ens esperava el crack de Torroella, no se’n perd una.
Sobre les vuit de la tarda, començàvem a veure València al fons, i l’autopista ens va portar fins l’estadi de Mestalla. La veritat, es que es un dels camps mes facils de trobar dels que visitem.
Amb el Smart, cap problema per aparcar, vam fer-ho on vam voler, ben a prop de Mestalla.
En Toni ens avisava que no portéssim res del Barça visible que hi havia molta mala llet.
Be, busquem el Bar on ens esperava, al costat del Puti-club Bunny. Cerveses mes barates que a Barcelona pero també mes dolentes, que malament passa això de la cruzcampo.
Allà mateix vam fer uns bocates i va arribar el moment mes “tens”, l’arribada del autocar del Barça, crits, xiulets insults típics de gent poc agraïda (els teníem que haver deixat en mans dels moros). Pero res, res hostil vers nosaltres, ens veiem que no erem d’ells, tot i no portar res del Barça pero ningú ens deia res.
Al final vaig decidir posar-me la suadora del Barça i cap problema, be alguna mala mirada pero jo també se fer males mirades.
A destacar, els llocs de venta de bufandes que hi havia algunes que posava antimadrista i cap antibarcelonista.
A una cantonada de Mestalla, un bar amb pantalles al exterior feien el partit del Madrid i a un dels gols del Valladolid va haver una explosió d’alegria que no ens esperàvem pas, realment crec que odien al Madrid.
Desprès, cap a dins el camp, la nostra arribada va coincidir amb l’arribada dels Boixosaquests no fan cua i això ens va permetre no fer-la nosaltres, la veritat es que hi havia bastants cules.
Escorcolls i cap dins, amunt amunt , ben amunt ens van fotre, de fet a l’ultima fila del Estadi pero vam esta be.
I a sobre teniem la cadira mes bruta de primera divisio.
El partit?? Buuf tipic partit desprès de l’aturada de seleccions, molt tàctic, pero un empat a Mestalla esta be, seguim liders.
De Mestalla recordava jo ambients molt mes hostils que el del dissabte, de fet res, res de res d’hostilitat, algun idiota ensenyant-nos la bandera d’Espanya, com si a nosaltres ens importes amb que es neteja el cul.
Al final del partit, ens van tenir la mitja hora de rigor allà dalt tancats per evitar incidents i apa cap a baix,a una marisqueria a fotre more beers. Mentres ens les fotiem va entrar en Pichi Alonso a sopar.
I desprès carretera i cap a casa, la veritat es que no se’m va fer llarg ni l’anada ni la tornada, be, l’anada una mica per el neguit de que no arribéssim pero així i tot ens van sobrar dos hores de temps.
0 - FC Barcelona: Valdés, Dani Alves, Puyol, Piqué, Abidal, Touré Yayá, Keita, Xavi (Busquets, m.80), Iniesta, Pedro (Bojan, m.78) y Messi.
Árbitro: Pérez Burrull (comité cántabro). Amonestó por el Valencia a Silva, David Navarro, Albelda y Banega y por el Barcelona a Piqué y Alves.
Incidencias: partido disputado en el campo de Mestalla ante 50.000 espectadores. Terreno de juego en buenas condiciones. Los jugadores saltaron al terreno de juego con una pancarta en la que se leía "Pobreza cero. Rebélate contra la pobreza".
Dissabte a la nit serem a València. Ja tenim l'entrada del partit València - Barça.
O això ens pensem, ara mirant l'entrada posa Gol Xicotet, avia'm si això en Català de València vol dir partit de Futbolins i hem comprat una entrada que no es.
Aquests Valencians, sempre em donen un motiu per pensar a qui collons va enviar allà Jaume I per repoblar aquelles terres.
Ultima hora,el Inter ha rebaixat el preu de les entrades per el partit de Champions. En principi teniem que pagar 52e i al final cada entrada costara nomes 22e. Te alguna cosa a veure la pasta que els hi hem donat per el Ibra??
Comencem la temporada. I la comencem anant a veure la final anticipada de la champions 2010. Ja tenim entrada per el Guiseppe Meazza. Alla estarem veient el Inter- Barça. L'amic Isidro ja no ens acompanyara a mes viatges, per ho malament que es va portar amb tothom al no aconseguir l'entrada per Roma i alguns dels habituals aquests viatge els enganxa molt d'hora. En principi anava anar sol pero al final m'acompanyara lo puto crack!! Lo puto crack ja va vindre amb nosaltres a Milan, i va ser qui ens va liar per començar aquesta serie de viatges, despres de anys sense fer.ne per la dictadura del matrimoni.
Al final vam sortir els últims de la recta del estadi,jo havia xerrat amb mig mon,cules de Leon,de Cadiz,de Shangai...m’havia retrobat amb gent que nomes veus als desplaçaments...La germana del meu amic ja havia marxat i nosaltres teníem que intentar trobar la manera de tornar al centre.
La primera idea era anar a recollir moxiles al b&b i cap a la fontana pero tot va anar variant molt segons anava succeint tot.
De la recta del estadi al tramvia,al anar vam trigar potser 20m,la tornada va ser una hora llarga.
Ple de xiringuitos venen bufandes,samarretes,tot tipus de record a preu de ganga,3 bufandes 5e quan unes hores abans valien 10eur cada una,vam comprar de tot i al arribar a la parada del tramvia hi havia un bus que ens duia directament a Termini,apa cap a munt.
Alla,ens van vindre uns nois d’Irlanda,fans del Man U,que volien canviar les banderes. Al principi,vam dir que l’estelada no es canvia. Vam viatjar junts,xerrant,sobre Catalunya,Irlanda,el Barça i el Man U.
