GELSENKIRCHEN Schalke 0 Barça 1

El tren 302 es el que ens va portar cap al Veltins Arena. Ple de cules, ple de Schalkes, tots junts pero no hi havia contacte, ni per be, ni per malament.
Arribem allà. riades de gent cap l’estadi.


L’estadi aquest s’ha de dir es espectacular tant per dins com per fora, esta be, pero no es un camp de futbol.


A mi com a obra, em va agradar molt pero com a camp de futbol no, una sensació molt estranya.


Quan estàvem a la porta va començar a ploure fort, intentem entrar per la primera porta i ja buscarem la nostra entrada per dins com al Nou camp i els Polizei no ens van deixar, els foranis teníem que entrar per on a ells els hi sortia dels collons.
Vam tenir que rodejar tot l’estadi per anar a la nostra entrada, plovent.

Arribem allà emprenyats i no es podien entrar bosses, hi havia una roulotte que feia de guardarropia, pero només nosaltres no podíem entrar bosses, ells si. Sort que ho vam deixar tot al cotxe.
Aleshores com nosaltres som els bàrbars del sud, controls, registres exhaustius i a sobre amb mala cara.
Un cop catxejat per un alemany d’aquests, mes amunt una linea de noies alemanyes per catxejar les ties, mentres entrava el Isidro, tiro cap a elles, em poso amb braços oberts a veure si alguna d’elles em catxejava pero no va haver sort.

Em crida el Isidro que no el deixen entrar, que han descobert els botellins de whisky i l’hi treuen, vaig cap allà i l’hi dic al polizei que ni hablar, que abans ens ho bevem pero ell no s’ho queda.
Ens fotem del tiron els botellins i anem a entrar i ens demana els envasos. Que no, que quan anem a Manchester on fotem el Whisky. I el Polizei diu que com som tan cafres els podem omplir d’aigua i tirar-los al camp. Que girats.
A cada camp foten un policia girat a la porta, a Milan ens treien els encenedors, a Glasgow la camera de fotos i no ens deixaven fumar, a Sofia la camara.. a tot arreu hi ha alguna idiota que et fot de mala hòstia.


Apa cap dins, entrem i allà no pots fer servir euros, l’estadi aquest te moneda pròpia.
Al entrar la camp hi ha una taquilla, que pots canviar euros per veltins, que es l’únic que t’accepten al estadi.
Entrem hi la primera impressió bona, sembla maco, es diferent, molt modern.. el sostre impressiona,

fotos de rigor com a tots els estadis i a buscar la nostra localitat. Una merda, no es veu res,

marxem cap el passadís i comencen els lios amb els Stewars.


Be una idiota i de males maneres, amb el partit a punt de començar, que allà no puc estar, que me’n vagi a la meva localitat.
Allà vaig saltar, jo no pago 62 euros per no veure res, la seva resposta que l’hi es igual, i jo l’hi vaig explicar que a mi si que m’era igual el que ella digues i que fes el favor de sortir de davant que volia veure el partit.
Asustada per el to empleat marxa.. i torna amb un altre stewart, ple de polls, suposo per els cabells que portava.. i el mateix que no marxem, o treus la valla aquella o jo em quedo aquí, a mes a tu que mes et dona que jo estigui a les escales o a la cadira.


Al final solució salomònica, a l’escala pero enganxat a es cadires, ok, boixos,

Montgrí i nosaltres a les escales animant, cridant cantant and people who comes with RACC calladets, asustats, mirant-nos a nosaltres com si estiguéssim bojos per animar al nostre equip.


Quina merda d’aficio tenim, ja s’encarrega des de el club i el RACC que gent moderada i adinerada viatgi amb el club i tot estigui tranquil, a veure quan el club i aquests senyorets entendran que animar no es igual a violència, que es futbol, no el Romea.
Els hi dèiem de tot, vaja merda aficio, no valeu per res, animeu gamarusus...etc etc..i els tios tragant i callant.


El Barça esta molt fotut psicològicament, l’equip pateix molta ansietat e inseguretat en les seves possibilitats, que menys que animar, que es el nostre club.
Quin desespero, veure que ens juguem el pas a semifinals de la copa d’Europa i la gent en comptes d’animar-los esperant l’errada per xiular. El gol els va alliberar de la vergonya als del RACC i comencen a fer palmes sevillanes, uns cracks, que idiotes que es el Barçaaaaa!!! no el Betis!!! No saben ni on son.
Mitja part i jo sense veu ja, un que tenia una targeta d’aquestes per comprar als bars del estadi ens la dona, un bon tio de Montgri i ens avisa que l’únic que hi ha amb alcohol al bar es vi calent!!!


El vi bullint, es asqueros, al menys els 4 primers glops, desprès entra de collons, i a sobre va anar de conya per recuperar la veu, increïble pero va funcionar.
Tota la segona part animant i treien el susto del cos dels seguidors del Barça; no veieu que son dolents!! Barça Barça Barça i tots asustats aiaiaiai va home va que son uns paquets,,, la premsa deia que eren uns cracks a pilota parada...son un desastre!! un equip normal ens en fot 4,aquets no tenen preses les dimensions de la porteria.

Al final 0-1 i cap a semis.


Al camp retombaven els crits dels Schalkes, al estar tapat se sentien mes pero això mateix s’els hi va tornar en contra, quan callàvem se sentien els nostres crits mes del normal i al acabar el partit els jugadors es van acostar a agrair-lo,

cosa rara, no ho fan a tots els camps on em estat. Ho necessitaven de veritat i ho van agrair.