VIATGE A LIVERPOOL 4 THE CAVERN & GOODISON PARK

Avui volia acabar d’explicar el viatge a Liverpool però no se, no estic molt concentrat. Potser perquè porto tota la nit empanat preparant el viatge a Croacia del mes d’agost. no se intentarem.

Em vaig quedar en que sense dormir i desprès de jugar a futbol vam anar cap el centre a buscar un cafè, primer vam donar voltes per Liverpool amb el cotxe, conduint al revés i mirant a veure si per xurra trobàvem the beatles story i poder aparcar per allà. Només sabíem que era las docks, pero els docks Deu n’hi do ho gran que son.
Aleshores el co-pilot del meu cotxe va decidir preguntar a la poca gent que veiéssim perque ens indiquessin pero el molt burro en comptes de preguntar per the beatles story, va i pregunta per the rollings story, ens queien les llàgrimes mirant la cara que posava el tio aquell..i encara pensava per si ens podia indicar, desprès ja vam començar a preguntar a tothom per the rollings story en catxondetg, total que no vam trobar the beatles story.
Decidim pujar una miqueta cap el centre,

com si fos via laietana pero molt mes curta i vam trobar un lloc per aparcar els dos cotxes, al costat d’un camió de la llet, pero no dels que hi ha ara aquí si no dels antics, com el que portava el lleter del poble,o que en comptes de portar la llet en pots grossos la duia embotellada en vidre com a les pel·lícules antigues.

Aparquem per fer un cafè i casualitats de la vida, estàvem aparcats al costat l’entrada de st,mathews street!! El carrer de the Cavern!! Pero primer necessitàvem un cafè.
Vam fer el cafè al cafè nero(un cafè italià, com a tot arreu)

i vam anar a treure els cotxes de la zona blava sinó ens costaria un collo això.


Vam trobar uns descampats allà al centre, que aviat seran pisos.. que es podia aparcar i hi havia un tio que ens volia cobra 6 pounds per tot el mati fins les 3 de la tarda pero no sabíem si pagar-li perque podia ser qualsevol que passes per allà i ens volgués cobrar.
El vàrem convèncer per pagar-li al marxar; don´t worry,no problem. Be doncs si al tornar ets aquí et paguem.
I a caminar cap st mathews street. Suposo que el mes interessant d’aquest poble.


Allà veiem la mítica the cavern amb una estàtua de John Lennon, fotos i mes fotos i en front ens trobem amb the cavern, Joder 2 pubs al mateix carrer amb el mateix nom? al costat hi havia una botiga de roba que evidentment es deia the cavern i l hi preguntem al botiguer quin es l’autèntic i ens diu que es el segon.
El segon es l’autèntic pero tampoc molt, perquè l’autèntic el van derruir i al veure l’èxit que tenien els Beatles el van tornar a fer, idèntic de tal com era pero reconstruït.


Es igual els dos estan tancats tant d hora al mati. continuem per el carreró aquest i tot es diu the beatles o the cavern, tant se val que sigui una botiga de roba o de telefonia mòbil.. Al final hi ha la botiga oficial dels beatles, tancada també, massa d hora.
El millor que podem fer es buscar un lloc per fer un english breakfast i al final del carrer el trobem. Per 2.90 pounds el tens mes la birra i el cafè. Estava bo.


Jo encara no duia Lliures a sobre i vaig aprofitar els cafès per buscar un bank per canviar pero als bancs no em canviàvem, em feien anar a les agencies de viatges, al menys eren mes legals que a Sofia.
Fora del english breakfast i havia un parell de xiringuitos amb bufandes i pins del Liverpool, alguna bufanda del Barça i alguna del Everton.
No se el perquè pero de petit d’Anglaterra sempre m’havia agradat el everton i el Totenham, però l’Everton una mica mes i em vaig comprar una bufanda del Everton, els altres del Liverpool.Com es pot anar a camp contrari amb les bufandes del rival?
Jo i el del xiringuito vam tenir unes paraules, perque deia que el Everton no valia res i jo l hi vaig contestar que el Liverpool em feia fàstic, sempre l he comparat al Madrid tantes copes d’Europa...


I vam començar a caminar per Liverpool,jo amb la bufanda del Everton, molts em miraven malament i els col·legues em deien que? fent amics?.


Allà la gent de bon mati, en dia de partit, ja van amb la samarreta del seu equip, era al·lucinant veure tanta gent per el carrer amb la samarreta vermella.
Als pocs metres un centre comercial i al costat The official Liverpool Megastore!!

Joder tots els que anaven amb mi cap a dins i em deien si no tenia nassos a entrar amb la bufanda del Everton, com que no? cap dins. Estava a tope la botiga, semblava la del Barça en dia de partit, quina gentada!! jo com no volia res cap a fora a prendre el solet.
Allà els de City radio em van entrevistar, que que pensava del partit? doncs que guanyarem a veure si us heu pensat que cada dia es Nadal i el nostre equip fa regals com al partit d’anada. per quan?0-3!toma optimisme el meu.
Quan els colegues van sortir van accedir entrar a una botiga d’esports del costat que venien els productes oficials del Everton.


Vam caminar una miqueta mes per queens square i voltants i enseguida vam anar a parar a the cavern!!
Moment molt emotiu, entrar a un dels llocs mes històrics de la musica moderna. Els beatles, m’agraden pero tampoc massa pero haig de reconèixer que va ser emotiu entrar allà.


