MANCHESTER arribada i Reebok Stadium

La nit anterior de marxar cap a Manchester els nervis eren molt grans. Estaria a una semifinal de la copa d´Europa al mític Old Trafford.Estadi que ha vist jugar jugadors com Bobby Charlton, George Best... 
Total que de dormir res, tot just 4 horetes,nomes. 
Al final agobiat a casa truco al col·lega..marxem? Si tio si, que no he podido ni dormir. 
Marxem cap a Girona airport, parlant del viatge, del partit, de com ho farem per Moscou. 
Parem a una àrea abans d'arribar i també para el Safety car de la Formula 1,mal presagi? 

No se, arribem al airport i nervis ja. Com sempre Ryanair, et fan anar a la taquilla a pagar algun pico que no has pagat segons ells, uns manguis. 
Cap a munt i com sempre botella de Whisky i cap al avio.

Al costat del nostra avió, l´avió de la formula 1,habiam qui arriba primer?
Un cop dins l´avio seguim xerrant de futbol,bal meu costat hi havia un matrimoni angles, ell amb castellà nomes sabia dia hijosdeputa del Manchester,1-2 deia, com a detall la seva esposa(avui potser exesposa)era del Manchester. 

Quan van passar a vendre cafè ja es va animar la conversa, els xorrets de whisky anaven de bòlit, la conversa començava a agafar camí de conversa de tasca. 
Al baixar van deixar entrar a la cabina del pilot al Isidro, com als nens.

Total que arribem a Blackpool amb un puntillo considerable, agafem el cotxe de lloguer i comencem a conduir al reves, la putada mes gran de conduir al reves es el retrovisor del mig, que quan aixeques la vista no hi es, esta al altre costat. 
Enseguida arribem a la nostra primera destinació;

Bolton, no per veure la ciutat sinó per veure l´estadi on Ivan Campo ha tingut les seves tardes de gloria. 
La nostra teoria que a tots els camps hi ha una porteta oberta, carregant neveres o entrant maquinaria per la gespa es tenia que complir un altre cop. 
Amb un quart de volta al estadi veiem que seria difícil, tot molt tancat, fins que trobem a un home fumant, un treballador. 
Al veure'ns mirar per la vaja ens diu voleu veure l´estadi? doncs si, veniu!! 
Obre la porta i ens porta a la gespa del Reebok Stadium.

El que mes m´agrada d'això de visitar camps anglesos, es que els vigilants no son xuletes de Prosegur, son gent del club, jardiners, utillers...I com jo m´haig de quedar allà parlant amb ells mentrestant l´Isidro es mou per tot arreu clavant fotos .Et parlen del club, l´estadi i l´equip com si fossin fills seus. A cap altre lloc he sentit parlar del seu equip amb l´amor que ho fan aquí.

Els omple d´orgull que preguntis per el seu equip, tot i ser una merdeta d´equip. 
De tots els camps aquets surto tenint un carinyo especial per les coses que m´expliquen aquesta gent. 
Aquest camp, si amplieu alguna de les fotos ,al fondo del altre costat, hi han unes vidreres que no son pas llotges privades, sinó l´oficina mundial de disseny de la marca Reebok.
aquesta foto se´m veu a mi xerrant amb l´home aquet

Aquest bon home ha fet molts anys vacances a Catalunya,Calella, Lloreto(que diuen ells) i Tossa son el seu currículum.
Si ens tracten be, que aquet país tothom sempre ho ha fet, ens passem per la botiga i samarreta i bufanda.

I d'aquí vam intentar trobar el camp del Wigan At. que esta a prop però sense mapa ni Gps va ser que no. 
Aixi que un altre cop cap la M6 i cap al gran Manchester.

Al entrar ens vam liar una mica i vam fer una volteta per la ronda fins que vam trobar la sortida i cap l´Hotel.

Ben comunicat, el carrer de davant donava al centre, despres de 2 milles, molt net, molt amables tots i molt petit, no arribava a les 15 habitacions. 
A les pobres noies de la recepció se'ls hi va caure el mon a sobre al veure a dos tios amb samarretes del Barça. Es pensarien que podrien tindre problemes si érem Hooligans. Res mes lluny de la realitat.