Ells havien vingut sense entrada,des de Irlanda,un d’ells havia aconseguit comprar una per 500 euros,els altres dos s’havien quedat a fora. El que havia aconseguit entrada estava en estat de shock ;)
Tant xerrar ens vam intercanviar els mails,pero no teníem on apuntar i que millor que busca un bar,allà ells sense manies van a la nevera i agafen cervesses,pero l’amo no ens les va vendre.
Al centre de la plaça hi havia un xiringuito i allà ens deien que sense alcohol,l’Irlandès va negociar i pagant 4 vegades el preu d’una birra,ja teníem birra. Mica en mica,s’anava juntant gent del Barça i del United,i vam acabar sent un grup bastant nombrós. Majoria Irlandesa pero ens ho vam passar en gran,mai van faltar les birres. Un Irlandès d’aquets era del Barça i de la república Independent de Catalunya,el seu gran coneixement de Catalunya era Salu(salou) Port aventura i rus(Reus airport),ens vam passar una gran nit,amb algunes trifulgues amb moros. La festa va durar fins passades les 4,al final si va haver intercanvi de banderes i ara onegen a Teia,l’Irlandesa,pero groc,blanc i verd,que simbolitza la pau entre Irlanda i Angleterra.
Vam recollir per fi la motxilla i cap a Termini,la festa de Fontana ja deuria haver acabat i millor no anar lluny. No teníem hotel aquella nit,tot ple a Roma. Per fi vam trobar una gespa i apa,a descansar. Hi havia anglesos per allà tirats també,uns Catalans ens van oferir un sofà a un apartament que tenien llogat però vam passar,a un d’ells no l hi feia molta gracia. Allà vam estar be fins les 7 potser del mati,que feia fresca i vam anar a Termini a fer cafès i croissants.
Estàvem realment cansats,semblava que haguéssim jugat nosaltres el partit,desprès de molts cafès,vam comprar diaris Italians i anglesos per guardar de record i no sabíem si anar a visitar el Vaticà o villa Borghese. Sincerament,aquells van ser els pitjors moments del viatge,no tiràvem. Tota la gent ens felicitava però no estàvem per moltes felicitacions. Veiem als anglesos com dels hotels anaven cap el tren i tenien pitjor cara que nosaltres.
Al final vam passar de tot i ens vam quedar per el centre sense anar a veure res mes,passejant amb la nostra samarreta del Barça. Va ser el millor que podíem fer,un dia entre mig de turistes al Vaticà no l’hauríem aguantat,encara m’hauria posat a cantar l’himne del Barça dins de Sant Pere.
Recordo molts colegis de visita al monuments de la ciutat,i els nens es fixaven mes amb les nostres samarretes que en els monuments,tots ens deien Força BARÇA!! Va ser el passeig triomfal dels guanyadors,semblava que no féssim res pero va ser increïble,mai m’havien felicitat tants cop per res.
Aquell mati desprès d’unes birres a preu de whisky vam comprar pasta Italiana(com no) i vam tindre l’habilitat d’escollir un bon restaurant per dinar.
Desprès cafès a un bar que ja havíem estat varius cops aquets dies,a despedir-nos i cap a Termini un altre cop,a buscar el tren cap a Civitavecchia.
Dins al tren jo vaig caure ja,vaig dormir gran part del recorregut i al arribar alla,apa cap el bar a veure el Sr Moretti,alla hi havia mes gent del Barça cantant i bevent,va estar be. Allà ens vam retrobar amb mes gent coneguda. I desprès la gran caminada fins el port.
Abans d’entrar al port,un sopar lleuger i apa cua per pujar a un bus borreguer que ens portaria a la terminal de Grimaldi lines. Ens esperava l’ultima festa de la copa d’Europa.
Això d’anar amb ferry fins a casa no em feia molt el pes,pensava que se’m faria etern i fins i tot al final se’m va fer curt i tot.
Un cop localitzada la nostra Poltrona,apa a veure que hi ha aquet vaixell,i clar vam anar a para a dalt de tot,a la terrassa,on hi ha la piscina que hi havia el millor de cada casa,pero hi havia un ambientaç allà coberta,i amenitzaven la festa unes noies Sèrbies que corrien per allà,pero res nosaltres a lo nostre,no hi havia Moretti pero si Peroni,un cop aconseguides unes quantes apa a la festa un altre cop,
fins que ja no es veia Itàlia al fons.
Aleshores ja havíem trobat prou gent perquè el Xavi no es quedes sol i jo vaig aprofitar per anar a dormir,del tiron i aquella cadira vaig dormir 11 hores!! Ostres em vaig aixecar,vaig anar a fer un cafè i encara vaig dormir una estona mes desprès. Mentrestant el col·lega dormia (la festa del vaixell havia acabat passades les 6 del mati) jo vaig anar a visitar be el vaixell.
Quan ell es va aixecar mes cafès i cap a munt a la piscina,feia aire però estava començant la festa un altre cop.
Allò ja va ser imparable,tothom s’anava animant,vam dinar allà en mig de la festa i ben aviat es va començar a veure terra Catalana,d’aqui fins a Barcelona va ser tot molt emocionant,amb tothom cantant i bevent entravem a port.
Els creuers al veure que entraven nosaltres cantant amb el vaixell,sortien als balcons a saludar-nos,els vaixells tocant les seves sorolloses botzines,va ser una cosa molt molt emotiva,no hi havia creuer que la gent no s’aboqués a les baranes per saludar-nos,una arribada inoblidable,encara ens van quedar forces per pujar les rambles a peu,carregats amb bufandes i la samarreta del Barça.
Un gran viatge (potser dels millors) un gran partit (potser dels millors) i una gran companyia (la millor sense cap dubte)
.