Parets negres amb el típic cartell de the cavern a cada giravolt.. es que son unes escales que et porten 2 pisos cap avall i a baix entres a THE CAVERN, musica dels beatles, com no podia ser d’altre forma, molt fosc i molt petit, a mi em va donar aquesta impressió molt petit, m ho esperava mes gran. Escenari petitisim i la platea també.

Pero birres per tothom i a disfrutar de the cavern, estava plenet, bastants del Barça i només eren les onze del mati.
Allà hi havia un tio bevent que s’assemblava molt al Wen Rooney(jugador del Manchester, anteriorment del Everton)

Fins que un de nosaltres l’hi va dir que s’assemblava molt i ens va dir que era el seu cosí i ja no ens el vam poder treure de sobre, una miqueta borratxet el colega pero bon tio.
Abans d’entrar a The Cavern vam passar per la botiga dels Beatles, vaaaa per els seus fans deu esta be, a mi no em va interessar res, be, vaig comprar un imant per la nevera, dels Beatles i em vam donar una bossa de la mida de un Lp, quin fart de riure ens vam fotre.


Allà vam preguntar on era el pas de vianants aquell que els BEATLES atravesant a una portada d’un disc, i ens van dir que Abbey road es a London, santa incultura.
Desprès al sortir de the cavern ens vam trobar al Bakero i al Zubizarreta per separat i ens vam fer fotos. en Zubi esta super envellit!!


Ens quedava anar al museu d Anfield Road i als Beatles story, el museu com no hi anessin primer ens tancarien perquè a la tarda hi havia el partit. Doncs cap allà. A the Beatles story i podem anar demà al mati.
Camí d’allà, per casualitat vam passar per davant de The Goodison park,el camp del Everton. Tots van accedir a parar per mi.
Des de petit, des de que m’agradava l’Everton, tenia mitificat aquest camp i per casualitats de la vida era allà davant. Vam aparcar al pàrking i en un corner hi havia una porta oberta i un tio ens va deixar entrar.


La gallina en piel, estava al costat de la gespa de Goodison Park!!! Em vaig emocionar molt, vam fer fotos.


Al camp, hi havia una gent en corbata fent algunes fotos d ells de promoció i es va acostar cap a mi la relacions publiques al veurem tant emocionat.

-ets del everton també?
-des de petit
-t’agrada el camp?
-moltisim, es un somni esta aquí
-aquesta nit guanyareu al altre equip de la ciutat?
-espero ,per això estem aquí
-cuidado amb la bufanda del Everton a Anfield,no son bona gent
-tranquil·la. El Everton jugava antigament a Anfield oi?
-si.si que saps coses del Everton tu
-ja t he dit que soc del everton des de petit


Aleshores un dels que anava amb nosaltres l hi va demanar si em podia xutar un penal a mi(jo havia fet de porter anys enrera)
La seva resposta va ser que si eliminem al Liverpool, demà tornem i ens el deixarà tirar-lo.

Tots van anar sortint i jo allà meravellat.Aleshores els que hi havia a la gespa, que eren uns nous sponsors del Everton, quan jo ja girava cua em van cridar hey!!
Em giro i em xutant una pilota que tenien allà del Everton, la va agafar un dels nanos que anaven amb nosaltres però sense dir-li res me la va donar per mi, veient el que significava per mi l’Everton.
Aleshores em vaig tornar a emocionar i aquella gent em van aplaudir i tot quan els hi intentava donar-l’hi les gràcies.
Ara m he convertit en un mal ecspanyol al no tenir la gitana i el toro sobre la tele i tindré una pilota del Everton.
Porto una hora escrivint i m’estic emocionant un altre cop. Mes tard continuo

2 comentaris:

Xitus ha dit...

Ei ddriver,

ja l'he llegit. Just quan vosaltres ereu per aquí, un amic i jo érem a aquest megapub nou que han fet a la plaça urquinaona aprofitant l'antic cine, el george Payn o com es digui. Vam anar-hi amb samarretes del Barça òbviament i de l'everton, i cridàvem "fuckin' reds fuckin' reds". Jo per convicció i ell per que ja l'he influït una mica, i a més tpoc pot suportar l'spanish liverpool. Jo he estat dos cops a Liverpool així que tots els llocs que descrius em són ben familiars. Brutal el que va preguntar pels rollings story xD Sóc força amant dels Beatles i per això hi he estat. Ja et dic, vam veure Goodison i Anfield però els dos per fora. Fa un temps tenia planejat anar a veure un Everton Reading però al final no. Els calers estan ocupats pagant coses! Ja veurem.

ddriver ha dit...

ostres un pub irlandes!!el millor lloc per cridar fuckin reds!!que gran!!
La veritat es que el Puto Anfield impresiona i mes en partit de champions.Sents realment qu eestas respirant futbol alla,be a tots als camps anglesos pero quell et feia sentir diferent i em fot reconeixeu.
Nosaltres a Goodison park i anirem aviat.Ara marxem a EEUU i despres al gener o febrer haviem si podem fer una escapada,sino ja al setembre o octubre que ve,pero esta pendent.Quan hi anem ja et comunicarem preus i si vols apuntarte ja saps