Manchester...Aston Villa, Villa Park

Derrotats per el proper campió d´Europa,abandonem aquesta ciutat de currants i mítica per el seu futbol i innumerable grups de musica que han sorgit d’aquí.

Diem adéu a un hotel on hem estat be,net,ben situat..no eren mala gent.

Esmorzem i comencem a tirar cap a Stansted.Aprop de London, d´aquí marxarem cap a casa però primer ens queda una missió per complir i serà a Birmingham,ciutat on va néixer el grup musical de la ELO i on hi han tres equips de futbol,el Birmingham,West Bromwich Albion i Aston Villa.

Aquests dos últims els recordava jo de petit per haver-se enfrontat al Barça en copa de la Ueffa.A part el Aston Villa ens va guanyar una supercopa d´europa.

Aquet últim sempre m’havia agradat com equip,la garra que demostraven els equips anglesos als anys 70,ells ho portaven al màxim exponent. També hi ha partits,que sense saber perquè i no sent importants,els recordes mes que altres.El partit de Ueffa contra els Villans,el recordava, haver-lo vist assegut amb el meu pare al menjador,el veiem en blanc i negre i em feia molta ilusió veure aquest estadi.

Jo recordava que aquest camp era a prop de l’autopista, ho recordava de passar altres cops.

Entrem al ring road de Birminghan i comencem a estar atents avia'm on el veiem, però de seguida apareixen cartells de Villa Park i als pocs kms(or miles) es comença a veure la figura d´un estadi angles, mitic, molt mític.

Seguim indicacions i arribem.

Tipical english estadium!!Mantè tot l’encant del futbol angles.Però pinten bastos,totes les portes es veuen tancades,em sembla que ens conformarem amb la botiga.

De sobte una porteta, s´obre,s´obre la nostra oportunitat.Un tio molt semblant al capo de a formula 1 surt d´allà. Ara o mai.Anem a jugar amb el tema sentimental a veure si traga.

-hey man!!

-can I help you?

-of course man

L´hi expliquem que venim de Bcn,que tornem d´Old Trafford,i que volíem saber si es possible visitar l´estadi,que per nosaltres aquest estadi el tenim mitificat des de petits i es un orgull poder ser-hi,i ens encantaria si ens deixes entrar a veure´l.

Era segurata, però no com els d´aquí. Aquest home era segurata d´una cosa  seva, ell estimava el que vigilava.

Ho consulta per radio si ens pot ensenyar l´estadi i l´hi donen l´ok!!! Dir que vens de Barcelona i vols veure l’estadi sempre els omple d’orgull, que algú que ve d´un estadi tant gran com el nostre, s’interessi per el seu.

Obre una porteta, caminem un passadís i nois!! La gallina en piel!! We are in Villa Park!!!Got it!!

Increïble,camp angles,angles...grades empinades.colors del club a les cadires..aquell blau cel tant maco..olor a futbol per tot arreu..com sempre jo haig de quedar-me amb ell parlant,escoltant totes les explicacions que em fan sobre l´historia,remodelacions que ha patit l´estadi,recordant el partit aquell dls 70 i com a tots els estadis el moment frikie,I had been years ago in Lloret!!

Varem xerrar molt i l´Isidro de mentres anava voltant per l´estadi fent fotos atots els detalls del estadi.

Ens varem fer amics aquell home i jo,be,a tots aquest vigilants m´els faig amics,ells estimen el futbol,adoren el seu equip i es fàcil fer-se amic meu.Ens volia ensenyar els vestidors i va preguntar per radio si hi era el jefe, i si hi era i no va poder ser. Però el company que treballava a oficines era amic seu i va parlar amb ell perquè ens deixessin passar i ensenyar-nos una maqueta de com era l´estadi fa mes de 100 anys,impressionant de veritat.

Sortim de veure l´estadi, anem a oficines, a veure si ens deixen passar? i ja ens esperava a la porta un altre seguretat que ens va deixar sols amb la maqueta.

Va ser tot molt maco de veritat, thanks villans!!

Desprès al megastore, samarretes, scraft i comencem a acabar el nostre viatge amb l’objectiu acomplert.

Enfilem autopista cap avall,dinem a un zona de servei l’últim tikka chicken i som-hi.

Al arribar a l´alçada de Luton,obres!!Cua increïble,no ens movem ni de conya,i l´hora del vols´apropava, ens entren els nervis i a mi se´m acut fer camp a traves per arribar a temps,carreteres secundaries i sense conèixer res, rodegem el nord de London per la campinya anglesa i per fi just in time,we are in Stansted.

Allà va començar el mal rotllo, el cabron del rent a car, ens examina el cotxe i veu un cop a la roda que ja hi era, no era pas nostre, L´Isidro l´hi diu en castellà que això ja hi era i ell contesta malament,que ell nomes es un turista i te que parlar amb angles,que ell no te cap obligació de entendre’l

-que dice?

-que es un puto ingles, i que es un estupido (ben clar,perquè això ho entengues)i que no tienen educacion i no quiere entenderte.

Això va irritar.com pretenia jo,al angles aquest i ens va tindre l’hòstia de rato fent papers i tocant els ous,al final varem tindre que pagar una roda nova.

4 canvis d’impressions desagradables amb l’imbecil aquest i a corre que anem tard.

Check point tancat,apereix un paio i l´hi donem els papers per el vol i com sempre per variar,amb ryanair, ens falta un paperet per pagar, corre corre fins l´altre punta del aeroport a pagar ho, tornem desprès d´una cua llarguíssima per pagar, el tio apereix i ens donen els bitllets.

Corre corre un altre cop cap a la gate, xocant amb la gent,que perdíem el vol.  Varem xocar amb molt fans del Rangers, que marxaven a Florencia per la semifinal de la Ueffa, good Luck tomorrow!! Friends!! Va estar be la carrera que varem fer,uns altres del Barça ens perseguien a la carrera també,arribem i encara no havia embarcat ningú. Joder!!tant corre!!

Per fi seiem al avio,i cap a Girona airport,tot el vol com sempre,repassant fotos,vivències i planificant proper viatge.