VIATGE A LIVERPOOL 6 WALK ON AND YOU´LL NEVER WALK ALONE


Anem habiam si acabo d una vegada el relat del viatge a Liverpool.Aviat fara un mes que hi vam ser i encara no he estat capaç d acabarlo.
Ho habiam deixat que acabavam d entrar al camp.Anfield impresionant,tot vuit,nomes els cules alla.

Les camares de fotos anavan de volit,no donavam abast tots a fer fotos.Tots els detalls del estadi estaban quedan gravats a les targetes de memoria de tots,a part del disc dur del nostre cervell.Per els que estem bojos per el Futbol,allo seria molt gran.

Mica en mica es va anar omplint la zona blaugrana i enseguida es van començar a sentir els cantics,els pocs anglessos que hi habia alla,callats i mirantnos,semblava que els hi donariem guerra.
Per fi 45 m abans del match surten els jugadors del Barça a escalfar,i nomes amb mitg camp ple es va sentir una pitada increible dels anglessos.
Com retumbava allo.El sostre tant baix d aquell estadi feia que el so s amplifiques de manera exagerada.Si si enseguida vam veure quin era el secret d aquell estadi perque sones tant el public.
Poc a poc s anava omplint the kop(la grada jove del Liverpool)i enseguida van treure una bandera gegant(d uns 10x10) amb l escut dl club,se l anavan pasant i la bandera anava donant la volta a tota la grada the kop,al poc en van treure un altre i el mateix,una anva per un costat de la grada i l altre per l altre costat.
Aleshores van sortir els del Liverpool a escalfar i allo va ser la bojaria,els anglessos van començar a cridar de manera increible,allo era una histeria colectiva,pero es que els jugadors ajudavan allo.Sortian saltan,aixecan els braços ,engrescan al public,increible,a aquell estadi tothom sabia quina era la seva feina,els jugadors engrescar el public i el public engrecarals jugadors.
Com el camp no era ple encara,s ens sentia una miqueta encara pero mica en mica ens anavan aplacan.
Aleshores devant de la grada del Barça,van vindre els d antena 3 tv,en Matias Prats i el Bakero i cada cop que encenien els focos per parlar en directe per tv,tots cridavam;antena 3 ,que hijaputa es,antena 3,que hijaputa es...tallavan molt rapid les conexions.
El camp no es va omplir fins 5 m abans del partit,la gent fins ultima hora estan als pubs dels voltants(molts).
Nois,a partir d alla l aficio dEL Barça casi no es va sentir,i no perque no cridesim,jo a la mitja part ja no tenia ni veu,poc abans de que surtisin els jugadors al camp,amb l himne de champions,per megafonia va començara sonar YOU´LL NEVER WALK ALONE
When you walk through a storn
hold your head up high
and don´t be afraid of the dark
atthe end of a storn is a golden sky

and sweet silver song of a lark
walk on through the wind
walk on through the rain
tho´your dreams be tossed and blow

WALK ON,WALK ON,ON WITH HOPE IN YOUR HEART
AND YOU´LL NEVER WALK ALONE
YOU´LL NEVER WALK ALONE
WALK ON WALK ON WITH HOPE IN YOUR HEART

AND YOU´LL NEVER WALK ALONE
YOU´LL NEVER WALK ALONE


En dos paraules iM presionat,tot 45000 tios(perque tot eran homes)cantant i 45000 tios amb les bufandes aixecades a l hora i estesses.Em sembla a mi que per a molts mes camps de futbol que vagi mai podre veure un espectacle com aquell,era impresionant.
Inclus l aficio del barça aixecava les seves bufandes i cantaban.En aquell moment aquet fet em semblava fatal i molts pocs eram els que no aixecavam la bufanda,en aquell moment eran els nostres enemics,no podiam estar cantant l himne del rival,pero la bojaria colectiva era molt gran.
Estabam devant d un partit de futbol amb majuscules i amb una aficio molt profesional que en tot moment sabian el que es tenia que fer.El cert es,vist amb perpectiva del temps,va ser alucinant encara que fosin els nostres rivals.
Tot seguit himne de la champions i jugadors al camp,piatada increible a cada jugador del barça quan deien els seu nom per megafonia i un altre cop bojeria colectiva al anunciar l alineacio del equip local.
El partit,vaa...Vam sortir amb el 3 4 3 i a per ells pero casi ens surt el tret per la culata,molt tocar la pilota pero gens de perill creavam nosaltres i en cambi ells,joc supervertical i a la que podian es plantavan a prop de la porteria.3 pals van fer a la primera part aquella gent.
Com atronava el camp amb els crits LIVERPOOL LIVERPOOL...I cançons amb els noms de rafa Benitez,xavi alonso i sisoco,nosaltres no paravam de cantar pero a la que ells afluxavam una mica i s´ens sentia,engegavan el turbo i aplacavan el nostre so amb un no res.
Cada cop que la pilota pasava de mitg camp a favor d ells,tornava l histeria colectiva,era de bojos com animavan aquella gent i la majoria de jugades eran sense perill pero com cridavan...
Res a veure amb el camp del Barça que tothom esta callat i si hi ha algo ja cridarem o xiuylerem que es mes facil.Ens van fotre una lliço de com s anima a un equip,pero una lliço de postgrau.Es imposible perdre amb un public aixi,pero ja dic tot homes.Homes sense les dones,ni les tietes,ni les cosines...homes de totes les edats i a desfogarse com podien,tenien clar que tenien que animar nomes durant 90m i despres cap el pub.
La segona part semblava que Rijkard hagues avançat una mica mes les lineas pero res,una gran oportunitat del Ronaldinho al pal,un Eto´o desconegut,que no teniA que haber jugat si encara no estava be.
I per fi el gol,de Gudjhonsen,l home mes pitat per els anglessos per el seu pasat al Chelsea,alla van reneixer les nostres esperances,un gol i pasem,vinga a animar,jo amb la veu absolutament trencada i dexantme el filet de veu que em quedava,a aquet partit i el que vam estara San siro,son potser els que mes he cridat,sobretot a aquet.
Final de partit i eliminats,merda.S han acabat els viatges aquest any!
Al acabar,el public un altre cop va començar a cantar el walk on walk ooon...nosaltres baixon absolut,tots decebuts,sobretot despres d haber tingut esperances amb el gol Gody.
Per fi es va acabar l atronador walk on,segons de silenci al estadi i desde la grada blaugrana,tot i estar eliminats,tot i els jugadors haber marxat cap els vestidors es va començar a sentir
olelele olalala ser del barça es
el millor que hi ha
olelle olalala
ser del barça es el millor que hi ha
I el public angles en comptes de marxar a celebrar ho,es van quedar a escoltarnos,quan vam acabar tot l estadi ens aplaudien,increible,tots nosaltres amb els ulls ben humits i aleshores vem començar nosaltres a cridar LIVERPOOL LIVERPOOL LIVERPOOL i despres Anfield va començara cridar BARÇA BARÇA BARÇA.Com atronava allo.Ens començavan a caure llagrimes a molts,ningu mirava a ningu perque no ens veiesin les llagrimes,despres la bojaria va tornar ells BARÇA,nosaltres LIVERPOOL ells BARÇA nosaltres LIVERPOOL,BARÇA,LIVERPOOLBARÇA,LIVERPOOL,DESPRES NO PARAVAN D APLAUDIRNOS I DIRNOS QUE HABIAM ESTAT ELS MILLORS.
NosaltreS ens teniem que quedar dins les grades per seguretat pero ells no i en comptes de marxar s anavan acostant cap a la nostre grada i ens aplaudian.
Molts ens tiravan la seva bufanda com a recorD,abans de sortir del estadi i aixo si tots sortien del estadi aplaudinnos,un grup bastant gran d uns 2000 no marxavan estaban alla aprop nostro i junts vam començar a cantar cançons en contra de joze Mourinho.
Minuts mes tard la bojeria a les grades blaugranes quan aquella gent van treure tres pancartes que posavan CATALONIA IS NOT SPAIN,els cules enbojits amb crits de LIVERPOOL LIVERPOOL,que fort tot,i mes bufandes d ells que volavan cap a la nostre grada.
Al final la policia ens va deixar sortir veien que no hi habia cap tipus de perill,fora del camp,encaixedes de ma,good luck i fins un altre.
A mi,pocs cops s em saltat les llagrimes a un estadi de futbol.
Una a Wembley,allo va ser iincreible.
Despres quan vam guanyar la lliga al Depor,m enrecordo a tercera graderia plorant,feia molt poc que s habia mort el meu pare i m enrecordava molt d ell,el que hauria disfrutat veien aquell final de Lliga del 94,a sant Dennis tambe s em van quedar humits els ulls pensant amb el meu pare tambe,esperant que desde el cel hagues vist la segona copa d europa i la ultima a ANFIELD,va ser the greatest experience in a football stadium